Valés Occidental
Vallès Occidental
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Mapa
País Espanha
Vigariá Espaci Metropolitan
Província Barcelona
Capitala Sabadell i Terrassa
Gentilici valesan, valesana
Latitud
Longitud
Altitud (mejana) n/d
Superfícia 583,17 km²
Populacion 862 369 ab.
(2008)
Densitat 1478,76 ab./km²
Sistèma politic
Municipalitats 14
Forma de govèrn Conselh comarcal
*President Antonio Rebolleda i Calendario(PSC)
Sit Web www.ccvoc.org

Lo Valés Occidental (Vallès Occidental en catalan) es una comarca de Catalonha que limita amb lo Bages (al nòrd), lo Valés Oriental (al nòrd e a l'èst), lo Bas Llobregat (a l'oèst) e lo Barcelonès (al sud). Partejan la capitalitat de la comarca las vilas de Sabadell e Terrassa. Amb lo Valés Oriental fòrma la granda comarca naturala del Valés. Geograficament, lo Valés e lo Penedès fòrman la Fòssa tectonica del Valés-Penedès, dintre la Depression Prelitorala Catalana.

Geografia fisica modificar

S'agís d'una part de la Depression Prelitorala Catalana, limitada a l'oèst pel Llobregat e a l'èst per la riera de Caldes. Lo nòrd de la comarca es ocupat per divèrsas sèrras de la Sarrada Prelitorala. Qualques unas d'aquelas fòrman lo tet de la comarca. D'oèst a èst, ne fan partida la sèrra de l'Obac (924 m d'altitud al Castellsapera), lo massís de Sant Llorenç del Munt (1095 a la Mola e 1053 al Montcau), Al sud de la comarca ne trobam la sèrra de Collserola (512 m d'altitud), que fa partida de la Sarrada Litorala Catalana.

La zòna centrala del Valés es ocupada per la val que dona son nom a la comarca. S'agís, en realitat, de doas unitats idrograficas coïncidentas amb las concas del riu Llobregat e lo Besòs.

Las tèrras situadas a l'oèst de l'ais que va dempuèi l'Obac fins al Tibidabo (ponch culminant de la sèrra de Collserola), en passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra e Sant Cugat del Vallès, son tributàrias del Llobregat. La part orientala de la depression a coma principala receptritz de las aigas d'aquela zòna la de Besòs, a travèrs d'afluents multiples, que se destaca demest eles lo riu Ripoll.

Geografia umana e economica modificar

L'indústria del Valés, fòrça importanta, se concentra dins la zòna sud de la comarca, coïncident amb la zòna mai plana. Las principalas vilas industrialas son Sabadell e Terrassa, que ne partejan la capitalitat, Rubí e Cerdanyola del Vallès.

Las indústrias mai importantas dins la comarca son las texilas, mecanica, metallurgica, de maquinària, de material electric, del bastiment, quimia, panassièra, d'arts grafics e alimentaris. De mai, dins las darrièras annadas, coma consequéncia de la crisi industriala de la fin de las annadas 70 e de la debuta de las 80 s'es produsit un important desvolopament del sector comercial e dels servicis (informatica). Dins la zòna nòrd l'economia es predominantament rurala, en albergant a de mai un grand nombre d'urbanizacions de residéncias segondàrias.