Pere Bosch i Gimpera

Pere Bosch i Gimpera, vadut en Barcelona en 1891 (1) e mort en Mexic en 1974, siguec un arqueològ e preistoriador e ua des personalitats scientifiques catalanes més conegudes internacionauments. Maridat damb Josefina García Díaz, siguec pair tamben der preistoriador mexican Carles Bosch i Garcia.

Biografia

Entamenec estudis de drech més es abandonec tà estudiar filosofia. S'especializec en filologia classica e dempús anec a estudiar a Berlin. Aquiu, eth mestre Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf eth dirigec tara Preïstòria.

Es sues prumères publicacions sigueren sus era civilizacion de Creta e Micenes (1912) e sus er origen dera tragedia greca (1913). Tamben arrevirec Omèr. Er an 1915 siguec nomat director deth Servici d'Excavacions deth Institut d'Estudis Catalans e professor des Estudis Universitaris Catalans.

En 1916 siguec aperat catedratic d'Istoria Anciana ena Universitat de Barcelona. En 1919 publiguec Preïstoria Catalana. En aguera epoca siguec ja un defensaire der us dera lengua catalana en es libes scientifics.

De 1919 e enquia era sua mort auec ua amistat e acorrespondencia privada damb eth sòn escolan e companh Lluís Pericot i Garcia. Un aute deisheble important siguec Josep de Calassanç Serra i Ràfols. Siguec un des creadors dera Associacion Catalana d'Antropologia, Etnografia e Preïstòria e en 1929 organizec en Barcelona eth Congrés Internacionau d'Arqueologia.

Damb eth libe Etnografia dera Peninsula Iberica (1932) desvolopec tesis naues que u darien més fama. En 1933 ei nomat rector dera Universitat de Barcelona. Trabalhec per Accion Catalana e s'impliquec ena politica dera Generalitat republicana. Ocupec es lòcs de rector dera Universitat Autonoma de Barcelona (1933-1939) e Conselhèr de Justícia damb eth govèrn de Lluís Companys (1937-1939). Siguec empresoat en eth vaisheth Uruguay damb autes membres deth govern catalan dempús des hèts deth 6 d'octobre de 1934. Açò provoquec planhs internacionaus.

Dempús dera Guerra Civiu s'exilhec en Mexic. Aquiu siguec professor dera Universitst Nacionau Autonoma de Mexic e ena Escola Nacional d'Antropologia. Dempús siguec sometut a ua campanha de desprestigiament ena Universitat de Barcelona dominada pes faissistas.

En 1945 publiquec en Mexic La formacion dels pobles d'Espanya. Dec diuersi corsi e conferéncies e de 1948 a 1952 siguec capmèstre dera Division de Filosofia e Umanitats dera UNESCO. En 1971 obtinguec era ciutadanetat mexicana.

Hons documentari

Eth sòn hons personau se conserva en eth Archiu Nacionau de Catalonha (2). Era documentacion produsida per Bosch i Gimpera es deguda ara Generalitat mercés ara associacion mexicana Accion Cultural que l'enviec ath Ministeri d'Ahèrs Exteriors espanhòu. En 1983 aguest Ministeri hèia arribar aguest hons documentari ath Departament de Cultura e Mejans de Comunicacion dera Generalitat de Catalonha que, ath sòn torn, ac dec tot ar Archiu Nacionau de Catalonha.

Et hons se completec damb ua serie de letres crotzades demest Pere Bosch i Gimpera e er istoriador Rafael Olivar Bestrand. Un viatge publicades per Proa s'aperaren Correspondència e sigueren tamben dades ar Archiu Nacionau de Catalonha (2).

Aguest hons e era documentacion creada e arrecebuda per Bosh i Gimpera, principauments documents produsits pera sua activitat professionau ligada ara recèrca scientifica en Arqueologia, Preïstòria e Etnografia en universitats e centres de recèrca.

Tamben ei importanta era documentacion derivada dera sua activitat politica coma Conselhèr de Justícia deth Govern dera Generalitat de Catalonha (Tribunaus Especiaus, Servici d'Informacion Militar, Organizacion Judiciau de Catalonha, Servicis Correccionaus de Catalonha), atau coma era documentacion ligada ath govern dera Republica espanhola, es relacions internacionaus pendent eth periòde dera guerra civiu e, finauments, era documentacion sus er exilh.

Fichièr:Pere Bosch i Gimpera IEC.jpg

Obres

º El problema de la cerámica ibérica (1913)

º Grecia y la civilización crético-micénica (1914) Casa Editorial ESTVDIO. Barcelona

º Prehistòria catalana (1919)

º La arqueología preromana hispánica (1920)

º Historia de Oriente (1926)

º Las representaciones teatrales en Grecia y Roma (1929)

º Etnologia de la península ibèrica (1934)

º El poblamiento antiguo y la formación de los pueblos de España (1945)

º El problema indoeuropeo (1960)

º Cataluña, Castilla, España (1960)

º Paleontología de la península Ibérica (1974)

Referéncies

1.- ↑ Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín.. Ediciones AKAL. Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos, 2002. ISBN 9788446014898. , pàg. 138

2.- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pere Bosch i Gimpera». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny de 2013].