Region de Brussèlas-Capitala

(Redirigit dempuèi Region de Brussèlas Capitala)

La Region de Brussèlas Capitala (en francés: Région de Bruxelles-Capitale; en neerlandés: Brussels Hoofdstedelijk Gewest Escotar) es una de las tres regions de Belgica d'estatut bilingua (francés: 90% / neerlandés: 10%). Lo 1èr de genièr de 2023, sa populacion rejonhiá 1 235 192 abitants sus una superfícia de 161,38 km2.

Infotaula d'entitat administrativaRegion de Brussèlas-Capitala
Bruxelles (fr)
Brussele (wa)
Brussel (nl)
Brussel (vls)
Brussel (li)
Brusselle (pcd) Modifica el valor a Wikidata
lang=oc
Modifica el valor a Wikidata
Simbòlfleur de Bruxelles (fr) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialRégion de Bruxelles-Capitale ((fr)) Modifica el valor a Wikidata
Administracion
EstatBelgica Modifica el valor a Wikidata
Capitalapas cap de valor Modifica el valor a Wikidata
Capitala deComunautat Economica Europèa e Union de l'Euròpa Occidentala Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialaneerlandés
francés Modifica el valor a Wikidata
Politica
 • Ministre-president Modifica el valor a WikidataRudi Vervoort (ca) Traduire (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Coordenadas50° 50′ 48″ N, 4° 21′ 09″ E
Superfícia161,38 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana13 m Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
 • Totala1 218 255[1] Modifica el valor a Wikidata ab. (2020 Modifica el valor a Wikidata)
 • Densitat7 548,98 ab./km²
Autras informacions
Prefix telefonic02 Modifica el valor a Wikidata
Domeni Internet.brussels Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2BE-BRU Modifica el valor a Wikidata

Sit webbe.brussels Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modificar

Lo ponch culminant de region de Brussèlas Capitala se tròba en fòrest de Soignes a 127,5 mètres al dessús del nivèl de la mar dins la comuna d'Uccle.[2]

Lista de comunas

modificar
 
Region de Brussèlas Capitala.
Communas de la Region de Brussèlas Capitala
Numèro
sus la
mapa
Comuna Còde postal Superfícia en km2 Populacion
(01/01/2009)
Populacion
(01/01/2010)
Populacion
(01/01/2016)
Populacion
(01/01/2019)[3]
Populacion
(01/01/2020)[4]
Populacion
2010-2020
Δ%
1 Anderlecht 1070 17,74 101 371 104 647 116 494 118 920 120 009 15 362 + 14,68 %
2 Auderghem 1160 9,03 30 456 30 811 33 085 33 970 34 342 3 531 + 11,46 %
3 Berchem-Sainte-Agathe 1082 2,95 21 669 22 185 24 176 25 195 25 195 3 010 + 13,56 %
4 Vila de Brussèlas : Plusors:
  • 1000, 1040, 1050
  • 1020
  • 1120
  • 1130
32,61 153 377 157 673 176 512 179 797 183 287 25 614 + 16,24 %
5 Etterbeek 1040 3,15 43 512 44 352 47 023 48 008 48 194 3 842 + 8,66 %
6 Evere 1140 5,07 35 372 35 803 39 439 41 588 42 444 6 641 + 18,55 %
7 Forest 1190 6,25 49 757 50 258 55 386 55 925 56 441 6 183 + 12,30 %
8 Ganshoren 1083 2,46 22 160 22 589 24 128 24 817 25 222 2 633 + 11,66 %
9 Ixelles 1050 6,34 80 312 80 183 85 274 86 675 87 385 7 202 + 8,98 %
10 Jette 1090 5,04 45 637 46 818 51 387 52 417 52 459 5 641 + 12,05 %
11 Koekelberg 1081 1,17 19 380 19 812 21 558 21 961 21 886 2 074 + 10,47 %
12 Molenbeek-Saint-Jean 1080 5,89 85 735 88 181 95 861 96 501 97 365 9 184 + 10,41 %
13 Saint-Gilles 1060 2,52 45 712 46 981 50 024 49 715 49 094 2 113 + 4,50 %
14 Saint-Josse-ten-Noode 1210 1,14 25 185 26 338 27 228 27 087 27 199 861 + 3,27 %
15 Schaerbeek 1030 8,14 118 275 121 232 131 375 131 547 131 548 10 316 + 8,51 %
16 Uccle 1180 22,91 77 336 77 589 81 699 82 742 83 631 6 042 + 7,79 %
17 Watermael-Boitsfort 1170 12,93 24 166 24 260 24 614 25 172 25 318 1 058 + 4,38 %
18 Woluwe-Saint-Lambert 1200 7,22 50 163 50 749 54 144 54 144 57 583 6 834 + 13,47 %
19 Woluwe-Saint-Pierre 1150 8,85 38 957 39 077 41 124 41 789 42 066 2 989 + 7,65 %
Tolas 161,36 1 068 532 1 089 538 1 180 531 1 200 325 1 211 026 121 488 + 11,15 %

Arrondiment

modificar
 
Arrondiment de Brussèlas.

L'arrondiment administratiu de Brussèlas es un arrondiment administratiu de Belgica e sol de la Region de Brussèlas Capitala ocupant lo meteis espaci d'aquela region.

Populacion

modificar

Lo seguent grafic repren la populacion residenta al 1èr de genièr dempuèi 1990.[5]

Istòria

modificar

Lo bilingüisme (francés e neerlandés) foguèt reconegut dins l'Arrondiment administratiu de BrussèlasCapitala per la lei del 2 d'agost de 1963, après la creacion de la frontièra lingüistica un an mai d'ora. Encercladas per la província de Brabant[Nòta 1], las dètz e nòu comunas de la region foguèron restacadas unicament a aquesta pendent la quatrena reforma de l'Estat e de la scission de la província de Brabant lo 1èr de genièr de 1995.

Nòtas e referéncias

modificar
  1. La província de Brabant èra l'una de las nòu províncias de Belgica fins a sa scission, lo 1èr de genièr de 1995. Son capluòc èra Brussèlas.

Referéncias

modificar
  1. URL de la referéncia: https://statbel.fgov.be/en/themes/population/structure-population#figures.
  2. (fr) « Le point le plus haut de la région Bruxelloise se trouve en forêt de Soignes », sus rtbf.be.
  3. (fr) .
  4. .
  5. 3_Population_de_droit_au_1_janvier,_par_commune,_par_sexe_2011_2014_G_tcm326-194205 ─ Service Public Fédéral Intérieur (Belgica), sus www.ibz.be.

Tanben véser

modificar