Adenosina trifosfat

(Redirigit dempuèi ATP)

Acids nucleïcs

Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas

Basas azotadas


Nucleosids :

Adenosina - Uridina- Ribotimidina (rare) -
Guanosina - Citidina

Desoxiadenosina - Timidina - Desoxiuridina
Desoxiguanosina - Desoxicitidina


Nucleotids

AMP - TMP - UMP - GMP - CMP
ADP - TDP - UDP - GDP - CDP
ATP - TTP - UTP - GTP - CTP
AMPc - GMPc

dAMP - dTMP - dUMP - dGMP - dCMP
dADP - dTDP - dUDP - dGDP - dCDP
dATP - dTTP - dUTP - dGTP - dCTP

Acids desoxiribonucleïcs
ADN - ADNn - ADNmt - ADN cloroplastic - ADNc

Acids ribonucleïcs
ARN - ARNm - ARN non-codant - ARNmi - ARNr - ARNt -
shARN - siARN - ARNpn - ARNpi - ARNpn - ARNsno - ARNtm


Oligonucleotid

L'adenosina trifosfat (abreujada ATP) qu'ei ua molecula bioquimica de grana importància puish qu'ei rica en energia que pòt balhar e tot s'idrolizar en adenosina difosfat (ADP) o en adenosina monofosfat (AMP).

Qu'entra tanben com precursor dens la sintèsi deu NAD+ e deu coenzim A, duas moleculas de las importantas dens lo metabolisme.

Estructura e proprietatsModificar

 
Molecula d'ATP

L'adenosina qu'ei un nucleotid trifosfat ; aquò que vòu díser qu'ei compausada d'adenosina (ua molecula d'adenina ligada dab ua ribòsa -la β-D-ribofuranòsa mei precisament- ) e de tres gops fosfat.

La preséncia deus grops fosfat dab los lors ligams d'anidrid d'acid que'n hè ua hont d'energia peus organismes vius. Aquesta energia qu'ei liberada per la reaccion d'idrolisi seguenta (reaccion exergonica qui d'ua variacion d'entalpia libra estandard de −30,5 kJ/mol) :

ATP + H20 → ADP + Pi

on Pi b'ei un fosfat inorganica (puish qu'ei pas mei inclusa dens cap molecula organica).

Au contre, la sintèsi de l'ATP que's produseish au cap de la reaccion seguenta :

ADP + Pi → ATP + H20

Resèrvas d'energiaModificar

L'ATP qu'ei produsit chic de temps abans d'estar emplegat com hont d'ergia per las reaccions bioquimicas deu metabolisme deus èstes vius. B'ei pas apielat ; totun, que pòt estar produsir a partir deus sucres qui eth e pòden estar apielats devath, per exemple, la forma de glicogèn.