Un neologisme es un mot d'incorporacion recenta a una lenga. Pòt èsser estat creat per una sola persona o amb l'evolucion de la lenga al long dels sègles, e son utilizacion dependrà de l'acceptacion del nòu mot demest la comunautat de parlants. Un neologisme pòt provenir del manlèu d'una autra lenga o per creacion amb los mecanismes de la pròpria lenga, subretot amb la derivacion o composicion a partir de mots comuns. Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana trabalha a difusar neologismes en occitan.

Los neologismes apareisson generalament per designar un nòu objècte o concèpte que abans non existiá, encara que tanben se crean de mots novèls per d'idèas ja presentas dins la lenga per mants motius: connotacion del mot ja existent, influéncia d'autras lengas, alargament o restriccion dins lo camp d'aplicacion...

  • auto-adesiu, benda auto-adesiva, pel francès 'auto-collant'.
  • fotbolet (cf. catalan Futbolí), pel francés 'babyfoot'.
  • barba-cuol (grasilhada, brasucada, sembla un nom d'origina occitana manlevat per los Angleses en Aquitània: peça de carn astada "de la barba au cuol"), pel francés 'barbecue'.
  • carreton, butasseta, pel francés 'caddy/caddie'.
  • coctèl
  • passadisc, per l'anglés 'disk-jockey'.
  • ròdapaïses, ròdapaís invar., per l'anglés 'globe-trotter'.
  • botiguejar, per l'anglo-francés 'faire du shopping'
  • manjarlèu, per l'anglés 'fast-food'
  • retorn en rè, per l'anglés 'flash-back'
  • gadget
  • giratòri, viracarris, pel francés '(rond-point) giratoire'.
  • tela, ret, malhum, hialat, per l'anglés 'Internet'.
  • vaisseladoira, pel francés 'Lave-vaisselle'
  • manjardreit/manjardrech, per l'anglo-francés 'Lunch'.
  • remouta, per l'anglés 'remake'
  • entrepan (catalanisme adoptat despuei longtemps en occitan e logic que ben format), per l'anglés 'sandwich'.
  • auto-servici, un servís-te, per l'anglés 'self-service'.
  • fòravotz, per l'anglo-francés 'voix off'.
  • cap/fin de setmana", per l'anglés 'week-end'.

Metòdes de formacion de neologismes

modificar
Derivacion
apondre de prefixes e/o sufixes a de lexèmas ja existents. des + comprimir: descomprimir
Composicion
combinason de mots ja existents. para + fuòc: parafuòc.
Composicion sabenta
combinason de formas cultes (latinas o grègas) o d'un mot patrimonial amb una forma culte. mega + polis: megapòlis.
Lexicalizacion
lexicalizacion d'una forma flexiva, normalament un vèrb. lavar: lavatge.
Abilitacion sintactica: cambiament de la soscategoria gramaticala d'un autre. desqualificar: se desqualificar.
Sintagmacion
lexicalizacion d'una estructura sintactica lo resultat de la quala es un compòst sinaptic. violéncia domestica,
Siglacion
lexicalizacion d'una sigla legida coma una paraula.
cedé.
Mot crosats
apocòpe del primièr element d'una estructura sintactica lexicalizada e aferèsi del segond. torisme + informatica: turismatica, neologisme + bibliotèca neolotèca.
Troncament
apocòpe o aferèsi, o supression d'un mot o mai d'un d'una estructura sintactica lexicalizada neoconservador: neocon; top model: top. (model anglicizant)
Neologisme semantic
cambiament de significacion d'un mot; pòt èsser per abilitacion d'una marca. cercador, tipex.
Manlèus
incorporacion de mots preses d'autras lengas. Pòdon arribar a s'adaptar a la lenga receptora, coma dins lo cas de disquet o chiip, que provenon de diskette e chip en anglés. Una mena de manlèu es lo xenisme, que consistís en un mot pres a una autra lenga que ten per referent un element inexistent dins la cultura pròpria. Quand l'element denominat daissa d'èsser estranh, lo mot ven un manlèu.
Calc
formacion d'una unitat lexicala per imitacion de l'estructura o significacion d'un mot estrangièr. space shuttle: naveta espaciala; container: contenidor.
Autres sistèmas
incorporacion de mots d'origina dialectala, d'argòt, e autres sistèmas que non se pòdon classificar en los apartats anteriors.

Enllaços externs

modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :

  • Neoloteca Diccionari en línia dels neologismes acceptats pel Consell Supervisor de la normalització de la llengua catalana TERMCAT en lo domini del catalan.

Referéncias

modificar

Modèl:Autoritat Modèl:Esbòs de lingüística

Ligams extèrns

modificar