La Majorana (Origanum majorana) es una espècia de planta vivaça de la familha de las Lamiacèas, cultivada coma planta condimentària per sas fuèlhas aromaticas. Es una espècia fòrça pròche de l'Origan (Origanum vulgare).

Sinonim : Majorana hortensis Moench

Descripcion modificar

 
Fuèlhas
 
Majolarada en pòt

Planta vivaça, de 60 cm de naut. Fuèlhas opausadas, borrilhudas, vert grisenca, de forma ovala entièra, de 1 a 2 cm de long. Pichonas flors blancas o malvas, amassadas en grops quichat a l'aissèla de las fuèlhas amb doas bractèas en forma de culhèra. La majorana es melifèra.

Distribucion modificar

Espècia originari de l'èst del bacin mediterranèu (Chipre, Turquia), cultivada dempuèi l'Antiquitat dins tota l'Euròpa.

Cultura modificar

Vivaça cultivada coma una annalla, se multiplica per troces de mata e per semenadas. A besonh d'una exposicion solelhada e supòrta pas l'umiditat combinada al freg. Planta resistant malgrat tot a la gelada. Florason julhet/agost.

Enemics modificar

Lo parpalhon de nuèch (eterocèr) seguent se noirís de majorana:

  • falèna blanca, Siona lineata (Geometridae).

Composicion modificar

L'òli essenciala d'origan compòrta environ 40 % de carvacròl et 20 % de timòl.

Utilizacion modificar

Aquela èrba s'emplega jos forma de fuèlhas frescas o secadas, sola o en mescla amb d'autras èrbas, per aromatizar fòrça preparacions culinaras. Son aròma mai delicat qu'aquel de l'origan la rapròcha de la frigola. S'apond en fin de preparacion, un temps de coseson tròp long riscant de far desaparéisser tot son aròma.

L'esséncia obtenguda per distillacion de las flors es antiseptica. Es subretot utilizada per de fumigacions.

Èrba caufanta e relaxanta, amb de proprietats antiseptics, de prene en infusion per sonhar los estats d'ància, de nerviositat, insomnia, migranas, raumàs e mal de las bronquis.


Lista de las espècias modificar

Segon paramètre « Kew liste » pas reconegut :

  • Origanum majorana L. (1753)

Nòtas e referéncias modificar

Ligams extèrnes modificar