Lucille Désirée Ball (Jamestown, Nòva York; 6 d'agost de 1911 - Los Angeles, Califòrnia; 26 d'abriu de 1989) siguec ua comedianta e actritz en cinèma e television, modèl e productora executiva nòrd-americana. Ère coneishuda per èster era estela des comèdies dera sua produccion pròpria damb sèries com I Love Lucy, The Lucy Show and Life with Lucy, atau coma especiaus de comèdia televisiva com The Lucy-Desi Comedy Hour.[1] Siguec ua des esteles mès populares e infloents en sòn país, damb ua des carrères mès longues de Hollywood,[2]​ especiauments ena television, a on Balh comencèc a actuar en decènni de 1930, en tot convertir-se en actritz de ràdio e estela de pellicules 'classa B' enes ans 1940. Entre es decènnis de 1960 e 1970, encara contunhaue en tot grauar pellicules.

Lucille Ball
Lucille Ball ena sua aparicion en Lux Radio Theatre, en 1951.
Nòm de naishement Lucille Désirée Ball
País Estats Units d'America
Naishement 6 d'agost de 1911

Jamestown, Nòva York (EUA)

Mòrt 26 d'abriu de 1989

Los Angeles, Califòrnia (EUA)

Lòc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park - Hollywood Hills (Hollywood, Los Angeles)
Profession actritz de comèdia en cinèma e television, modèl e productritz executiva


Ans actiu 1929 - 1989
Signatura

Era carrèra de Ball comencèc en 1929 quan artenhec trabalh coma modèl. Pòc dempús, comencèc era sua carrèra en Broadway damb eth nòm artistic Dianne Belmont.

Ball se convertic ena prumèra hemna a dirigir un important estudi de television, Desilu Productions, que produsic fòrça sèries popularas de television.[3]

Prumèrs ans: enfància e joenessa modificar

Ball siguec hilha d' Henry Durrell Ball e Desiree «DeeDee» Evelyn Hunt. Eth sòn pair, un telefonista, ère trasladat damb frequéncia a causa dera su aucupacion. Lucy, entara edat de tres ans, auie demorat en diuèrses ciutats deth país.[4] Era su familha ère baptista; eth sòn pair ère d'ascendéncia escocessa, mentre qu'era sua mair auie arraïtzes irlandeses, angleses e franceses. Era sua genealogia s'origine des prumèrs colons qu'arribèren ath continent.[5]

Era mair de Lucille, DeeDee Ball ère embarassada deth sòn dusau hilh, quan eth sòn marit Henry Ball auec fèbre tifoidal e moric en hereuèr de 1915. Dempús dera mòrt deth sòn pair, Lucy e eth sòn frair, Fred Henry Ball, sigueren criadi pera su mair e pair-sénhers en Celoron, Nòva York, un pòble plaçat a pròp deth lac Chautuqua just ar oèst de Jamestown.[6] Eth sòn pair-sénher, Fred Hunt, ère un extravagant que tanben gaudie deth teatre. Damb frequéncia portèc ara sua familha a espectacles de vaudeville e animèc ara joena Lucille a préner part des accions pròpies e escolares.[7]

Quate ans dempús dera mòrt deth sòn pair, era mair de Ball contratèc de nau matrimòni. Entà Ball existic un aspècte positiu deth nau matrimòni dera sua mair: Edward Peterson ère un Shriner e quan era sua organizacion auie de besonh vocalistes entath còr en sòn proplèu concert, animèc a Lucille, damb dotze ans a realizar ua audicion. Mentre Ball ère en escenari e comencèc a encuedar-se que entà cercar elògis e reconeishences, aguesta era ua forma brilhanta d'obtier-les: es sues ànsies de reputacion començauen ena primairenca edat.

En 1927, DeeDee profitèc eth desir de Lucille d'entrar en mon der espectacle e li permetec anar tara escòla d'Art Dramatic John Murray Anderson ena ciutat de Nòva York.[8] Ací, Ball coneishec ara sua companha acritz Bette Davis. Ball deishèc era escòla e tornèc a casa sua ues setmanes mès tard, donques es professors de teatre considerèren qu'ère massa timida e que non auie cap futur en absolut ena interpretacion.[9]

Prumèrs trabalhs e Hollywood modificar

Ball decidic demostrar qu'es sòns professors èren confonudi e tornèc tà Nòva York en 1929, a on artenhec trabalh coma modèl. Era sua carrèra prosperaue quan siguec malauta d'artitis reumatoide e non podec trabalhar pendent dus ans.[10] Se n'anèc tà Nòva York un còp mès en 1932 entà repréner era sua carrèra coma actritz, encara qu'auec cèrt succès coma modèl entath dessenhaire Hattie Carnegie e ère coneishuda coma era «gojata des cigarrets Chesterfield».[3] Pòc dempús, comencèc a trabalhar en Broadway jos eth nòm Dianne Belmont.[11]

 
Lucille Ball, fotografia de New York Sunday News, en 1944.

D'aguesta forma, passèc ara produccion des frairs Shubert de Stepping Stones.[7] Dempús de passar ua sason non acreditada coma ua des Goldwyn Girls en Roman Scandals (1933),[12] partic indefinidaments tà Hollywood entà participar en autes pellicules. Apareishec en fòrça papèrs petiti en eth decènni de 1930, jos eth contracte de RKO Radi Pictures, en tot includir ua comèdia cuerta en Three Little Pigskins (1934) e ua pellicula damb es Frairs Marx.[13] Tanben siguec ua des modèls destacadi ena pellicula de Fred Astaire, Irene Dunne e Ginger Rogers, Roberta (1935),[14] brèvaments coma era gojata des flors en Top Hat (1935),[15] atau coma en un papèr segondari ath començament dera cinta Follow the Fleet (1936)[16]. Ginger Rogers ère cosia aluenhada de Ball, per part dera familha dera sua mair. Ambdues interpretèren a un parelh d'actritzes ena reüsida pellicula Stage Door (1937),[17] coprotagonitzada per Katharine Hepburn. En 1936, obtenguec eth papèr que la portarie a Broadway, ena òbra de Bartlett Cormack, Hey Diddle Diddle, ua comèdia que da lòc en un apartament en Hollywood. Era òbra s'estreèc en Princeton, Nòva Jersei eth 21 de gèr de 1937, damb Ball en tot interpretar eth papèr de Julie Tucke. Era òbra arrecebec bones critiques, mès i auec problèmes principauments damb era sua estela, Conway Tearle, que patie problèmes de salut. Encara que se programèc era estrea dera òbra en Teatre Vanderblit, Broadway, era produccion s'anullèc dempús d'ua setmana en Washington, DC. Quan Tearle queiguec grèvaments malaut sobtadament enes ans 1940, Ball signèc un contracte damb Metro-Goldwyn-Mayer Studios, Inc., mès non arribèc en intervier en fòrça pellicules damb un papèr de protagonista important.

En Hollywood, Ball ère coneishuda coma era «Reina des B's»,[13] un subernòm anteriorments dat a Fay Wray, gràcies a que protagonizèc ua gran quantitat de pellicules de classa B, coma Five Came Back (1939).[18] Coma fòrça esteles enes sòns començaments, Ball artenhec trabalh ena ràdio entà arrecéber mès ingrèssi e ath madeish temps obtier mès popularitat. Eth 1937 se convertic en una convidada regular en The Phil Baker Show. Un an dempús, quan acabèc era sua sason, Ball s'amassèc ar elenc de The Wonder Show (1938-1939), protagonizat per actor Jack Haley. Siguec aquiu a on comencèc era sua relacion professionau de cinquanta ans damb Gale Gordon, qui ère eth locutor deth programa. The Wonder Show solament durèc ua sason.[19]

I Love Lucy e Desilu modificar

En 1948, Ball siguec escuelhuda coma Liz Cugat (mès tard «Cooper»), ua gojata extravaganta en My Favorite Husband, un programa de ràdio transmetuda per CBS. Eth programa siguec un succès e CBS demanèc que se desenvolupèsse ua adaptacion entara television. Acceptèc mès insistic a trabalhar damb Arnaz (alavetz, eth sòn marit). Es executius de CBS se neguèren, en tot pensar qu'eth public non acceptarie ua peu-ròia estatunidenca e un cuban coma parelha sua.[3] CBS iniciauments non quedèc impressionat damb er episòdi pilòt produsit per Desilu Porductions (companhia fondada per Arnaz e Ball), mès siguec un succès. Era CBS introdusic a I Love Lucy ena sua programacion; eth prumèr episòdi siguec emetut eth 15 d'octobre de 1951.[20]Eth programa non sonque siguec un punt important tara reputacion de Lucille Ball, mès tanben siguec ua forma tà sauvar eth sòn maridatge damb Desi Arnaz, que s'auie convertit en ua relacion fòrça tibanta, en part pr'amor que cadun auie ua agenda bandejada que soent les empedie amassar-se.

Ath long dera durada deth programa, Ball creèc ua dinastia ena television e se tornèc ua pionèra en diuèrsi aspèctes. Siguec era prumèra hemna ena television qu'ère cap d'ua emprèsa de produccion: Desilu, era companhia que Arnaz e era fondèren. Dempús deth sòn divòrci, Balh crompèc part der estudi d'Arnaz, per lo que passèc a exercir-se coma ua cap d'estudi fòrça activa.[21] Desilu e I Love Lucy sigueren pionèrs en ua sèrie de metòdes qu'encara s'utilizen enes produccions de television, coma eth rodatge deuant ua audiéncia en viu damb diuèrses camèras d'estudi e eth bastir diuèrsi sets diferentes mès adjacents. Pendent aguest temps, Ball tanben impartie un cors de comèdia de trenta dues setmanes en Institut Bardin Brandeis.

Pendent era carrèra d'I Love Lucy, Ball e Arnaz volien demorar ena sua casa de Los Angeles, mès era logistica dera zòna orària ac hec dificil. Atengut que er orari de maxima audiéncia en Los Angeles ère massa tard dera net ena còsta èst, entà eméter ua sèrie importanta. Filmar en Califòrnia aurie significat dar-li ara majoria dera audiéncia de television ua imatge de kinescòpio inferiora, e aumens, un dia dempús.[22]

Eth patrocinador Philip Morris non volie mostrar kinescòpios d'un dia enes principaus mercats dera còsta èst, ne volie pagar eth còst addicionau que requeririe era filmacion, eth procès e era edicion. Alavetz, era companhia pressionèc a Ball e Arnaz tà que se mudessin ara ciutat de Nòva Yòrk. Era parelha s'aufric a redusir es salaris entà finançar era filmacion, damb era condicion que Desilu restancarie es drets de cada episòdi un còp que s'emetesse. CBS acordèc renonciar as drets de Desilu dempús dera prumèra emission, sense encuedar-se que renonciauen a un actie valiós e durador. En 1957, CBS tornèc a crompar es drets per $ 1,000,000 ($ 9.1 milions en termes actuaus), en tot proporcionar eth pagament iniciau de Ball e Arnaz pera crompa des antics estudis RKO Pictures, que convertiren en Desilu Studios.[23]

I Love Lucy dominèc es ratings des EUA pendent era major part dera sua carrèra. A mès, Desilu produsic diuèrsi d'auti programes populars, coma The Untouchables, Star Trek e Mission: Impossible. Er estudi fin finau se venec en 1967 per $ 17,000,000 ($ 130 milions enes tèrmes d'aué) e se fusionèc damb Paramount Pictures.[24]

Progrès, 1964-1979 modificar

En 1964 e 1965, Ball presentèc un programa d'entrevistes de ràdio dera CBS titolat Parlam damb Lucy. Tanben hec bères pellicules mès, en tot includir Yours, Mine and Ours (1968),[25] e eth musicau Mame (1974),[26] e dues comèdies damb mès succès e de longa durada entà CBS: The Lucy Show (1962–68),[19] protagonizada per Vivian Vance e Gale Gordon. E tanben Here's Lucy (1968–74).[27][13]

Ball siguec era actritz principau en diuèrsi especiaus de comèdia televisiva enquiath torn de 1980, en tot includir Lucy Calls the President, que compdèc damb Vivian Vance, Gale Gordon e Mary Jane Croft, e Lucy Moves un especiau que represente ua ficcion deth sòn traslat ara NBC.

Ath delà dera sua carrèra coma actritz, tanben se convertic en professora assistent ena Universitat Estatau de Califòrnia, Northridge en 1979.[28][29]

Darrèri trabalhs - decènni de 1980 modificar

A miejans deth decènni de 1980, Ball sagèc de ressuscitar era sua carrèra televisiva. En 1985 apareishec en Stone Pillow (1985),[30] ua pellicula dramatica hèta entara television. Eth sòn retorn ara comèdia siguec en 1986 amb Life with Lucy mès en mens de dus mesi, siguec anullada per ABC. En hereuèr de 1988, Ball siguec nomentada era hemna "Hasty Pudding" der an.

 
Lucille Ball ena sua darrèra aparicion publica, en tapís vermelh des 61 Prèmis dera Academia, en 1989.

En mai de 1988, Ball siguec espitalizada dempús de sofrir un atac cadíac leugèr. Era sua darrèra aparicion publica, siguec solament un mes antes dera sua mòrt, ena transmission des Prèmis dera Academia de 1989.[31]

Vida personau modificar

Maridatge damb Arnaz modificar

 
Lucille Ball e eth sòn marit Desi Arnaz, en 1952.

En 1940, Ball coneishec ath director d'orquèstra cuban Desi Arnaz, pendent eth rodatge Too Many Girls (1940).[32] Ath principi, Lucy non va congeniar damb Arnaz, mès damb eth pas deth temps connectèren de manèra immediata, e s'escapèren tà maridar-se.[20] Ball ère sies ans major qu'eth e sociauments, non ère acceptable que ua hemna major se maridèsse damb un òme mès joen; entà amendrir era diferéncia d'edats, toti dus alleguèren auer neishut en 1914.[33]

Hilhs e divòrci modificar

Eth 17 de junhsèga de 1951, un mes abans de complir 40 ans e dempús de diuèrsi avortaments espontanèus, Ball dèc lutz ara sua hilha major, Lucie Désirée Arnaz.[34] Un an e miei dempús, neishec eth sòn dusau hilh, coneishut coma Desi Arnaz Jr.[35] Quan neishec, I Love Lucy ère un succès solid entre es televidents, Ball e Arnaz includiren eth embaràs laguens dera istòria deth programa (de hèt, Ball auec ath sòn hilh ena vida reau eth madeish dia qu'eth sòn personatge Lucy Ricardo dèc a lutz).[35] I auec diuèrsi obstacles per part de CBS entara era sua realizacion, en tot insistir qu'ua hemna embarassada non podie aparéisher ena television, e que tanpòc se podie prononciar era paraula «embarassada». Dempús dera aprobacion, era cadena se permetec era istòria der embaràs, mès insistic qu'era paraula «demorant» s'utilizèsse en lòc de «embarassada».[36]

Es instints de negòcis de Ball soent èren acertadi e eth sòn amor per Arnaz ère descrit coma apassionant, mès a viatges es relacions damb es sòns hilhs èren tibants. Lucie Arnaz, era sua hilha, parlaue dera natura «controladora» dera sua mair. [37]

Ara fin deth decènni de 1950, Desilu s'auie convertit en ua grana emprèsa, en tot causar un gran estrès entre Ball e Arnaz, es problèmes d'alcoolisme que se n'auien agravat encara mès.[38] En 1944, era actritz ja sollicitèc eth divòrci e qu'obtenguec un decrèt interlocutori de divòrci, ath pòc temps se reconcilièc damb Arnaz.[39] Eth 4 de mai de 1960, a penes dus mesi dempús de filmar er episòdi finau de The Lucy-Desi Comedy Hour, era parelha se va divorcièc.[40]

Ar an següent, Ball produsic un musicau de Broadway, Wildcat, coprotagonizat per Paula Stewart. Siguec alavetz Stewart, qui li presentèc ath que serie eth sòn dusau marit, Gary Morton, un comediant.[3]

Enfermetat e mòrt modificar

Eth 18 d'abriu de 1989, Ball se queishaue deth mau de pit en casa sua de Beverly Hills e anèc tath centre mèdic Cedars-Sinai, a on li diagnostiquèren diseccions d'aneurisma aòrtic e se sometec a ua trasplantacion aòrtic de ueit ores. Era cirurgia siguec reüsida e Ball lèu poguec caminar.

Pòc dempús der alba deth 26 d'abriu, Ball se desvelhèc damb hòrts dolors d'esquia e dempús perdec era coneishença,[41] e moric ara edat de 77 ans. Es mètges determinèren que Ball auie sucumbuit a un aneurisma aòrtic abdominau trincat que non ère dirèctaments relacionat damb eth sòn aneurisma aòrtic ascendent e cirurgia. Ball auie estat ua grana humaira era major part dera sua vida, en tot aumentar eth sòn risc d'aneurisma abdominau.[42]

D'acord damb es desirs de Lucille, eth sòn còs siguec incinerat e es cendres sigueren enterradi iniciauments en Forest Lawn Memorial Park - Hollywood Hills (Hollywood, Los Angeles). En 2002, es sòns hilhs transportèren es sues rèstes ara parcèla dera familha Hunt en cementèri de Lake View en Jamestown, Nòva York, a on son enterradi es sòns pairs e pair-sénhers. Es rèstes deth sòn frair tanben sigueren enterradi aquiu en 2007.[43]

Reconeishença e legat modificar

 
Era estela de Lucie Ball en Hollywood Walk of Fame peth sòn trabalh televisiu, 2011.

Ball recebec fòrça prèmis prestigiosi ath long dera sua carrèra. Eth 8 de hereuèr de 1960, Ball recebec dues esteles en Hollywood Walk of Fame: ua pes sues contribucions as pellicules e ua auta per television.[44]

Pòstumament, Ball recebec era Medalha Presidenciau dera Libertat deth President George HW Bush eth 6 de junhsèga de 1989[45] e eth Living Legacy Award deth Centre Internacionau d'Hemnes.[46]

Eth 6 d'agost de 2001, qu'aurie estat eth sòn 90 anniversari, eth Servici Postau des Estats Units l'aunorèc damb un sagèth postau commemoratiu coma part dera sua sèrie Legends of Hollywood.[47]

En noveme de 2007, Lucille Ball siguec reconeishuda damb ua enquèsta publica coma era numèro un en ua lista des '50 icònes de TV mès grani '.[48]

Eth 6 d'agost de 2011, qu'aurie estat eth sòn 100 anniversari recebec multiples tributs; Google aunorèc a Ball damb un gargòt interactiu ena sua pagina d'inici, que mostraue sèt moments classics de I Love Lucy.[49] D'auta banda, ena sua ciutat natau, Jamestown, se celebrèc un hestivau qu'establic un nau recòrd mondiau pr'amor que participèren ues 915 persones caracterizades damb es trèti distintius de Lucille Ball.[50]

Filmografia e trabalh televisiu[51] modificar

coma Actritz modificar

coma Productritz modificar

coma Realizatritz modificar

Aparicions ena ràdio[51] modificar

An Programa Episòdi
1943 Mail Call “The Wedding Night” with Edgar Kennedy, Patsy Moran and Laurel and Hardy"
1944 Suspense "Dime a Dance"
1944 Suspense "The Ten Grand"
1944 Lux Radio Theatre "Lucky Partners"
1945 Suspense "A Shroud for Sarah"
1947 Suspense "Taxi Dancer"
1947 Lux Radio Theatre "The Dark Corner"
1951 Screen Directors Playhouse "Bachelor Mother"
1948–51 My Favorite Husband 7/5/48 – 3/24/51

Prèmis e nominacions modificar

«Lucille Ball» ficha en IMDB.

Associacion An Categoria Trabalh nominat Resultat
Prèmis dera comèdia americana 1987 Prèmi ara Trajectòria en Comèdia Guanhadora
Prèmis Golden Apple 1963 Acrtitz mès cooperatiua Nominada
1973 Estela femenina der an Guanhadora
Golden Globes 1961 Melhor actritz: comèdia o musicau The Facts of Life Nominada
1968 Melhor estela de television: hemna The Lucy Show Nominada
1969 Melhor actritz: comèdia o musicau Yours, Mine and Ours Nominada
1970 Melhor actritz: comèdia televisiva o musicau Here's Lucy Nominada
1972 Melhor actritz: comèdia televisiva o musicau Here's Lucy Nominada
1975 Melhor actritz: comèdia o musicau Mame Nominada
1979 Prèmi Cecil B. DeMille Guanhadora
Hasty Pudding Theatricals 1988 Hemna der an Guanhadora
The Kennedy Center Honors 1986 Kennedy Center Honors Guanhadora
Prèmis Laurel 1961 Melhor actuacion de comèdia femenina The Facts of Life Nominada
1968 Actuacion de comèdia femenina Yours, Mine and Ours Guanhadora
OFTA Television Awards 1997 Television Hall of Fame — Actors e Actritzes Guanhadora
Festival Internacionau deth Cine de Palm Springs 1990 Prèmi Desert Palm Achievement Guanhadora
Prèmis Pimetime Emmy 1952 Melhor comediant o comedianta Nominada
1953 Melhor comedianta Guanhadora
1953 Personalitat mès destacada Nominada
1954 Melhor estela femenina de Regular Series I Love Lucy Nominada
1955 Melhor actritz protagonista de Regular Series I Love Lucy Nominada
1956 Melhor comedianta Nominada
1956 Melhor actritz: actuacion contínua I Love Lucy Guanhadora
1957 Melhor actuacion contínua d'ua comedianta en ua sèrie I Love Lucy Nominada
1958 Melhor accion contínua (femenina) en ua seria d'ua comedianta, cantaira, presentairitz, baraira, presentairitz de MC, narrairitz, panelista o quina persona que sigue qu'essenciauments s'interprete a se madeisha I Love Lucy Nominada
1963 Excellenta actuacion contínua d'ua actritz en ua sèrie (protagonista) The Lucy Show Nominada
1966 Excellenta actuacion contínua d'ua actritz en un papèr principau en ua sèrie de comèdia The Lucy Show Nominada
1967 Excellenta actuacion contínua d'ua actritz en un papèr principau en ua sèrie de comèdia The Lucy Show Guanhadora
1968 Excellenta actuacion contínua d'ua actritz en un papèr principau en ua sèrie de comèdia The Lucy Show Guanhadora
1989 Prèmi deth governador Guanhadora
Prèmis TCA 1989 Prèmi ar assolidatge professionau Guanhadora
Prèmis TV Land 2007 Prèmi ath legat deth rire Guanhadora
Walk of Fame 1960 Television — 6100 Hollywood, Blvd. Guanhadora
Motion Picture — 6436 Hollywood, Blvd. Guanhadora
Women in Film Crystal + Lucy Awards 1977 Crystal Award Guanhadora

Ligams extèrnes modificar

Referéncies modificar

  1. «Lucille Ball Biography». killer-media.com. 2 de gèr de 2017. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  2. Lucille Ball. tv.com. 24 de mai de 2008. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 et 3,3 «Se cumplen 100 años del nacimiento de 'la dama de la televisión', la actriz Lucille Ball». RTVE. 7 d'agost de 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  4. «Lucille D. Ball». Library.thinkquest.org. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  5. «Genalogy.com - Ancestry of Lucille Ball». Genealogy.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  6. «Lucille Ball Biography». Notable Biographies: Encyclopedia of World Biography. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  7. 7,0 et 7,1 «8/6 Lucille Ball - Classic Film Comedy». Classic Film Comedy, 24 de junhsèga de 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  8. Laufenberg, Norbert B. Entertainment Celebrities. Google Books. (en anglés) ISBN 9781412053358.
  9. «Ball, Lucille». Museum TV. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  10. «Lucille Ball - Biography». Netglimpse.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  11. Lucille Ball Hollywood.com. Archivat des der originau eth 26 de gèr de 2013. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  12. «Roman Scandals». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  13. 13,0 13,1 et 13,2 «Lucille Ball: risas, sudor y lágrimas». historiahoy.com. 6 d'agost de 2019. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  14. «Roberta». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  15. «Top Hat». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  16. «Follow the Fleet». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  17. «Stage Door». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  18. «Five Came Back». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  19. 19,0 et 19,1 «The Lucy Show». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  20. 20,0 et 20,1 «Biografía de Lucille Ball». Biography.com. 27 d'abriu de 2017. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  21. «Lucille Ball: Finding Lucy». American Masters, PBS. 21 de seteme de 2006. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  22. Gehring, Wes (2001). «"I Love Lucy"Turns 50 - Lucille Ball, Desi Arnaz, background info on influential, groundbreaking TV comedy». USA Today (Society for the Advancement of Education). Seteme de 2001. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  23. Cushman, Marc; These Are the Voyages, Vol. 1; Jacobs/Brown Press; San Diego, CA, EUA. 2013. (p. 27)
  24. Cushman, Marc; These Are the Voyages, Vol. 2; Jacobs/Brown Press; San Diego, CA, EUA. 2014. (p. 307)
  25. «Yours, Mine and Ours». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  26. «Mame». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  27. «Here's Lucy». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  28. Stern, Michael (2016). "20". I Had a Ball: My Friendship with Lucille Ball Revised Edition. iUniverse. ISBN 978-1532011412.
  29. Holguin, Richard (1979). «Everybody is a Comedian: Lucille Ball Starring in Northridge Classroom». lucyfan.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  30. «Stone Pillow». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  31. «Local News in Brief : Lucille Ball Recovering». Los Angeles Time. 1 de junh de 1988. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  32. «Too Many Girls». IMDb.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  33. «Lucille Ball: Biography from Answers.com». US Census Bureau. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  34. «Lucie Arnaz Filmography». Fandango. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  35. 35,0 et 35,1 «Lucille Ball Timeline». twoop.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  36. «Celebrity Comercials in TV's Golden». 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  37. «The Final Resting Place of Lucille Ball». Hollywoodusa.com. 24 de junh de 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  38. «Desi Arnaz History». Desi History. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  39. «Lucille Ball Biography». Essortment.com. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  40. «Lucille Ball». Aloha Criticón. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  41. «Lucille Ball Dies; TV’s Comic Genius Was 77: Death Caused by Ruptured Abdominal Aorta as She Appeared to Be Recovering From Surgery». Los Angeles Times. 27 d'abriu de 1989. Consultat 10 eth d'abriu de 2020.
  42. «Chicago Tribune. 27 d'abriu de 1989». Consultat eth 10 d'abiru de 2020.
  43. «Lucille Ball». Lisa Burks. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  44. «Lucille Ball». Walk of Fame. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  45. «NATION: Lucille Ball Gets Medal of Freedom». Los Angeles Times. 6 de junhsèga de 1989. Consultat 10 d'abriu de 2020.
  46. «Lucille Ball». Lusi Desi Museum. Consultat eth 10 d'abriu de 2020
  47. «Legendary Hollywood Star Lucille Ball Honored on U.S.: Postage Stamp». US Post Office. 6 d'agost de 2001. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  48. «Carson tops list of 50 greatest TV icons». Today. 13 de noveme de 2003. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  49. «LUCILLE BALL’s 100th birthday: Google Doodle celebrates centennial of ‘I Love Lucy’ star». The Washington Post. 6 d'agost de 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  50. «915 Lucille Ball look-alikes set record». Upi. 8 d'agost de 2011. Consultat eth 10 d'abriu de 2020.
  51. 51,0 et 51,1 «List of Lucille Ball performances». Consultat eth 10 d'abriu de 2020.