L'idrolisi[1] (prononciat /i.ðɾu.lizi/; del grèc ancian: ὕδωρ hydor "aiga" e λύσις lýsis "ruptura")[2] es una reaccion quimica pendent la quala s'efectua una dissociacion de ligason d'una molecula d'una substància en atòms per l'aiga.

Idrolisi d'estèrs.

Idrolisi basica

modificar

Aquesta formula generala illustra lo procediment fondamental de l'idrolisi, ont una ligason quimica es rompuda per l'aiga, e los produit de la reaccion son un compausat avent captat un proton d'aiga e un autre l'idroxil d'aiga.

 

Idrolisi de las sals

modificar

S'escartant de la definicion enonciada çai sus, lo tèrme idrolisi es utilizat per descriure l'equilibri relatiu de cèrts cations e anions que provòcan lo desplaçament de l'equilibri de dissociacion de l'aiga e la modificacion de la valor del pH.

Prenèm un exemple concrèt amb una sal simpla coma lo clorur de sòdi (NaCl):

 

Dins aquela reaccion, la sal NaCl reagís amb l'aiga per produire d'ions sòdi (Na+), dels ions clorur (Cl-), e d'aiga. Aquel tipe de procediment es sovent observat amb d'autras sals, e los produits de l'idrolisi dependon dels ions presents dins la sal d'origina.

Idrolisi organica

modificar

Polisaccarids

modificar

L'idrolisi de la sacaròsa es una reaccion quimica pendent la quala la sacaròsa, un disaccharid compausat d'una molecula de glucòsa e d'una molecula de fructòsa ligadas per una ligason glicosidica, es descompausat en dos monosacarids constitutius per reaccion amb l'aiga. La reaccion d'idrolisi de la sacaròsa es catalisada per un enzim apelat sucrasa o invertasa.La reaccion quimica generala d'idrolisi de la sacaròsa pòt èsser representada coma:

 

En d'autres tèrmes, una molecula de sacaròsa reagís amb una molecula d'aiga per formar una molecula de glucòsa e una molecula de fructòsa. Aquela reaccion es sovent accelerada en preséncia de l'enzim sucrasa.

Aquela reaccion d'idrolisi de la sacaròsa es sovent utilizada dins la preparacion de divèrses produits alimentaris e dins l'indústria alimentària per produire de glucòsa e de fructòsa a partir de la sacaròsa. Aqueles monosacarids son sovent utilizats coma edulcorants e ingredients de basa dins de nombroses produits alimentaris.

La primièra etapa de la degradacion de las proteïnas en peptids mai pichons se ten dins l'estomac. Dins l'estomac, las proteïnas son idrolizadas amb l'ajuda de l'enzim pepsina. Mas coma la pepsina pòt pas catalisar l'idrolisi de totas las ligasons peptidicas, la proteïna es pas descompausada en aminoacids, mas en peptids mai pichons. Los peptids son puèi idrolizats dins lo duodénum amb per exemple l'enzim tripsina coma catalisador. La rason per la quala existís de nombroses enzims diferents es que los enzims del còs pòdon pas catalisar l'idrolisi qu'entre qualques aminoacids. Coma dit anteriorament dins l'article, l'idrolisa es una reaccion quimica conjunta amb una accion enzimatica en çò dels èssers vius. Sens los enzims, l'energia d'activacion es tan alta que l'idrolisi se debane plan lentament. Mai que mai, los peptids son idrolizats dins lo budèl prim en aminoacids per l'enzim peptidasa.[3]

Idrolisi inorganica

modificar

La descomposicion de la matèria inorganica dins l'aiga es generalament un procediment de dobla descomposicion e apartenís a la reaccion de metatèsi. Las moleculas d'aiga son egalament descompausadas en ions d'idrogèn e idroxid, e se combinan amb los tròces de substància idrolizats per formar de nòvas substàncias, talas coma: clòr se descompausa dins l'aiga. Un ion de clòr e un ion d'idrogèn descompausats en aiga se combinan per formar de l'acid cloridric. Un autre ion d'idroxid de la molecula d'aiga se combina amb un autre. Un ion de clòr se combina per formar de l'acid ipoclorós:

Cl2   Cl+ + Cl-
H2O   H+ + OH-
Cl- + H+   HCl
Cl+ + OH-   HClO

L'idrolisi del carbonat de sòdi produirà del bicarbonat de sòdi:

Na2CO3   2Na+ + CO32-
H2O   H+ + OH-
Na+ + OH-   NaOH
Na+ + H+ + CO32-   NaHCO3

L'idrolisi del clorur d'amòni produirà de l'acid cloridric e de l'amoniac:

NH4Cl   NH4+ + Cl-
H2O   H+ + OH-
NH4+ + OH-   NH3H2O
H+ + Cl-   HCl

Idrolisi en geologia

modificar

L'idrolisi es una alteracion o una erosion quimica que se produtz unicament dins los paisatges granitics; aqueste fenomèn es nomenat l'abrasion.

Idrolisi totala

modificar

De l'albita (mineral de la familha dels feldspaths) reagís amb d'aiga per formar per formar de la gibbsita, de l'acid silicic, de l'azòt e un gropament idroxil.

 

[4]

Idrolisi parciala

modificar

De l'albita reagís amb d'aiga per formar de la caolinita, de l'acid silicic, de l'azòt e un gropament idroxil.

 

[4]

Esterificacion

modificar

L'esterificacion es una reaccion quimica entre un acid carboxilic (R–CO2H) e un alcòl per produir un estèr e d'aiga.

 

[5]

Articles connèxes

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  • Organizacion Mondiala per la Proprietat Intellectuala. «1. WO2015130881 - Hydrolyse enzymatique de disaccharide et d'oligosaccharide à l'aide d'enzymes alpha-glucosidases» (en en, fr).
  • Vandamme, K.; Delbeke, R.. «L’hydrolyse du lactose et la fabrication de lait chocolaté» (en francés). HAL.
  • Gillet, S.. «Rappel de chimie des sucres» (en francés). Universitat de Lièja, 07 d'octobre de 2011. [Consulta: 22 de decembre de 2023]

Bibliografia

modificar
  • Ayadim, Mohamed. Chimie organique structurale : Manipuler les molécules pour les comprendre (en francés). Presses universitaires de Louvain, 2014. ISBN 9782875582584. 
  • Tipper, C.F.H.; Bamford, C.H.; Compton, R.G.. Ester Formation and Hydrolysis and Related Reactions (en anglés). Elsevier Science, 1972. ISBN 9780080868059. 
  • Brown, Theodore L.; LeMay, Jr., H. Eugene; Bursten, Bruce E.; Murphy, Catherine J.; Woodward, Patrick M.; Stoltzfus, Matthew W.. Chemistry: The Central Science (en anglés). Global Edition (Pearson). 

Nòtas e referéncias

modificar
  1. «Hydrolyse» (en francés). Multidiccionari Occitan Dicod'Òc. Congrès permanent de la lenga occitana. [Consulta: 22 de decembre de 2023]
  2. Académie nationale de Pharmacie (França). «Dictionnaire de l'Académie nationale de Pharmacie «Hydrolyse»» (en francés). [Consulta: 22 de decembre de 2023]
  3. Jakobsson, Gunilla. «Humankemi» (en suedés). Studentlitteratur. ISBN 978-91-44-04440-8. [Consulta: 22 de decembre de 2023]
  4. 4,0 et 4,1 Institut Français de l'Education. «Les réactions d'hydrolyse et la production d'argiles» (en francés), 25 de mars de 2008. [Consulta: 22 de decembre de 2023]
  5. Acadèmia de Montpelhièr. «Estérification-Hydrolyse-Saponification» (en francés). [Consulta: 22 de decembre de 2023]