L'abat Joan Labouderie (nascut lo 13 de febrièr de 1776 a Chinargues, mòrt lo 2 de mai de 1849 a París) es un orientalista e un escrivan de lenga occitana originària d'Auvèrnhe.

Jean Labouderie
GenreEnsag, traduccion

Publiquèt en nombroses dialèctes occitans, que van de l'auvernhat fins al lemosin de Charanta en passant pel lengadocian e sa varianta orlhaguesa.

Percors literari modificar

Es l'autor de la traduccion en occitan de mantes libres de la Bíblia, en particular del Libre de Ruth e, per demanda d'un ministre de Napoleon, de la Parabòla de l'enfant prodig. Per aquel darrièr tèxt, dona mantas versions. La mai importanta essent La parabòla de l'enfant prodig en orlhagués, es a dire dins « l'idiòma de la parròquia de Chalinargues » en orlhagués[1]. Lo sabent abat precisa qu'es partit de la version siriaca del tèxt sant, "perque se deu aprochar mai del dialècte que parlava Jèsus-Crist". Ajusta qu'a volgut "far veire l'analogia que i pòt aver entre una de las lengas semiticas e los idiòmas del Miègjorn de França, qu'an degut tant manlevar de l'arabi, de l'ebrèu, del siriac e del caldèu, pendent las crosadas e pendent lo sejorn que los mòros faguèron dins las províncias situadas al delà de Léger".

N'a tanben faitas d'autras traduccions dins los parlars occitans de Sent Amanç (Puèi de doma) e en dialèctes occitans com l'auvernhat e lo lemosin dels departaments de Charanta, Nauta Vinhana, Puèi de Doma e Cantal. Aquela darrièra version essent sinoptica, per permetre las comparasons.[2]

Èra presicador en títol de Nòstra Dama de París, membre resident de la Société des antiquaires de France (de 1823 a 1840) e de l'Académie de Rouen amb Pierre Fontanier.

Biografia modificar

Foguèt successivament preire assermentat jos la Revolucion, vicari a Lanjac al començ del Concordat, estudiant a París a partir de 1804, vicari bibliofil e erudit a Nòstra Dama de París, a partir de 1811, abat filosòf e gallican jos la Restauracion, quan non èra pas mai de mòda, e acabèt infirme coma consequéncia d'una crisi d'apoplexia a partir de 1838.[2]

A la fin de sa vida, foguèt vicari general d'Avinhon e canonge de Sant Flor.

Son apertenéncia a la Ròsa-crotz explica benlèu sa fascinacion per las lengas orientalas ancianas, dins las qualas creguèt veire una sorsa de la lenga occitana.[2]

Òbras modificar

  • Lettre de S. Vincent de Paul au cardinal de La Rochefoucauld, sur l’état de dépravation de l’abbaye de Longchamps. En latin, avec la traduction française et des notes, par J. L.
  • Christianisme de Montaigne, ou Pensées de ce grand homme sur la religion. Précédé de la préface de la Théologie naturelle de Raymond de Sebonde et suivi de la lettre de Montaigne sur la mort de La Boétie, 1819 (réédition en 2009)
  • Robinson Crusoé, traduction en espagnol, Madrid, 1850.
  • Discours prononcé à Notre-Dame le 14 juin 1815 pour le baptême de Joseph-Marie-Louis-Jean Wolf, juif converti, 1818, Paris, 19 p.
  • Panégyrique De Saint Louis, Roi De France, Prononcé Le 25 aout 1824, Paris, 1824, 63 p.
  • Lettres de M. (Jean-Didier) de Saint-Martin évêque de Caradre, vicaire apostolique du Su-Tchuein (1773-1781), à Ses Père Et Mère Et à Son Frère, Religieux Bénédictin, Paris, 1821, 525
  • Lettres inédites de M. de Fénelon, archevêque de Cambrai, extraites des archives de Rome, 1823

Nòtas e referéncias modificar

  1. Error en títol o url. https://www.ieo-cantal.com/ ; site officiel de l'Institut d'études occitanes du département du Cantal.
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Archives du Cantal

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrns modificar

Òbras consultablas en linha