Aqueste article es eissit d'una traduccion automatica e fa besonh d'unas correccions de gramatica, d'ortografia o de sintaxi.

Olban o Olbà conegut a l'istòria castelhana coma comte Dòn Julián (comes Julianus, catalan Julià) èra lo governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmanes. Se sap pas s'o èra per compte del rei visigot de la peninsula, pel compte dels bizantins, o èra un cap berber local, mas sembla qu'aviá de bonas relacions amb los visigots e que simpatitzava amb lo partit vitizià, doncas qu'aculhiguèt als filhs de Vítiza a Ceuta; los sieus descendents pòrtan la nisba d'a lo-Quti (lo Veire) se plan aiçò pas necessàriament indicariá que foguèsse d'aquel pòble.

La siá figura es estada alterada per la legenda que lo fa responsabla de l'invasion dels musulmanes. Segon l'istorian espanhòl Pedro Chalmeta, las fonts arabas daissan pas dobte que lo desembarcament de fòrças arabas e berbers a la peninsula jos comandament de Tàriq ibn Ziyad, comptèt amb l'ajuda d'un cap bizantí mencionat en aquelas fonts coma «Yulyan», e pels istorians castelhans coma Julián. Segon aquelas fonts Yulyan ere lo governador bizantí de Ceuta, qu'amassa amb Tànger èran los dos darrièrs reductes bizantins al nòrd d'Africa. Èra de religion crestiana, mas de la siá origina se'n sona pas res e poiriá èsser veire, berber o grèc. Seriá estat aliat als reis Ègica (687-700) e Vítiza (702-710), e a la mòrt d'aquel se decantèt per lo sieu filh, lo pretendent Àkhila II, que li li disputava a el lo tròn Roderic.

Los musulmanes aurián ocupat Tànger e poguèt solament conservar Septem (Ceuta). Faguèt de mediador entre Àkhila II e los arabes, als que lo pretendent demandava ajuda per combatre la usurpació de Roderic. Olban Aportèt ajuda als musulmanes als que cediguèt una flòta per crosar l'estrech l'estiu del 710, en la ràtzia que Tarif ibn Màlik dirigiguèt a l'autra banda, e en abril de l'an seguent per un desembarcament mai important jos direccion de Tàriq ibn Ziyad, que culminèt a la batalha del Guadalete o la Janda en julhet del 711. Las fonts castelhanas parlan del fach que la siá filha Florinda la Cava èra a la cort de Roderic a Toledo ont èra estat violada pel rei, e poguèt alertar a lo sieu paire e aquel, en revenja, optèt per ajudar als arabes, mas aquel relat es considerat legendari.