L'extincion d'una espècia es sa desapareguda sus un territòri, dins un abitat, un biòma. En biologia e en ecologia, l'extinction es l'avaliment total d'una espècia o d'un grop de taxons, que demesís la biodiversitat. (...)
Al començament de las annadas 2000, los expèrts estimavan que mai de la mitat de las espècias viventas se podián atudar abans 2100. Aquela prevision foguèt contestada per Bjorn Lomborg, mas fin 2014 una novela evaluacion publicada dins la revista Nature conclutz qu'es impossible de quantifiar precisament tota la biodiversitat, mas per las espècias conegudas la situacion s'agrava : los amfibians son pus menaçats (41 % d'espècias en dangièr), dabant los aucèls (26 %) e los mamifèrs. 60 % des coralhs poirián morir abans quitament 2050. Se òm considèra la forqueta d'una evaluacion prospectiva (36 000 espècias desapareisson per an vèrs 2010-2014) la 6ena extincion (75 % de las espècias aurián alara desaparegudas) poiriá advenir vèrs 2200 (se rés es pas fait per l'evitar).