Odontocèts

Los odontocèts (Odontoceti), o cetacèus de dents (balenas de dents) constituisson un dels dos sosòrdres dels cetacèus amb los misticèts (o balenas de fanons).
Los cetacèus d'aqueste grop d'espècias an de dents, mentre que los misticèts son de cetacèus de fanons. Los odontocèts son los sols animals amb las ratapenadas e cèrtas musaranhas capables d'ecolocacion al mejan d'ultrasons : localizan lors predas e s'orientan en analizant los ressons dels sons qu'emeton. Una foncion que s'aparenta al sistèma del sonar. Lo sosòrdre dels odontocèts compren las diferentas espècias de belugas, de cachalots, d'òrcas, de dalfins, de marsoïns, de narvals e de globicefals.

Classificacion

modificar

Lo sosòrdre conten 6 familhas :

Mai 4 familhas opcionalas:

Anatomia

modificar

Los odoncèts son carnivòrs. Sas dents lor servisson pas a mastegar mas a atrapar las predas, que se compausan de peisses, de calamars, de molluscas e de còps d'autres cetacèus pels grands predators odontocèts coma las òrcas. D'unas espècias coma las balenas de bècs o encara los cachalòts an pas de dents que sus la maissa inferiora.

Coma totes los mamifèrs marins, los odoncèts an de palmons e devon periodicament alenar a la superfícia. Los odontocèts an pas qu'un sol event çò que los distinguís de las balenas de fanons.

Ligams extèrnes

modificar