Piramida graduada Article de la seria Piramida Piramida de Djòser
|
---|
Descobridor o inventaire
|
|
---|
Data de descobèrta
|
|
---|
Contrari
|
|
---|
Color
|
|
---|
Simbòl de quantitat
|
|
---|
Simbòl d'unitat
|
|
---|
Proprietat de
|
|
---|
Fondador
|
|
---|
Compren
|
|
---|
Data de debuta
|
|
---|
Data de fin
|
|
---|
Precedit per
|
|
---|
Seguit per
|
|
---|
Coordenadas
|
|
---|
Direccion relativa a la posicion
|
|
---|
Continent
|
|
---|
Situacion
|
|
---|
Designacion provisòria
|
|
---|
Constellacion
|
|
---|
Tipe d'objècte
|
|
---|
Còs astronomic parent
|
|
---|
Còs astronomic filh
|
|
---|
Luòc de descobèrta
|
|
---|
Grop d'objèctes menors
|
|
---|
Sequéncia de Hubble
|
|
---|
Sul còrs astronomic
|
|
---|
Companhon de
|
|
---|
Tipe espectral
|
|
---|
Tipe espectral
|
|
---|
Fus orari
|
|
---|
Situat sus una isla
|
|
---|
Embocadura
|
|
---|
Tipe de lac
|
|
---|
Lacs sus lo riu
|
|
---|
Grop de lacs
|
|
---|
Situat sul lac
|
|
---|
Afluents del lac
|
|
---|
Emissari del lac
|
|
---|
Bacin idrografic
|
|
---|
Massís de montanhas
|
|
---|
Tipe de montanha
|
|
---|
Coordenadas
|
|
---|
Arquitècte
|
|
---|
Remplaçat per
|
|
---|
Tipe de bastiment
|
|
---|
Material
|
|
---|
Mèstre d'òbra
|
|
---|
Sistèma d'autorotas
|
|
---|
Societat de mantenança
|
|
---|
Pòl d'escambis
|
|
---|
Linha ferroviària
|
|
---|
Operator
|
|
---|
Aligança ferroviària
|
|
---|
Gara
|
|
---|
Pista
|
|
---|
Travèrsa
|
|
---|
|
|
País
|
|
---|
Compausanta de
|
|
---|
Tipe de division administrativa
|
|
---|
Exclava de
|
|
---|
Enclava
|
|
---|
Capitala
|
|
---|
Cap d'estat
|
|
---|
Regim politic
|
|
---|
Cap de l'executiu
|
|
---|
Representant del partit
|
|
---|
Cap del govèrn
|
|
---|
Assemblada
|
|
---|
Moneda
|
|
---|
Lenga oficiala
|
|
---|
Imne
|
|
---|
Frontalièr de
|
|
---|
Embessonatge
|
|
---|
Subdivisions
|
|
---|
Membre de
|
|
---|
Sant patron
|
|
---|
Domeni internet
|
|
---|
Còde ISO 3166-1 alfa-2
|
|
---|
Còde ISO 3166-1 alfa-3
|
|
---|
Còde ISO 3166-1
|
|
---|
Còde ISO 3166-2
|
|
---|
Còde AITA
|
|
---|
Còde OACI
|
|
---|
Còde FAA
|
|
---|
Còde INSEE
|
|
---|
Còde de comuna
|
|
---|
Còde del catalòg
|
|
---|
Còde CBS
|
|
---|
Còde GNIS
|
|
---|
Còde GNIS Antarctica
|
|
---|
Còde NUTS
|
|
---|
Còde dantai
|
|
---|
Còde de comuna alemanda
|
|
---|
Còde de districte alemand
|
|
---|
Còde administratiu
|
|
---|
Còde administratiu
|
|
---|
Còde ISTAT
|
|
---|
Còde de gara
|
|
---|
Còde OKATO
|
|
---|
Còde cadastral
|
|
---|
Còde postal
|
|
---|
Còde telefonic internacional
|
|
---|
Prefix telefonic nacional
|
|
---|
Còde d'imatriculacion
|
|
---|
Comanditari
|
Djòser, IIau dinastia egipciana
|
---|
Construccion
|
de cap a -2650
|
---|
Tipe
|
Piramida graduada
|
---|
Nautor
|
autorn de 62 m
|
---|
Coordenadas
|
22° 52’ 16’’ N, 31° 12’ 59’’ E
|
---|
Identificants
|
ULAN
|
|
---|
DOI
|
|
---|
RKDimages
|
|
---|
Rijksmonument
|
|
---|
KGS
|
|
---|
Historic Places identifier
|
|
---|
ID d'artista de MusicBrainz
|
|
---|
ID album de MusicBrainz
|
|
---|
ID d'òbra de MusicBrainz
|
|
---|
Legislator
|
|
---|
Identificant BHL
|
|
---|
Identificant ITIS
|
|
---|
Identificant IUCN
|
|
---|
Identificant NCBI
|
|
---|
Identificant TPDB
|
|
---|
Identificant GBIF
|
|
---|
Identificant WoRMS
|
|
---|
Numèro EE
|
|
---|
Indicatiu
|
|
---|
Còde AITA
|
|
---|
Còde OACI
|
|
---|
Còde mnemonic
|
|
---|
Identificant JPL Small-Body Database
|
|
---|
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
|
|
---|
Identificant Structurae
|
|
---|
Identificant Emporis
|
|
---|
Numèro CAS
|
|
---|
numèro EINECS
|
|
---|
SMILES
|
|
---|
InChI
|
|
---|
InChIKey
|
|
---|
Còde ATC
|
|
---|
Numèro E
|
|
---|
Identificant UNII
|
|
---|
Numèro RTECS
|
|
---|
Identificant ChemSpider
|
|
---|
Identificant PubChem (CID)
|
|
---|
Numèro ZVG
|
|
---|
Identificant ChEBI
|
|
---|
Numèro ONU
|
|
---|
Còde Kemler
|
|
---|
Identificant Drangbank
|
|
---|
Mencion de dangièr SGH
|
|
---|
Identificant Wine AppDB
|
|
---|
Identificant d'un satellit NSSDC
|
|
---|
SCN
|
|
---|
|
La Piramida Graduada de Saqqara o Piramida de Djòser qu’ei lo mei vielh bastiment de pèira talhada deu mòn e donc la purmèra e la mei vielha de totas las piramidas d’Egipte. Que ho bastida peu faraon Djòser de la IIIau dinastia e peu son arquitècte Imhotep. Qu’ei considerada coma ua evolucion deu modèl precedent de tombas: los mastabas (un petit bastiment qui cobreish ua tomba devath la tèrra). Dens aqueth cas qu’ei possible que s’aja començat per bastir un mastaba qui auré semblat tròp petit (chic mei haut que la muralha d’embarra deu complexe funerari) e qu’aurén apielat, en seguint la forma deu mastaba, seis grads (quate en purmèr e puish dus autes). Com dens un mastaba, au center de la piramida que i a un putz miant de cap a la tomba deu faraon. En la bèth agrandir, fin finala, la piramida que caperè tanben los onze autes putz miant a las autas tombas de la familha reiau. Lo complexe de Saqqara que ho hèra estudiat per l’egiptològ anglés Cecil Firth qui i descrobí l’estatua de Djòser uei au Musèu deu Caire, e per l’egiptològ francés Jean-Philippe Lauer.