Timpan (arquitectura)
En arquitectura, un timpan es la superfícia remplissent l'espaci triangular o gable entre un lindal e las arquivòutas. Abitualament correspond a la partida nauta d'un portal.
Etimologicament, lo tèrme (latin tympanum, grèc tumpanum) designa un tambor, una membrana tibat sus una dubertura, dins lo cas la membrana es de pèira, de veiral o de fusta, tibada en travèrs de l'arca.
En l'arquitectura classica e neoclassica, subretot los temples grècs coma lo Partenon de l'Acròpoli d'Atenas, es la zona decorada d'esculturas qu'es dins de lo fronton.
A l'Edat Mejana, ven un espaci mièg circular dins la partida superiora d'un portal romanic o gotica, e sosten la decoracion esculturala.
Pendent la Renaissença e lo Barròc la decoracion escutlturala desapareis.
Timpans de type classicModificar
Lo panteon de Roma amb un timpan simple
Timpans romanicsModificar
Glèisa de Sant Restitut]] : portal a l'antica (Provença) - L'art romanic provençal empruntèt fòrça caracteristicas estilisticas a l'arquitectura de l'antiquitat grecoromana.
Lo Jutjament darrièt: arquivòuta e timpan del portal de la catedrala de Bamberg (Alemanha).
Abadiá de Santa Fe de Concas - Lo timpan romanic representant lo jutjament darrièr (vèrs 1050).
Lo Tetramòrf, segon l'Apocalipsi, simbòl dels quatre Evangelistas e de las quatre estapas de la vida de Jèsus: portal romanic de l'Anciana Catedrala de Sant Trefume d'Arle (Arle) representant los quatre evangistas (vèrs 1180).
Timpans de tipe arabiModificar
Timpan en arquitectura: partida superiora d'una pòrta ricament escultada de la Granda Mesquita de Kairuan (en Tunisia); lo timpan es escultat d'un vase estilizat qu'a partir d'el surgisson d'enlaçaments vegetals
Timpans goticsModificar
Timpan gotic, Nòtra Dama de París.
Timpan de veiral de la Catedrala de Toul (Lorena).