Un tèxte es una seria orala o escricha de mots percebuts coma constituissent un ensemble coerent, portaire de sens e utilizant las quitas estructures d’una lenga (conjugasons, construccion e associacion de las frasas…)[1]. Un tèxte a pas de longor determinada levat dins una escasenças coma lo poèmas de forma fixa coma lo sonet o l’haïku.

L'estudi formal dels tèxtes se pièja sus la lingüistica, qu’es l'apròche scientific del lengatge.

Etimologia modificar

« Tèxte » ven del mot latin « textum », derivat del vèrb « texere » que significa « téisser ». Lo mot s'aplica a l'entrelaçament de las fibras utilizadas dins la teissedura, veire per exemple Ovidi: « Quo super iniecit textum rude sedula Baucis = (un sèti) sus que Baucis afanat aviá getat un teissut rufe »[2] o al trenatge (exemple per Marcial « Vimineum textum = banasta de vim trenat»). Lo vèrb a tanben lo sens larg de bastir coma dins « basilicam texere = bastir una basilica » per Ciceron[3].

Lo sens figurat d'elements de lengatge organizats e encadenats apatéis avant l'Empèri roman: designa un agençament particular del discors. Exemple : « epistolas texere = compausa d’epistòlas » - Ciceron (sègle I AbC.)[4] o mai netament per Quintilian (sègle I ApC.) : « verba in textu jungantur = l'agençament dels mots dins la frasa »[5].

Las formas ancianas de l’Edat Mejana designan al sègle XII lo quita volum que conten lo tèxte sacrat dels Evangèlis, puèi al sègle XIII lo tèxte original d'un libre sant o dels dichs de qualqu'un. Al sègle XVII lo mot s’apliaca al passatge d'un obratge prés coma referéncia e al sègle XIX pren lo sens general d'« escrich »[6].

Tèxte literari modificar

Un tèxte respond de biais mai o mens pertinent a de critèris quie ne determinan la qualitat literària. Se pren en compte l’estructura d'ensemble, la sintaxi e la puntuacion, l'ortografa lexicala e gramaticala, la pertinéncia e la riquesa del vocabulari, la preséncia de figuras d’estil, lo registre de lenga e la foncion cercada (narrativa, descriptiva, expressiva, argumentativa, injonctiva, poetica). Es l'objècte de l'analisi literària.

En informatica modificar

En informatica, la nocion de tèxte s'opausa a la nocion de donadas binàrias, se dich alara:

  • tèxte brut dins un protocòl de telecomunicacion;
  • document tèxte se lo logicial utilizat permet de formatar lo tèxte;
  • de tèxte formatat o ric quand las indicacions de formats son donadas en tèxte brut (exemple: Rich Text Format) ;
  • fichièr tèxte dins un fichièr que conten pas que de caractèrs sens mesa en forma levat los sauts de linhas e la causida dels caractèrs.

Nòtas e referéncias modificar

  1. François Rastier definís lo tèxte coma «una seguida linguistica autonòma (orala o escricha) constituissent una unitat empirica, e producha per un o mai enonciators dins una practica sociala atestatada» (François Rastier, 2001, Arts et sciences du texte, París
  2. Métamorphoses 8, 640
  3. Paullus in medio foro jam paene basilicam texuit iisdem antiquis columnis [1] Ciceron, Ad Atticum, 4,16, 14, Lettre CXLIX - page 306
  4. « epistolas quotidianis verbis texere solemus » Ciceron, Lettres  : Ad Familiares, IX, 21, lettre DCLVIII [2]
  5. « quantumque interest, sensus idem quibus verbis efferatur, tantum , verba eadem qua in compositione vel in textu jungantur = (tant la valor de la pensada varia seguent los mots qu’exprimisso, tant aquesta dels mots varia segon lor armonia e segon lor agençament) - Quintilien De l'Institucion oratòria Libre IX, cap. 4 De compositione (De l'aranjament dels mots) [3] page 326, ou page 392 ibidem « Historia non tam finitos numeros, quam orbem quemdam contextumque desiderat : namque omnia ejus membra connexa sunt, quoniam lubrica est, ac fluit » page 392 = « L'istòria exigís pas tant una pròsa parfièchament cadençada, qu'una seguida de frasas que lo teissut siá plan ligat; que tot s'i encadena, tot i raja, tot i limpa. »
  6. Dictionnaire CNRTL

Vejatz tanben modificar

Bibliografia modificar

  1. S/Z, Paris, 1970 ;
  2. Le Plaisir du texte, Paris, 1973 ;
  3. L'Avenir sémiologique, Paris, Seuil, 1985.
  • J. Baudrillard, Pour une critique de l'économie politique du signe, Paris, 1972.
  • Jacques Derrida, De la grammatologie, Paris, 1967.
  • Tzvetan Todorov, « Texte », in O.Ducrot et Tzvetan Todorov, Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage, Paris, 1972.

Articles connèxes modificar