Los ominids (Hominidae) , que los sòcis son coneguts amb lo nom de grands monard, son una familha taxonomica de primats que compren uèit espècias existentas dins quatre genres : Pongo (orangotan de Bornèo, Sumatra e Tapanuli); Gorilla (gorilla oriental e occidental); Pan (chimpanzé e bonobo) ; e Homo, que sols ne demòran los umans modèrnes [1].

Mai d'una revisions dins la classificacion dels grands monards faguèron variar l'utilizacion del tèrme « ominid » al fial del temps. Lo sens original d'« ominid » fasiá unicament referéncia als umans (Homo) e a sos pus pròches parents atudats. Pr'aquò, dins las annadas 1990, los umans, los monards e sos aujòls èran considerats coma d'« ominids ». La significacion restrictiva anteriora es ara largament assumida pel tèrme "hominine", que compren totes los sòcis del clad uman après la separacion dels chimpanzés (Pan). Lo sens actual del mot « ominid » al sègle XXI inclutz totes los grands monards, i comprés los umans. L'utilizacion varia encara, pr'aquò, e d'unes scientifics e profanes fan encara servir « ominid » dins lo sens restrictiu d'origina ; la literatura savanta mòstra generalament l'usatge tradicional fins a la virada del sègle XXI [2].

Al sen del taxon Hominidae, un cert nombre de genres atudats existents e coneguts, es a dire fossils, son amassats amb los umans, los chimpanzés e los gorillas de la sosfamilha dels Homininae ; d'autres amb d'orangotans de la sosfamilha dels Ponginae . L'aujòl comun pus recent de totes los Hominidae viviá i a aperaquí 14 milions d'annadas, quora los aujòls dels orangotans speciavan la linhada ancestrala dels tres autres genres. Aqueles aujòls de la familha dels Hominidae apartenián ja a la familha dels Hylobatidae (los gibons), i a benlèu 15 a 20 milions d'annadas [3].

En rason de la relacion genetica estreita entre los umans e los autres grands monards, d'unas organizacions de defensa dels dreits dels animals, talas que lo Great Ape Project, sostenon que los grands monards non umans son de personas e deurián se veire acordar los dreits umans fondamentals. Vint e nòu païses an instituïts d'interdiccions de recerca per protegir los grands monards de tot tipe de tests scientifics [4].

Referéncias

modificar
  1. Groves, C. P. (2005). Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Baltimore: Johns Hopkins University Press. pp. 181–184. ISBN 0-801-88221-4. OCLC 62265494.
  2. .
  3. .
  4. .