Rogièr I Trencavèl

(Redirigit dempuèi Rogièr I Trencavel)

Rogièr I Trencavèl († 1150) foguèt un nòble occitan, vescomte de Carcassona e d’Albi de 1129 a 1150. Èra filh de Bernat Aton IV Trencavel, vescomte d’Agde, d’Albi, de Besièrs, de Carcassona e de Nimes, e de Ceselha de Provença.

Infotaula de personaRogièr I Trencavèl
Biografia
Naissençasègle XI Modifica el valor a Wikidata
Mòrt1150 (Gregorian) Modifica el valor a Wikidata ( ans)
Donadas personalas
Autres
ConjuntBernarda de Comenge (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
MaireCecília de Provença (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
PaireBernat Aton IV Trencavèl Modifica el valor a Wikidata
FrairesRamon I Trencavèl, Bernat Aton V Trencavèl e Ermengarda Trencavell (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata

Biografia modificar

A la mòrt de son paire, partegèt los vescomtats d'aquel amb lo seus fraires recebèt Albi, Carcassona e le Rasés. Alara qu'aviá fach omenatge a Anfós Jordan, comte de Tolosa, a vegada lo combatèt, per exemple quand aquel darrièr temptava de sometre lo vescomtat de Narbona e la seuna eretièra, Ermengarda. Bernard de Canet, un dels seus cavalièrs, capturèt Anfós en 1143, e Rogièr li impausèt un tractat renonciant a ambicions en Lengadòc. Anfós se n'anèt a la crosada en 1148 e moriguèt en Tèrra Santa.

En 1149, Rogièr jurèt fidelitat al comte Ramon V de Tolosa, lo filh d’Anfós Jordan. Sens dobte se sentissiá menaçat pel comte de Barcelona. Mas Rogièr moriguèt l’an seguent.

Maridatge e enfants modificar

Esposèt lo 28 d'abril de 1139 Bernarda de Comenge, filha de Bernard Ir , comte de Comenge e de Dias de Samatan, mas semblèran pas qu'aguèron d’enfants. En tot cas es lo seu fraire Ramon que li succedèt


Precedit per Rogièr I Trencavèl Seguit per
Bernat Aton IV Trencavèl
  Vescomte de Carcassona e d'Albi
1129-1150
Ramon II Trencavèl

Annèxes modificar

Bibliografia modificar

Notas e referéncias modificar

Articles connèxes modificar