Vent Terral
Vent Terral es una associacion culturala occitana nascuda en 1973 en Segalar.
Una iniciativa d’autors que vòlon viure al país l’aventura de la creacion, a la crosada de genres e de parlars divèrses. Una volontat d’enrasigament e d’obertura e una produccion sens frontièras, d’Alemanha a Afganistan, d’Israèl a Magrèb, de Gasconha a Auvèrnha, per la recèrca, la creacion e l’escritura, l’elaboracion d’un material pedagogic e las animacions publicas e escolaras. Un ostal d’edicion, qu’amb la participacion de totes, a permés la publicacion d’un centenat de títols: poesia, romans, contes e racontes, novèlas, assages, lingüistica, istòria, filosofia...
Vent Terral, en lenga d’òc, “lo mistral, vent de la tèrra”: resson de las cridas e del mormolh dels òmes, dels bruches dels mestièrs e del bronziment de las activitats, memòria dels espacis traversats.
Colleccions
modificarDocuments
modificar- Occitans sens o saber ?, Maria Clara Viguièr.
- Retrach del colonisat, Albert Memmi.
- Manifèst del partit comunista, Karl Marx / Friedrich Engels.
- Portulan, itinerari en Orient, Rotland Pecot.
- Nani Monsur, Robèrt Lafont.
- Lo Miralhet, Ramon Gogaud.
Natura
modificar- Terre promise, terre offerte ou l’espace de la santé, Gérard Dupuy.
- Les gorges du Viaur, Edmond Cabié.
Lenga
modificar- Lire et écrire l'occitan, Raimon Chatbèrt.
- Éléments de phonétique de l’occitan, Robèrt Lafont.
- Anthologie de la prose occitane du Moyen Âge, Pèire Bèc.
- Proverbes de l’Aude, Loís Alibèrt.
- Questions de lenga, Ramon Chatbèrt.
- Les noms de lieux du Tarn, Ernèst Negre.
- Diga-me, diga-li (Metòde audiovisual d’ensenhament de l’occitan pels dròlles), Sèrgi Carles.
Paratge
modificar- Lo Decameronet, Robèrt Lafont.
- Comba Granda, Leopòld Durand.
- Comba Granda II, Leopòld Durand.
- L’ospitau, Pèire dau Mazèu.
- Solèu roge, Carles Camprós.
- Lo cabrièr de las paraulas, Joan Bernat Vaselhas.
- Lo Salvatjon / L’Innocent, L. Durand / P. Calmette.
- Contes de Gaulena, Ernèst Negre.
- La mòrt causida, Glaudi Assemat.
- Ma mòrt, ma miga, mon amor, J. Bernat Vaselhas.
- Lo peis de boès, dins lo metrò, Ives Roqueta.
- La Coa de la Cabra, Cristian Laus.
- La tèrra deis autres, Glaudi Barsotti.
Viure al país
modificar- Les Secrets du Capitole, Claude Llabres
- Jaurés e Occitània, Jòrdi Blanc.
- Escrichs, Pèire Pessamèssa.
- Los carbonièrs de La Sala, Ives Roqueta.
- Las cronicas de Viure, Ives Roqueta.
- La cosina a vista de nas, Enriqueta Guilhèm.
Cercamon
modificar- Cresi pas que los muts, Je ne crois que les muets, Jòrdi Blanc.
- Còr singlar Coeur sanglier, Jòrdi Blanc.
- Las renadivas, Rosalina Roche.
- Solstici d’amor, Jòrdi Blanc.
- Tròbas del reumàs aücaire, Isorimas esternudairas, Sèrgi Rossèl.
- Direm a la nòstra nena, Loïsa Paulin.
- Cronicas dau reire-jorn, Chroniques à contre-jour, Sèrgi Bèc.
- La vida en tecnicolor, La vie en technicolor, J. Bernat Vaselhas.
- Poemas d’amor e de mòrt, Poèmes d’amour et de mort, Sèrgi Carles.
Mirondèla
modificar- Voyages en pays Rabastinois, Travels in Rabastens country, Photographies de Thierry Pons.
- Pròsas geograficas, Proses géographiques, Jòrgi Rebol.
- Bestiari, aubres, vinhas, Bestiaire, arbres, vignes, Joan Maria Petit / Pèire Francés.
- Cants de nòstrei, pòbles encabestrats, Chants de nos, peuples enchevêtrés, Sèrgi Bèc.
Cric e crac
modificar- Los tres gendres del Paure Òme, Ives Roqueta.
- L’orsa, Alexandre Poshquin.
- Lo Princilhon, Antoine de Saint-Exupéry. (Revirat del francés per Jòrdi Blanc)
- Besadieu, Francés Gasanhas.
- La desqueta de la mameta, Francés Gasanhas.
- Jo me’n vau entau mercat, Anonim.
Cacalàs
modificar- Juli Omenàs, Joan Loïs Racouchot
- Juli d’Omenac, o pren pas per rire, Joan Loïs Racouchot.
- Las passejadas de Martin de Castanet al pont d’Arcòla, Cristian Laus / Capelon.
- Las passejadas de Martin de Castanet en Egipte, Cristian Laus / Francés Piquemal.
- Juli Omenàs fai tirar, J. Loïs Racouchot.
- Juli Omenàs : e òc es la vida ! J. Loïs Racouchot.
- Lo Guston de Brasucada. Vacanças, Gui Balandram.
- Lo Guston de Brasucada. Lo Parisenc, Gui Balandram.