Wikipèdia

Làmia

Pels articles omonims, vejatz Verdon.

Làmia
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Granda làmia blanca

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Chondrichthyes
Sosclassa Elasmobranchii

Superòrdre

Selachimorpha
— autor complet —, data de precisar

Òrdres de reng inferior

La làmia, lo verdon, lo peis-can (var. peis-chan, peish-can) o lo peis-ferum (var. peis-feram) (superòrdre Selachimorpha) es un ensems de peisses dotats d'una esqueleta completament cartilaginosa e d'un còs aerodinamic. Pòdon alenar gràcias a entre cinc e sèt gaunhas. Las làmias possedisson una pellicula d'escatas que protegís sa pèl dels parasits e que renfòrça son idrodinamicitat.[1] Tenon de dents remplaçablas. Son de predators fòrça mal coneguts, vist qu'atacan rarament los umans a mens que foguèssen intimidats.

Una làmia balena mascle dins un aqüari de Georgia

Las làmias comprenon d'espècias que van de la làmia pigmèa de la talha de la man, Euprotomicrus bispinatus, una espècia de mar prigonda que sonque mesura 22 cm, a la làmia balena, Rhincodon typus, lo peis lo mai gròs, que pòt aténher una longor d'aperaquí 12 m e que, coma las grandas balenas, manja pas que plancton en s'alimentar per filtracion. La làmia buòu, Carcharhinus leucas, es l'espècia mai coneguda e pòt nadar dins d'aiga salada o doça (se pòt trapar dins lo Lac Nicaragua, en America Centrala) e dins los deltas.

Caracteristicas fisicas

modificar

Esqueleta

modificar

L'esqueleta d'una làmia es completament diferenta de la dels peisses ossoses coma la merluça; es facha d'un cartilatge fòrça leugièr e flexible, e mai lo cartilatge de las làmias mai vièlhas pòsca èsser a còps calcificat, e doncas mai dur e mai regde. La maissa de la làmia es variabla e se pensa qu'a evolucionat a partir del primièr arc de brànquias. Es pas estacada al cran e a de depauses minerals suplementaris que li donan una fòrça mai granda.[2]

Respiracion

modificar
 
Caracteristicas principalas de las làmias

Coma los autres peisses, las làmias tiran d'oxigèn de l'aiga de mar quand passa per sas brànquias. Qualques làmias possedisson una dobertura modificada sonada estigma que se situa just darrièr l'uèlh, qu'es emplegat per la respiracion.[3] Per encausa de sa talha e la nature de son metabolisme, fòrça làmias an un besonh d'oxigèn mai important que los peisses ossoses e pòdon pas dependre dels corrents d'aiga ambients per fornir una quantitat sufisenta d'aiga oxigenada. Se per cas aquelas làmias s'arrestèssen de nadar, la circulacion de l'aiga davalariá enjós del nivèl necessari per poder alenar e l'animal s'escanariá. Aqueste foncionar qu'assegura un flux adequat de sas brànquias a partir de movements en avant se coneis en anglés coma ram ventilation. Qualques làmias, coma la làmia noiriça, Ginglymostoma cirratum, pòdon pompar d'aiga dins sas brànquias mentre que son a se pausar.

Los procèsses de respiracion e de circulacion començan quand la sang desoxigenada viatja cap al còr, que possedís dos compartiments, de la làmia. Ailà la sang es pompadas a las brànquias de la làmia a travèrs l'artèria ventrala aòrta que divergís en artèrias braquialas aferentas. La reoxigenacion se fa dins la brànquias e la sang reoxigenada raja dins las artèrias braquialas eferentas, que se reunisson per formar l'aòrta dorsala. La sang raja a partir de l'aòrta dorsala dins tot lo còs. La sang desoxigenada del còs puèi circula a travèrs de las venas cardinalas posterioras e dintra dins los sinuses cardinals posteriors. A partir d'aquel ponch la sang dintra dins lo ventricul del còr e lo cicle se repetís. Aqueste tipe de respiracion es pas gaire eficaç e se per cas la làmia se deviá arrestar de bolegar, la sang seriá pas en condicions de circular dins tot lo còs per encausa de la manca de fòrça de l'atrium del còr.

Osmoregulacion

modificar

Contràriament als peisses, las làmias bevon pas d'aiga de mar; al contrari retenon de grandas concentracions de descais quimics dins son còs per cambiar lo gradient de difusion per tal de poder absorbir l'aiga dirèctament de la mar. Aquesta adaptacion empacha fòrça làmias de subreviure dins d'aiga fresca, e doncas son confinadas a una environa marina. Existisson qualques excepcions a aquesta règla, coma la làmia taure, qu'a desvolopat un biais de modificar sa foncion renala per crear una excrecion de grandas quantitats d'urèa.[4]

Las dents

modificar
 
Las dents d'una làmia tigre

Las dents de las làmias carnivòras son pas ligadas a la maissa, mas inseridas dins la carn, e dins fòrça espècias son constantament remplaçadas long de la vida de la làmia; d'unas làmias arriban a pèrdre 30 000 dents dins sa vida. Totas las làmias an de rengs multiples de dents long del bòrd de sas maissas superiora e inferiora. De dents novèlas creisson de longa dins una rega e se desplaçan avant dins la boca coma sus un "tapís rotlant" format per la pel que i son inseridas. Per qualques làmias de rengs de dents son remplaçats cada 8–10 jorns, mentre que dins d'autras espècias pòdon durar qualques mesadas. Las dents inferioras son emplegadas essencialament per agantar las predas, del temps que las dents superioras son destinadas a talhar dedins.[3] La forma de las dents depend del regim alimentari, de dents coma d'agulhas per tal d'agantar los peisses, o per exemple de dents planas per espotir los crustacèus.

Coas

modificar

Las coas (aletas caudalas) de las làmias varian considerablament en foncion de las espècias e son adaptadas a l'estil de vida de la làmia. La coa fornís la propulsion e sa velocitat e l'acceleracion dependon de la forma de la coa. Different formas de coas mudèron a cò de las làmias per s'adaptar a d'environas diferentas. La coa de la làmia tigre ten un larg lobe superior que delivra una poténcia maximala per nadar lentament o per una abrivada subta. La làmia tigre a una dieta variada, e per aquesta rason cal que siá capabla de virar dins l'aiga aisidament quand es a caçar, mentre que lo vedèl de mar (Lamna nasus), que caça de flòtas de peisses coma los vairats e los arencs possedís un larg lobe inferior que li permet d'aténher una velocitat mai importanta e aital o ajuda a gardar ritme amb sas predas que nadan lèu. Tanben se pensa que las làmias emplegan lo lobe superior de sa coa per contrarrestar la fòrça portadoira generada per sas aletas pectoralas. [5]

Electrorecepcion

modificar
 
Receptors de camps electromagnetics (ampolas de Lorenzini) e canals de deteccion del movement dins lo cap de la làmia.

Las ampolas de Lorenzini son d'organs electroreceptors. Las làmias n'an entre qualques centenats e qualques milierats. Las làmias las fan servir per detectar lo camp electromagnetic que tot èsser vivent produtz.[6] Aquò ajuda las làmias (en particular las làmias martèl) per trapar de predas. La làmia es l'animal que ten la sensibilitat electrica pus granda de tot lo règne animal. Las làmias trapan de predas amagadas dins la sabla en detectar lo camp electric que produson. Los corrents oceanics que se desplaçan dins lo camp electromagnetic terrèstre generan tanben de camps electrics que las làmias pòdon utilizar per s'orientar e benlèu navegar.[7]

Linha laterala

modificar

Aquel sistèma qu'es present en çò de nombroses peisses, en particular las làmias, permet de detectar lo movement e las vibracions dins l'aiga. La làmia pòt detectar de frequéncias entre 25 e 50 Hz.[8]

Espècias de làmias

modificar

Existisson mai de 360 espècias descrichas de làmias. Làmias vesedoras dins las mars occitanas:

Autras làmias conoissudas:

Vejatz tanben

modificar

Referéncias

modificar
  1. ↑  {{{títol}}}. SBN 297003070. 
  2. ↑  {{{títol}}}. ISBN 0-8018-6048-2. 
  3. ↑ 3,0 et 3,1  {{{títol}}}. ISBN 0-07-237716-X. 
  4. ↑  {{{títol}}}. ISBN 0-00-713610-2. OCLC 183136093. 
  5. ↑  {{{títol}}}. ISBN 0-471-54713-1. 
  6. ↑  {{{títol}}}. DOI 10.1126/science.7134985. 
  7. ↑  {{{títol}}}. DOI 10.1098/rsif.2004.0021. 
  8. ↑  {{{títol}}}. 

Bibliografia

modificar
Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Làmia&oldid=2068404 »