Jòrgi Rebol
Jòrgi Rebol es un poèta d'expression occitana naissut lo 25 de febrier de 1901 a Seteme e que moriguèt lo 19 de junh de 1993 a Marselha.
Jòrgi Rebol fuguèt un dei sòcis fondators dau Calen de Marselha, moviment de reviscòu de la lenga occitana a Marselha d'orientacion sociala que se voliá desseparar dau felibritge, tròp institucionau per esperlongar la tradicion dei trobaires marselhés.
En 1941, Pau Ricard e Jòrgi Rebol sauvèron l'estatua de Frederic Mistral, amenaçada d'èstre fonduda per lei Nazis
Començada en grafiá mistralenca, l'òbra de Rebol s'acabèt en grafiá occitana, ambe l'ajuda e l'influència de Robèrt Lafònt, Jan Mària Carlotti ò Guiu Martin.
Òbra poetica
modificar- A couar dubert, prefaci d'Antoni Conio, 1928.
- Calignàni, 1929.
- Escapolon, prefacia de Carles Camprós, 1930.
- Sènso relàmbi, Edicions Marsyas, 1932.
- Terraire noù, Edicions Marsyas, 1937.
- Petite suite forézienne, 1944.
- Chausida, prefaci d'Andrée-Paule Lafont, coll. Messatges, IEO, 1963.
- Cantadissas, 4 Vertats, 1971.
- Sènsa relàmbi seguit de Terraire noù, nòva edition, coll. Messatges, I.E.O., 1976.
- Silviana canta, revista OC, Modèl:Numéro.
- Pròsas geograficas, prefaci de Joan Maria Petit, 51 poèmes, coll. Mirondela, Vent Terral, 1985.
- Mesclas, prefaci de Jean-Luc Pouliquen, Les Cahiers de Garlaban, 1988.
Òbra musicala
modificar- Curriculum vitæ, edicions Mont-Jòia, 1984.
- Jòrgi Rebol - a Trets, un jorn que bofava lo mistral, film d’Henri Moline.
Omenatges
modificarLa bibliotèca municipala de Seteme (comuna) s'anomena oficialament Bibliothèque Municipale Jòrgi Reboul.
Bibliografia
modificar- Actes dau Collòqui Jòrgi Reboul, (Seteme (comuna)), 1994.[1]
Ligams extèrnes
modificar- Texte intégral de Escapolon paru en 1930.
- Texte intégral de Sènso relàmbi paru aux éditions Marsyas en 1932.
- Jean-Marie Petit rend hommage à son ami Jòrgi Reboul