Mogic èra lo nom donat als païsans rus, abans que lo país adobptèt lo regim socialista (1917). Implica un cert grau de pauretat, que la majoritat dels mogics èran de sèrvs (nomenatsalmas en Russia) abans las reformas agricòlas de 1861. Après aquela annada, los sèrvs recebèron d'airals determinats per trabalhar la tèrra e venguèron de païsans teoricament libres, pasmens dins fòrça cases contunhavan a trabalhar dins um regim de servitut. Aqueles païsans libres foguèron alara coneguts (fins a 1917) coma mugics.

Dins la literatura los mugics foguèron contats jos de fòrmas plan diferenta.

Dins lo roman Crime e Castigo de Dostoievskii i a diversas alusions als mogics coma de personatges d'un estat social inferior.

Dins lo libre Ana Karenina, de Liev Tolstoi, i a diverses passatges ont unes personatges de l'òbra debatan al respècte dels biais melhor de gerir las propietat terrencas e de tractar los mogics.

Dins lo conte Los Mogics, lo contaire Rus Anton Chekhov escriguèt sus la vida e misèria dels mogics, racontant en detalh los problèmas que los païsans afrontavan dins la vida videnta. Lo conte, publicat dins un jornal liberal d'oposicion al govèrn rus, foguèt trencat, censurats e fòrça criticat.

Tolstoi que preconizava una renovacion de la Russia se basant sus una classa païsana idealizada, califiquèt lo conte coma "un pecat contra lo pòble rus". Lo critica Mikhailovski que seriá l'òbra d'un autor irresponsable, sens consciéncia sociala.

De faccions politicas radicalas s'entusiasmèron coma lo conte, e vegèron en aquel la justificacion finala de sas tèsas, e tanben la pròva de las errors dels adversaris.

Quand lo conte foguèt fin finala publicat en libres, lo conte venguèt un classic, amb una valor istorica, que s'arrestava pas a dramatizar la pauretat Païsana, mas tanben mòstra la vida d'una familha de mogics tal qu'èra vertadierament.

Vejatz tanben modificar