Lo broquet es una cançon del grop gascon Familha Artús, tracha de l'album Òrb espelit en 2008:

Lo broquet de la barrica
Qu’ei un tant brave gojat.
Be'n sap cançons e musicas
Si’u prenen deu bon costat !
N’ei respectat deus ivronhes,
E meme plan adorat.
Un briac qu’ei com un bonhe,
Qu’a lo vente tot cramat.

Los parents de la calhada,
Los anhèts e los crabòts,
Los vetèths be’n hen l’aubada,
Vòlen s’i rinçar lo còth.
Lo vaquèr sus la gran leta,
Qu’i hessi caut o plan hred,
Lo mosset a la broqueta
Quan arriba a l’ostalet

Los porcatèrs dab sa porcada,
Quan se levan lo matin,
Se'n van har la soa tornada
Pr’afrontar quauque vesin.
- Oh ! ditz-me donc, tu, Janeta
Qu’ei aquò qui’m cau crompar.
Qui't vira ua fièra bèstia
Per chic posquis lo possar.

Peiroton dit(z) a Cristina :
- que soi un òmi perdut.
Com as donc tu hèit, coquina
Per m’i har atau cocut ?
Los petits, qu’ei fòrt probable,
Se cachen a tot pip-paps.
Malurós aqueths grans diables,
Pertot serven d’embarràs.

Petiton a Margalida
Que se’n van en un bosquet,
Entà har la bèra vita
Qu’i van los dus tot solets.
Margalida plan hardida,
L'i hèi har lo subersaut.
Quan avón fenit sa partida,
L'i hèi lo saut deu crapaut.

Lo trajèct de las majòtas,
Quan se levan lo matin,
Van parlar de las carròtas,
De las flors de Sent Martin :
- Ah ! mon diu, comair, ma chèra,
Qu’am l’aunhon qu’ei embrumat.
Son aquò de gran(s) miseras,
E lo lin qu’ei estupat !

Los imprimurs de ‘questa canta
Son un tòrt e un bossut,
Lo qui n’a hèit la comanda,
Estripat e lèd vadut.
Los autes qu’avèn la colica,
Cadun que planh lo son mau.
Bevem, minjam, en ‘questa vita,
Tan qu’ajam çò que no’s cau.