La mosidura (var. eslor, eslorit (m.), flor, floridura, musissura, mosit (m.), samarida) es un tèrme vernacular que designa divèrsei microorganismes filamentós coma de bolets ò de cromistas a l'origina de la descomposicion dei matèrias organicas. Son aparicion e son desvolopament necessitan la preséncia d'espòras de mosiduras, una temperatura apropriada (generalament entre 2 e 40°C), una fònt d'alimentacion (tot teissut organic) e una fònt d'umiditat. Una aeracion marrida es un factor que renfòrça la creissença dei mosiduras.

Fruchs colonizats per de mosiduras.

Una partida importanta dei mosiduras son toxicas ò allergènas e de mesuras son sovent adoptadas per empedir son desvolopament sus la norridura (aeracion, lucha còntra l'umiditat, temperaturas d'estocatge bassas... etc.). Pasmens, certanei son comestiblas e utilizadas dins la fabricacion d'aliments (Penicillium roqueforti dins lo ròcafòrt). D'autrei son utilizadas per sei proprietats medicalas coma lei mosiduras dau genre Penicillium que sintetizan una toxina bactericida.

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar

Nòtas e referéncias

modificar