Mari (mitologia)
Mari o Maddi o Mariuena es la divinitat principala de la mitologia vascona precrestiana. Es un personatge de caractèr femenin. Pels bascos, la pus importanta de las residéncias de Mari o Maddi es la balma del costat èst d'Anboto, coneguda coma «Balma de Mari», per çò que Mari recep lo nom de «Dòna d'Anboto», entre autres. Aquesta divinitat es tanben coneguda dins la mitologia alto-aragonesa sota lo nom de Mariuena. Lo personatge aragonés compartís de caracteristicas comunas amb lo deus bascos, coma la de viure dins una balma, e ne presenta d'autras que son distintas. En particular, lo ròtle de Mariuena es fòrça mai benefic pels umans que non pas lo de Mari en çò deus bascos. Lo quite nom de Mariuena vòl dire Mari bona (cf. Mari ona en basco), mentre que la divessa es coneguda al bascoat com Marigaizta, que vòl dire mari meissanta. Mariuena fa beneficiar los umans de sos poders magics. En Gasconha, lo personatge de Mari s'a pres un vestit clarament crestian per assimilacion amb la maire del Crist. Cal notar lo nombre pro grand d'aparicions miraclosas, exclusivament femeninas, que compta la tradicion populara dins la montanha gascona (que sián "encantadas" o "aparicions marialas"). A cada còp, las aparicions marialas se fan dins balmas amb l'excepcion notabla de la de Labarta que concernís una capèla en ruïna. Segon la tradicion, a la balma de Bètharram (comuna de Lestela), la verge i apareguèt per salvar una gojata qu'èra a se negar (la tradicion remonta almens al sègle XI). Un autre exemple es lo de la balma de Medós, enter Banhèras e Campan, ont i apareguèt una dòna a una gojata anomenada Lilòia (1648), mentre qu'a Labarta de Nèsta la dòna i apariguèt a tres gojatas (1848) . L'exemple mai conegut es lo de la balma de Massavielha (Lorda, 1858) ont i apareguèt una dòna a Bernadeta Sobirós sota lo nom d'Immaculada Concepcion. En Gasconha coma en Aragon, lo personatge es generalament benefic pels umans en produsir miracles. De totas aquestas aparicions marialas dins la montanha gascona, sonque la de Lorda és reconeguda de manièra oficiala per la glèisa catolica, encara que totas fan l'objècte de cultes.
Descripcion
modificarLa Mari basca, personificacion de la Maire Tèrra, es reina de la natura e de totes los elements que la compausan. Se presenta generalament amb lo còs e la cara de femna, elegantament vestida (generalament de roge) e pòt tanben aparéisser en forma ibrida d'arbre e de femna amb de cambas de cabra e d'arpas de rapaç, e en forma de femna de fuòc. Son companh es Sugaar, que es una sèrp, sas assistentas las sorgiñak 'las bruissas', e a dos filhs : Mikelats e Atarrabi o Atagorri, una representacion precrestiana del ben e del mal que son sempre afrontats.
Abita dintre de balmas de montanhas ont recep sos fidèls, que devon gardar un protocòl estricte :
- Se la deu tutejar.
- Cal sortir de la balma del meteis biais que s'i dintrèt.
- Cal jamai s'assetar, e mai se se recep l'invitacion d'o far, mentre se parla amb ela.
Mari a lo poder de las fòrças del clima (meteòrs) e de l'interior de la Tèrra. Mari favorís e punís las personas amb sa justícia e sa severitat. Demest sas missions i a lo puniment de la messonja, del panatòri e de l'orguèlh. Mari es l'origina dels bens de la Tèrra e de l'aiga de las fonts.
Tracta los òmes d'un biais tiranic o al contrari los corteja en se mostrant coma una femna docila e trabalhaira, mas sempre dins la tòca de rendre la justícia a travèrs la règla del non : se mentisses, en negant que as mantuna causa, Mari te las rauba. Atal, efectivament, n'as pas pus, justícia es facha. Presagia las tempèstas e determina lo clima, e a la capacitat de volar.
Encara qu'aquelas legendas que se'n basa la tradicion de Mari son posterioras al Cristianisme, Mari sembla Gèa per çò que viu dintre de balmas e, per aquò, sembla las divessas de la feconditat e del amor que fornís de fruches e de presents.
