Valés Occidental
|
Valés Occidental | |
|---|---|
| |
| País |  Espanha
|
| Vigariá | Espaci Metropolitan |
| Província | Barcelona |
| Capitala | Sabadell i Terrassa |
| Gentilici | valesan, valesana |
| Latitud | |
| Longitud | |
| Altitud (mejana) | n/d |
| Superfícia | 583,17 km² |
| Populacion | 862 369 ab. (2008) |
| Densitat | 1478,76 ab./km² |
| Sistèma politic | |
| Municipalitats | 14 |
| Forma de govèrn | Conselh comarcal |
| *President | Antonio Rebolleda i Calendario(PSC) |
| Sit Web | www.ccvoc.org |
Lo Valés Occidental (Vallès Occidental en catalan) es una comarca de Catalonha que limita amb lo Bages (al nòrd), lo Valés Oriental (al nòrd e a l'èst), lo Bas Llobregat (a l'oèst) e lo Barcelonès (al sud). Partejan la capitalitat de la comarca las vilas de Sabadell e Terrassa. Amb lo Valés Oriental fòrma la granda comarca naturala del Valés. Geograficament, lo Valés e lo Penedès fòrman la Fòssa tectonica del Valés-Penedès, dintre la Depression Prelitorala Catalana.
Geografia fisicaModificar
S'agís d'una part de la Depression Prelitorala Catalana, limitada a l'oèst pel Llobregat e a l'èst per la riera de Caldes. Lo nòrd de la comarca es ocupat per divèrsas sèrras de la Sarrada Prelitorala. Qualques unas d'aquelas fòrman lo tet de la comarca. D'oèst a èst, ne fan partida la sèrra de l'Obac (924 m d'altitud al Castellsapera), lo massís de Sant Llorenç del Munt (1095 a la Mola e 1053 al Montcau), Al sud de la comarca ne trobam la sèrra de Collserola (512 m d'altitud), que fa partida de la Sarrada Litorala Catalana.
La zòna centrala del Valés es ocupada per la val que dona son nom a la comarca. S'agís, en realitat, de doas unitats idrograficas coïncidentas amb las concas del riu Llobregat e lo Besòs.
Las tèrras situadas a l'oèst de l'ais que va dempuèi l'Obac fins al Tibidabo (ponch culminant de la sèrra de Collserola), en passant per Matadepera, Sant Quirze del Vallès, Bellaterra e Sant Cugat del Vallès, son tributàrias del Llobregat. La part orientala de la depression a coma principala receptritz de las aigas d'aquela zòna la de Besòs, a travèrs d'afluents multiples, que se destaca demest eles lo riu Ripoll.
Geografia umana e economicaModificar
L'indústria del Valés, fòrça importanta, se concentra dins la zòna sud de la comarca, coïncident amb la zòna mai plana. Las principalas vilas industrialas son Sabadell e Terrassa, que ne partejan la capitalitat, Rubí e Cerdanyola del Vallès.
Las indústrias mai importantas dins la comarca son las texilas, mecanica, metallurgica, de maquinària, de material electric, del bastiment, quimia, panassièra, d'arts grafics e alimentaris. De mai, dins las darrièras annadas, coma consequéncia de la crisi industriala de la fin de las annadas 70 e de la debuta de las 80 s'es produsit un important desvolopament del sector comercial e dels servicis (informatica). Dins la zòna nòrd l'economia es predominantament rurala, en albergant a de mai un grand nombre d'urbanizacions de residéncias segondàrias.