Étienne Bonnot de Condillac

Étienne Bonnot de Condillac (Grenòble, 30 de setembre de 1715Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780) èra un filosòf francés fundator del sensualisme, segon que las activitats espiritalas de las personas son determinadas per las sensacions, pasmens que se pòdon pas se resumir a aquò. Es abitualamaner considerat coma lo contunhator de l'òbra de John Locke. Del costat educatiu cal recordar las experiéncias de preceptor de l'infant Ferran de Borbon, eritièr del ducat de Parma, recolhidas dins un libre.[1]

Étienne Bonnot de Condillac
Retrach de {{{nom}}}
Retrach de {{{nom}}}
Naissença 30 de setembre de 1715
N. a
Decès 3 d'agost de 1780
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: França
Escòla o tradicion: Lo sensualisme

-

Condillac es considerat coma lo paire del sensualisme, doctrina segon que tota coneissença depend dels sens, i a pas d'idèas innadas e çò que deu far es desvolupar lo maximum de las capacitats de cada sens, diferents per cada persona. Segon aquelas capacitats e las experiéncias vecudas, se forma la personalitat. Dins aquel processus s'aquisision dels concèptes de basa, transmeses mejans lo lengatge, que modèla la pensada e faviriza lo progrés social[2]. Aquel lengatge crèa d'abstraccions, a partir de las donadas sensorialas, unitats de comunicacion que s'utizan dins la convivéncia.

La convivencia deu èsser regulada per de nòrmas, ont se mesclan l'economia e la política. Partisant del liberalisme economic, afirma que los prètz s'autorregulan perque dins tote intercambi cada partida vòl obtenir un benefici e per aquò busca los mecanismes amd d'acòrdis. Per la preeminéncia de l'economia e la negacion de tota realitat fòra de la persona, foguèt acusat de materialisme pels seus detractors, etiquèta que el rebutava de contunh.

Referéncias

modificar
  1. (ca)Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col. Guix, num. 10. ed. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9
  2. (es)Bustos Guadaño, E., Filosofía del lenguaje, (1999) Cuadernos UNED

Ligams extèrnes

modificar