Menorah

La menorah (מנורה en ebrieu) es lo chandelier de set branchas que sa construccion fuguet prescricha dins lo libre de l'Exòde, chapítol 25, versets 31 a 40, per venir un daus utils dau tabernacle e pus tard dau temple de Jerusalem. Lo mot ven dau prefix me indicant l'origina de 'na chausa, associat a la raiç ebrieva norah, de nur (flama) au femenin, valent a dire «de la flama», «que proven de la flama»; 'questa flama, segon la Cabala, es la šeḥinah o «preséncia de Dieu». La menorah es dempuei l'antiquitat un daus simbòus dau judaïsme.

La forma de la menorah, coma es representada sus l'arc de Tit, o enquera sus lo mosaïc de la sinagòga Shalom al Yisrael de Jerico (segle V), es inspirada de 'na varietat de sàlvia, planta fòrça aromatica de la familha de la menta que buta en Judea, Salvia palaestina, tanben apelada sàlvia d'Israel. La descripcion biblica que se tròba dins l'Exòde (25:31-36), utiliza daus termes botanics aicí coma branchas, flors, petals, calicis...

Maimonides ne dessenhet 'na varianta en Y dins un de sos tractats midrashics: tres branchas drechas a l'est, tres a l'oest e una au centre. 'Questa forma en Y, segon la Cabala, deviá remembrar las set branchas dau delta dau Nil; e son òli sant, las aigas sacradas dau Nil que devián pas jamai mancar.

Galariá

• 
  Arc de Tit: presoniers jusieus portant la menorah e las trompetas dau temple
• 
  Linteu de peira talhada de la sinagòga d'Eshtemoa (Judea) representant la menorah (segle III o IV)
• 
  La menorah en Y dessenhada per Maimonides
• 
  Replica de la menorah dau temple de Jerusalem