Lo Dous Cossire (en catalan actual: El dolç neguit, en occitan actual: lo doç lagui) es un poèma escrich per Guillem de Cabestanh pendent la fin del sègle XII. Dins lo corpus trobadoresc, aquela pèça es considerada una cançon, apartenent doncas al genre literari mai important de tradicion lirica occitana dels sègles XII e XIII utilizant lo tòpic de l'amor cortès o fin amors. Aqueste poèma s'inscriu dins la tendéncia de l'onda d'apreciacion de la cultura occitana que se debanèt pendent l'Edat Mejana a Catalonha e autres païses pertota Europa

(Primièr vèrs)

Lo dous cossire

que.m don'Amors soven,

dona, .m fai dire

de vos maynh ver plazen.

Pessan remire

vostre cors car e gen,

cuy ieu dezire

mais que no fas parven.

E sitot me desley per vos, ges no.us abney,

qu'ades vas vos sopley ab fina benevolensa.

Dompn'en cuy beutatz gensa,

maytans vetz oblit mey, qu'ieu lau vos e mercey.