Sebastià Alzamora i Martín

escrivan espanhòl

Sebastià Alzamora i Martín(Llucmajor, Malhòrca, 6 de març de 1972)[1]es un escrivan, critic literari e gestor cultural malhorquin. Autoproclamat membre del grop poetic nomenat Imparables.

Sebastià Alzamora i Martín
Nom de naissença(ca) Sebastià Alzamora i Martín Modifica el valor a Wikidata
Naissença6 de març de 1972, Llucmajor

Biografia

modificar

Licenciat en Filologia Catalana per la Universitat de las Ilhes Balears, se faguèt conéisser amb lo poemari Rafel (1994; Prèmi Salvador Espriu). A tanben publicat Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001) e El benestar (2003).

Coma narrador, a publicat L'extinció (1999), Sara i Jeremies (2002), La pell i la princesa (2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) e Dos amics de vint anys (2013). Es autor de l'assag sus Gabriel Janer Manila L'escriptura del Foc (1998). Participèt tanben a Imparables, Una antologia (2004) e publiquèt amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). Coma articulista, es collaborador dels jornals Avui E Ara.

Dempuèi decembre de 2007 es director de la revista "Cultura".

Guardons

modificar

Referéncias

modificar
  1. Biografia a Escriptors.cat
  2. «L'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora ha guanyat el 52è Premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros, amb l'obra "Crim de sang"». 324.cat.

Ligams extèrnes

modificar