Magnitud absoluda
La magnitud absoluda es una grandor astronomica utilizada per exprimir la luminositat intrinsèca d'un objècte astronomic. N'existís tres definicions :
- per un objècte situat en fòra dau Sistèma Solar, es la magnitud aparenta de l'astre s'èra plaçat a una distància de 10 parsecs en l'abséncia d'extincion interstellara.
- per un objècte dau Sistèma Solar, correspond a la magnitud aparenta s'èra plaçat a una distància d'una unitat astronomica de la Tèrra e dau Soleu amb sa fàcia visibla totalament illuminada.
- per un meteòr, es egala a sa magnitud aparenta s'èra observat a 100 km d'altitud au zenit.
Coma leis autreis escalas de magnitud, la magnitud absoluda es una foncion afina descreissenta dau logaritme de la luminositat de l'objècte. Quand la luminositat demenís d'un factor 2,5, la magnitud aumenta donc d'una unitat.
Segon aquelei definicions, la magnitud absoluda deis estèlas se situa entre -10 e +17 segon son tipe espectrau e lo Soleu a una magnitud absoluda de 4,8