Orangotan

Los orangsotans forman un genre (Pongo) de monins qu'apartenon a la familha dels ominids. Son de grands monins diurns, de pelatge clarsemat de color rovilh a irange escur, que coma los autres ominoïds, an pas de coa. Son endemics de las sèlvas tropicalas de las illas de Sumatra e Bornèo, territòris partejats entre Indonesia e Malàisia.

Le genre Pongo compren tres taxons distincts qu se diferencian dificilament per sa morfologia mas qu'ocupan d' airals de reparticion diferents. Los orangotans de Bornèo son leugièrament pus pichons que las doas autras espècias, orangotans de Sumatra e orangotans de Tapanuli, que se situan ambedoas a Sumatra, al nòrd e al sud del lac Toba. Son los sols grands monins que vivon pas en grop. Los mascles coma las femes son solitaris, mas aquestas pòdon viuvre acompanhadas de son pichon, que demòra amb elas pendent sas primièras annadas de vida.

Severament amenaçadas per la destruccion de son abitat al profièch de las activitats umanas, las espècias d'orangotans son totas las tres classadas Espècia en perilh d'extincion e fan l'objècte de programas de conservacion.