Jaroslav Vogel (11 de genièr 1894, Plzeň – 2 de febrièr 1970, Praga) foguèt un cap d'orquèstra e compositor chèc.

Biografia modificar

Lo paire del compositor, lo Dr. Karel Vogel (1856-1951), èra un pianista amator e l'organisator de la vida musicala a Plzeň. Donèt al filh los rudiments de la musica. Puèi Jaroslav Vogel aprenguèt a jogar al violon al licèu ambe Otakar Ševčík. Estudièt la composition en privat ambe Vítězslav Novák, en 1918-1919, puèi al Conservatòri de Praga.

En 1910, anguèt a Munic per estudiar a l'Acadèmia de la Musica. Aquí, estudièt entre autras causas lo contrapunt ambe son oncle Victor Glutha, compositor chèc-alemand el tanben sortit de Plzeň. Passèt las doás annadas seguentas a Paris a la Schola Cantorum. Son professor èra lo compositor francés Vincent d'Indy.

Après que tornèt en Chequia, trabalhèt coma repetitor al Teatre Nacional de Praga e dins las annadas 1914-1915 en tant que cap d'orquèstra d'operetas a Londres. Arribèt la Primièra Guèrra mondiala, deguèt rejónher l'armada e, aprèp la guèrra, tornèt sollicitar un pòste de repetitor al Teatre Nacional. Se capitèt pas, obtenguèt puèi un emplec de cap d'orquèstra al Teatre Nacional de Moravia-Silèsia a Ostrava.

En 1923, tornèt a Praga e las tres annadas d'aprèp, ensenhèt la musica, se consacrèt al jornalisme musical e faguèt d'aparicions ocasionalas coma cap d'orquèstra ambe l'Orquèstra filarmonica chèca e l'Orquèstra dels Trabalhaires dels Camins de Fèr chècs. Dins la sason 1926-1927, trabalhèt coma cap d'orquèstra de l'operà a Plzeň, puèi venguèt a la direccion de l'Operà del Teatre d'Ostrava fins a 1943. Pendent la sason 1944-1945, dirigiguèt l'Operà chèc del Teatre popular a Brno.

Aprèp la Seconda Guèrra mondiala trabalhèt gaire de temps per la Ràdio checoslovaca a l'Orquèstra sinfonica de Praga, puèi venguèt director de l'operà al Teatre d'Estat a Ostrava. En 1949, venguèt cap d'orquèstra del Teatre Nacional de Praga e i trabalhèt fins a la retirada en 1959. Dins las annadas 1950-1951 e 1956-1958, èra director de l'Operà. Tanben, dins las annadas 1959-1962, èra al cap de l'Orquèstra filarmonica de Brno. Moriguèt en 1970 e es enterrat al cementèri de Bohdaneč.

Mai d'una de sas produccions d'operà foguèron enregistradas sus disques. Sa discografia demòra magra, dominada per un enregistrament excepcional [1] de La Promesa venduda. Escriguèt la primièra monografia completa sus la vida e l'òbra de Leoš Janáček. Sa segonda esposa èra mezzosoprano a l'Operà del Teatre Nacional e lo filh de son primièr maridatge, Vojtěch Vogel, tanben venguèt repetitor e cap d'orquèstra.

Discografia modificar

  • Smetana, Prodaná nevěsta (La Promesa venduda), Milada Musilová, Ivo Žídek, Karel Kalaš, Oldřich Kovář, Orquèstra e Còrs del Teatre Nacional de Praga, 1952
  • Janáček, Jenůfa, version Kovařovic, Štěpánka Jelínková, Marta Krásová, Beno Blachut, Ivo Žídek, Milada Čadikovičová, Orquèstra e Còrs del Teatre Nacional de Praga, 1953
  • Vítězslav Novák, Jihoceska suita (Suite de la Boèmia del Sud), Lady Godiva, De Profundis, Orquèstra filarmonica d'Estat de Brno
  • Janáček, L'Afar Makropoulos (tròces), Zdenka Hrncirova, Beno Blachut, Rudolf Asmus, Milada Musilová, Theodor Srubar, Rudolf Vonásek, Orquèstra e Còrs del Teatre Nacional de Praga, 1959


Òbras (seleccion) modificar

Operàs modificar

  • Maréja (d'aprèp una novèla d'Antonio Beltramelli, 1922, Olomouc 1923)
  • Mistr Jíra (d'aprèp Zikmund Winter), 1924, Teatre nacional, 1926
  • Jovana (libret d'Alexander Roda Roda, d'aprèp una novèla de Mićun M. Pavićević)
  • Hiawatha (legenda musicala en 6 tablèus d'aprèp l'epopèia indiana "Lo Cant de Hiawatha" de Henry Wadsworth Longfellow

Cançons modificar

Autras composicions modificar

  • Trio pour pianò en sòl menor (1913)
  • Suite per orquèstra en re major (1918)
  • Dům u sedmi čertů, L'Ostal dels sèt demònis (balet, 1919)
  • Sonatina per clarineta e pianò (1926)
  • Tri šťastné čerešně (utilizada dens lo filme de television realizat per Vladimír Kavčiak , 1977)

Òbras literàrias modificar

Nòtas e referéncias modificar

Tirat la discografia, l'article es mai que mai una traduccion abreujada de l'article de Wikipèdia en chèc. Avertiment : pr'amor de la declinason en chèc e de la traduccion en occitan, la fòrma de qualques noms pròpis, de personas pauc conegudas, es aleatòria dins aqueste article per çò qu'es de las finalas.

  1. L'Avant-Scène-Opéra, La Fiancée vendue, n° 246, Didier Van Moere, Discographie, p. 76-82