Lo Valés Occidental (Vallès Occidental en catalan) es una comarca de Catalonha que limita amb lo Bages (al nòrd), lo Valés Oriental (al nòrd e a l'èst), lo Bas Llobregat (a l'oèst) e lo Barcelonès (al sud). Partejan la capitalitat de la comarca las vilas de Sabadell e Terrassa. Amb lo Valés Oriental fòrma la granda comarca naturala del Valés. Geograficament, lo Valés e lo Penedès fòrman la Fòssa tectonica del Valés-Penedès, dintre la Depression Prelitorala Catalana.

Infotaula d'entitat administrativaValés Occidental
Vallès Occidental (ca) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Entitatcomarca de Catalonha Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
ProvínciaBarcelona
Domeni foncional territorialÀmbit metropolità de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CapitalaSabadell i Terrassa
Geografia
Carte
Coordenadas41° 33′ 50″ N, 2° 02′ 23″ E
Superfícia583,1 km²[1] Modifica el valor a Wikidata
Limitròf ambValés Oriental
Bages
Bas Llobregat
Barcelonés
Moianès Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala925 237[2] Modifica el valor a Wikidata ab. (2019 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat1 586,76 ab./km²
Gentilicivalesan, valesana
Economia

Sit webwww.ccvoc.org

Geografia fisica

modificar

S'agís d'una part de la Depression Prelitorala Catalana, limitada a l'oèst pel Llobregat e a l'èst per la riera de Caldes. Lo nòrd de la comarca es ocupat per divèrsas sèrras de la Sarrada Prelitorala. Qualques unas d'aquelas fòrman lo tet de la comarca. D'oèst a èst, ne fan partida la sèrra de l'Obac (924 m d'altitud al Castellsapera), lo massís de Sant Llorenç del Munt (1095 a la Mola e 1053 al Montcau), Al sud de la comarca ne trobam la sèrra de Collserola (512 m d'altitud), que fa partida de la Sarrada Litorala Catalana.

La zòna centrala del Valés es ocupada per la val que dona son nom a la comarca. S'agís, en realitat, de doas unitats idrograficas coïncidentas amb las concas del riu Llobregat e lo Besòs.

Las tèrras situadas a l'oèst de l'ais que va dempuèi l'Obac fins al Tibidabo (ponch culminant de la sèrra de Collserola), en passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra e Sant Cugat del Vallès, son tributàrias del Llobregat. La part orientala de la depression a coma principala receptritz de las aigas d'aquela zòna la de Besòs, a travèrs d'afluents multiples, que se destaca demest eles lo riu Ripoll.

Geografia umana e economica

modificar

L'indústria del Valés, fòrça importanta, se concentra dins la zòna sud de la comarca, coïncident amb la zòna mai plana. Las principalas vilas industrialas son Sabadell e Terrassa, que ne partejan la capitalitat, Rubí e Cerdanyola del Vallès.

Las indústrias mai importantas dins la comarca son las texilas, mecanica, metallurgica, de maquinària, de material electric, del bastiment, quimia, panassièra, d'arts grafics e alimentaris. De mai, dins las darrièras annadas, coma consequéncia de la crisi industriala de la fin de las annadas 70 e de la debuta de las 80 s'es produsit un important desvolopament del sector comercial e dels servicis (informatica). Dins la zòna nòrd l'economia es predominantament rurala, en albergant a de mai un grand nombre d'urbanizacions de residéncias segondàrias.


  1. URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=203.
  2. URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=com:40.