Pèire Gassend, dich Gassendi, nascut a Champtercier (près de Dinha) lo 22 de genièr de 1592 e mòrt a París lo 24 d'octobre de 1655, foguèt un matematician, filosòf, teologian e astronòm occitan.

Pierre Gassendi
Retrach per Louis-Édouard Rioult.
Retrach per Louis-Édouard Rioult.
Retrach per Louis-Édouard Rioult.
Naissença
N. a
Decès Paris
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País: França
Escòla o tradicion: {{{escòla_tradicion}}} -
Influéncias: Epicure
Influenciat a: Epicurisme, Empirisme

Biografia

modificar

La legenda vòl que Pèire Gassend aja començat de se passionar per las beutats del cèl en gardant los tropèls de sos parents pendent la nuèch. Mainatge, seguís los corses de las escòlas de Dinha, e fa pròva de grandas disposicions per las lengas e las matematicas. S'inscriu puèi a l'universitat d'Ais de Provença, ont seguís l'ensenhament filosofic de Philibert Fezaye, que remplaçava quand Fezaye podiá pas sortir de son ostal.

Primièras annadas

modificar

En 1612, lo collègi de Dinha li demanda qualques conferéncias de filosofia. En 1614, Gassendi obten son doctorat en teologia a Avinhon. Es nommat canonge de Dinha.

En 1617, dintra dins los òrdres. Es nommat professor de retorica al collègi de Dinha.

En 1618, Gassend nòta sas primièras observacions del cèl pendent l'aparicion d'una cometa « a cap cresput ». Dintra en relacion amb l'astronòm Joseph Gaultier de la Vallette (1564–1647).

En 1620, establís las taulas de la posicion de Jupitèr respècte a las estelas fixas.

L'annada seguenta, balha lor nom a las auròras borealas.

De 1622 a 1623, Gassendi es nommat professor de filosofia al collègi d'Ais. N'es caçat, çò sembla, per l'arribada dels jesuitas.

Lo 14 d'abril de 1623, obsèrva un eclipsi de Luna a Digna. La meteissa annada, descriu las posicions de la planeta Mart.

Va a Grenòble, ont publica en 1624, contra los aristotelicians, sos Exercitationes paradoxicæ versus Aristoteleos, son primièr libre, redigit en 1622. Aquela rompedura amb l'aristotelisme prepara aquela, dotze ans mai tard, de Descartes dins son Discors del metòde.

En 1625, Gassendi es a París ; obsèrva la posicion de Vènus dempuèi lo pont Nòu e un eclipsi amb Claude Mydorge. En abril, torna dins lo Miègjorn.

En 1626, ven lo prebòst de la catedrala Sant-Jérôme de Dinha ; mas d'aquí enlà sa vida se confond amb sas observacions astronomicas ; es un infatigable colleccionaire d'eclipsis. Amb lo filosòf Thomas Hobbes, Gassendi parteja sas criticas de Descartes ; es en rapòrt amb totes los grands astronòms de son temps : Kepler, Riccioli, Hortensius, Hévélius… sa reputacion s'espandís fins a Praga, Dantzig, Lèida e Bolonha. Sas observacions son menadas en granda partida en estrecha ligason amb son amic lo conselhièr al Parlament Nicolas-Claude Fabri de Peiresc près de lo qual passa sas annadas de transicion.

Lo temps dels eclipsis

modificar

En 1628, après un passatge a París en mai, Gassendi viatja pendent nòu meses amb François Luillier e sus sas instàncias. Arriba cap a la fin de l'annada en Flandra e en Olanda ont encontra Isaac Beeckman, Thomas Hobbes e Henri Reneri. Compausa De Paraheliis a la demanda de Peiresc e Examèn de la doctrina de Fludd a la de Mersenne. En 1629, tempta de dissuadir l'astronòm-astrològ Jean-Baptiste Morin de publicar una falsa teoria de las marèas ; fa qualques observacions suls borrilhs de nèu dont se servirà ulteriorament Descartes. Lo 10 de junh de 1630, obsèrva a París un eclipsi de Solelh quasi totala. Contribuís a popularizar las tèsis de Galilèu, sustot per la publicacion de sas letras De motu impresso a motore translato e De proportione qua gravia decidentia accelerentur. Lo 6 de novembre de 1631, totjorn a París, Gassendi descriu lo passatge de Mercuri davant lo Solelh, anonciat per Kepler. Tempta de reprene son experiéncia amb lo passatge de Vènus en decembre, mas lo passatge a luòc de nuèch. Lo 27 d'octobre de 1632, descriu un eclipsi de Luna a Lion en çò del fraire del ministre-cardinal Armand de Richelieu. L'8 d'abril de 1633, Gassendi va a la capèla de Sant-Lazare, près de Dinha, per tal d'i observar un eclipsi de Solelh. En febrièr de 1634, adreça una letra de consolacion a Galilèa que ven d'èsser condemnat e a lo qual aconselha la paciéncia. Lo 14 de març de 1634, es tornarmai a Dinha per i observar un eclipsi de Luna. Lo 9 d'abril de la meteissa annada, se tròba a Ais per observar Jupitèr ; e l'11 de setembre per observar Mart. En 1635, Gassendi es a Ais ; i descriu lo primièr eclipsi de Luna de l'annada. En 1636, mesura a Marselha la nautor del Solelh al solstici d'estiu per tal de reprene las mesuras efectuadas dètz e nòu sègles mai d'ora per Pythéas lo Massaliote.

Après Peiresc

modificar

Peiresc se morís en 1637. Escriurà sa biografia e ne gardarà una prigonda lanha.

Gassendi se liga amb lo governador de Provença, Louis de Valois, comte d'Alais e duc d'Engolesme que ven alara son protector, mas demòra essencialament a París. I ensenha a las familhas nòblas e als joves que protegisson, Claude-Emmanuel Chapelle, lo filh natural de François Luillier, mèstre dels Comptes e sos amics, François Bernier, Jean Hesnault, probable Cyrano de Bergerac. Molière, Boileau e La Fontaine, aurián seguit son ensenhament. Es en correspondéncia amb lo paire Mersenne.

Lo 18 d'octobre de 1641, obsèrva un eclipsi de Luna de l'abadiá de Sant German. La meteissa annada, illustra a Marselha per una experiéncia de fisica las teorias de Galilèa sus la casuda dels còsses. Un curiós narra la scèna :