Lo mercuri filosofic es un element ipotetic utilizat dins de teorias alquimicas generalament liadas a l'ermetisme ont aviá lo ròtle de principi femenin generator dau mond. Es pas lo meteis element que lo mercuri metallic qu'èra designat per l'expression « mercuri vulgar ». Dins la màger part dei cas, lo mercuri filosofic es l'ingredient iniciau de la pèira filosofala. Pòu donc designar de compausats fòrça divèrs, variant segon leis alquimistas, coma de metaus, d'aiga, d'urina, etc. Lo mercuri filosofic aviá tanben un ròtle dins la teoria « mercuri-sofre » que representava lei diferents metaus coma de mesclas de mercuri e de sofre.

L'idèa dau mercuri filosofic foguèt pauc a pauc abandonat durant lo sègle XVIII amb l'aparicion de la quimia modèrna. Per exemple, en 1785, Buffon (1707-1788) aviá de dobtes seriós sus son existéncia[1]. Uei, lo concèpte es considerat coma invalid e totalament abandonat.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. (fr) Georges-Louis Leclerc de Buffon, Histoire naturelle des minéraux, vol. 3, 1785.