Missil antinaviri

Un missil antinavri es un missil destinat a atacar e destrurre un autre naviri. Inventat a partir de trabalhs menats sus de bombas volantas durant la Segonda Guèrra Mondiala, son l'arma principala dau combat navau modèrne dempuei la fin deis ans 1960. Per aquò, lei missils antinaviris pòdon èsser tirats a partir d'un aeronau (avions, elicoptèrs...), d'un naviri de superficia, d'un sosmarin, d'un veïcul ò d'una batariá terrèstra.

En generau, lei missils antinaviris son de missils de gròssa talha, anant de 350 kg per lo Penguin norvegian a 4 500 kg per lo SS-N-3 sovietic. An una guidatge inerciau, sovent relevat en fin de trajectòria per un radar classic, e un radar altimetric permetent au missil de volar a una altitud fòrça febla de l'òrdre de quauquei mètres. Aquò permet de complicar la deteccion dau missil. La portada varia de 40 a 200 km e lei cargas explosivas embarcadas son importantas (150 a 1 000 kg) amb quauquei modèls portant una ogiva nucleara tactica.

Lei missils antinaviris son declinats dins mai que d'una version per tenir còmpte de la diversitat dei plataformas de tir potencialas. Lei missils occidentaus son sovent relativament lents, amb una velocitat subsonica, mai dotats de sistèmas de guidatge variats per ben identificar son objectiu e desjogar sei defensas. Lei missils d'origina sovietica ò russa son supersonics, e de còps ipersonics, amb l'idèa de passar lei defensas advèrsas gràcias a l'utilizacion de la velocitat e dau nombre.

Liames intèrnesModificar

BibliografiaModificar

Nòtas e referénciasModificar