Populisme

Lo populisme ven del concèpte latin de Populus que significa pòble e que s'utiliza ara coma tèrme politic per designar diferents corrents eterogenèus mas que totes se caracterizan per la seuna aversion discursiva o reala dels elèits economics e intellectuals, lo seu reget dels partits tradicionals (institucionals e ideologics), la seuna denonciacion de la corrupcion politica que farián las classas privilegiadas e lo seu apèl de contunh al "pòble" coma font del poder.

Amb la seva retòrica sobre "el 99%" (el poble) contra "l'1%" (l'elit), el moviment internacional Occupy va ser un exemple de moviment social populista.
Tal com es defineix a la carta de Nolan, el populisme (i el totalitarisme) es troba a la part inferior esquerra.
Una caricatura del 1896 en què William Jennings Bryan, un ferm defensor del populisme, s’ha empassat el símbol del Partit Demòcrata d’Amèrica.

L'apareisson del populisme coma fenomèn social es ligada al processus de modernizacion rapid o un cambi revelant una actitud critica davant los diferents graus de desevolupament qu'aqueles processus pòdon generar dins las divèrsas classas o regions d'un país e en consequéncia creant una inegalitat dins de domènis diverses de la societat. Lo tèrme populisme s'utilsa en politica en doas accepcions diferentas, una d'aquelas a un sens positiu, mas aquela que s'utlisa mai a una connotacion pejorativa.

Dins qualques cases s'identifica de biais erronèu lo populisme amb la demagogia: mas aquela darrièra se referís al discors del politic cercant a influenciar las emocions dels electors, lo populisme se referís a las mesuras que pren un politic, cercant l'acceptacion dels electors.

Vejatz tanbenModificar