Dobrir lo menú principal
Lo verglaç pòt causar lo trencadís de fòrtas brancas d'arbres en aumentant lor pes de biais considerable
Verglaç dins un terren de jòc après una tempèsta de pluèja verglaçanta, en 2005

Lo verglaç es un depaus de glaç compacte e lis, mai sovent transparent, venant d'una pluèja o d'una plovina d'aiga en estat de subrefusion, que se congèla entrant en contacte amb una superfícia solida que la temperatura es inferiora a 0 °C[1]. Las gotetas pòdon en efièch se presentar jol biais subrefondut dins un interval de temperatura anant de 0 °C a -39 °C se encontra pas de nucleus de congelacion.

Lo verglaç ven de la pluèja o de la plovina verglaçanta mas es pas un tèrme intercambiable amb aquel. Atal, se deuriá pas dire « tomba lo verglaç » mas puslèu « tomba de pluèja verglaçanta que forma de verglaç suls objectes ». Se pòt parlar de verglaç, per analogia, quand de gotetas subrefondudas de nèbla se pausan sus de seperfícias jos zerò mas en general aquò se nomenará de nèbla gibranta o de l'albièra perque la sisa de glaç es alara opaca e fòrça prima.

FormacionModificar

 
Tipe de precipitacions segon l'estructura termica (blau: jos 0°C, e roge en dessús)

Precipitacions verglaçantasModificar

Mai sovent lo verglaç ven de la pluèja verglaçanta. Las precipitacions se forman en altitud. A las latituds temperadas en periòde freg, se fa mai sovent jos forma de nèu. Quand los borrilhs encontran una sisa d'aire caud al dessús del punt de congelacion casent dels nívols, fondon e venon de gotas de pluèja. Se la temperatura près del sol es jos 0 °C, las gotetas venon en estat instable de subrefusion (encara jos forma liquida quitament se lor temperatura es jos lo punt de congelacion) e van gelar sus tot objècte per i formar una sisa de glaç.

La plovina pòt tanben formar du verglaç. Aquelas pichonas gotetas se forman dins de nívols basses e a de temperaturas que pòdon èsser jos 0 °C mas que ne permeton pas la transformacion en borrilhs. La plovina va doncas gelar al contacte d'objèctes jos lo punt de congelacion quand cason.

DangièrsModificar

 
Efièch del verglaç sus la distribucion de l'electricitat
 
Trepadors verglaçats a Montreal, Quebèc

Lo verglaç conten fòrça pauc de bofigas d'aire empresonadas. E, sens aquelas bofigas d'aire, la lutz se rebat gaire pel verglaç e alara pren la color de la superfícia ont se pausa. Es alara plan dangierós quad es présent per las carrièras perque los automobilistas o veson pas o gaireben, e qu'es fòrça lipant condusent a de pèrdas de contraròtle e d'accidents.

Lo verglaç es tanben fòrça dangierós pels avions e elicoptèrs en vol formant una sisa de glaç sus totas las superfícias cambiant alara las caracteristicas aerodinamicas de la nau. Se la sisa ven tròp espeça, pòt perdre tota sa portança e càser.

Lo verglaç damatja la distribucion d'electricitat e pòt causar des panas de corrent perque lo glaç que s'acumula suls cables los pòt far rompre. En granda quantitat, quitament pòt far trencar las estructuras ont son penjats.

ProteccionModificar

Existisson de biais d'aparar las estructuras contra los efièchs del verglaç. Se las pòt caufar, utilizar de desglaçants, aplicar de mejans mecanics per trencar lo claç o las abrigar. Un exemple de caufatge es aquel aplicat sus las alas d'avions en vol per gardar la temperatura del bòrd d'ataca al dessús del punt de congelacion e empachar la formacion de verglaç. Los desglaçants coma lo Sal, los sals de calci, l'urèa o los glicòls que se mesclan al glaç per la far fondre de biais eutectic. Ambedos compausants se comportan alara coma un còs pur, del punt de vista de la fusion, que se solidifica a una temperatura mai baissa constanta que depend de la concentracion del desglaçant. D'entre los mejans mecanics de trencadises, i a los manchons de Cauchó sus las alas d'avions que se conflan quand i a accumulacion.

Notas e referénciasModificar

Vejatz tanbenModificar