Istòria der Eqüator

Era istòria dera Eqüator se pòt dividir eth tres grani periòdes: eth periòde prehispànic, dempús dera arribada der èsser uman ena zòna enquiara invasion e integracion deth territòri ath empèri inca (fins çò 1535); eth periòde coloniau, qu'eth territòri actuau der Eqüator corresponec pendent eth apuprètz ara Reiau Audiéncia de Quito (1535-1822); fin finau eth periòde republican, dempús dera independéncia, integracion ara Gran Colómbia e posteriora separacion, enquiara actualitat.

Termières actuaus der Eqüator e situacion des principaus ciutats.

Er Eqüator preïncaic

Eth territòri deth que aué se coneish coma er Eqüator siguec demorat per diuèrses cultures dempús d'uns 15 000 ans a.C., E dilhèu quitament dempús d'uns 30 000 ans. Eth periòde preïstoric (anterior ara arribada des conquistadors espanhòus) s'acostume a dividir eth quate granes etapes: eth periòde paleoindi (fins uns 3500 ans a.C.), Eth periòde formatiu (deth 3500 ath 300 a.C.), Eth periòde de desvolopament regionau (300 a.C. - 800 d.C.) E eth periòde d'integracion (800 - 1534).

• Eth periòde paleoindi comence damb era arribada der èsser uman ena zòna e s'acabe damb es prumèrs processi de neolitització. Era preséncia d'èssers umans ena zòna andino-equatoriau semble remontar-se a uns 30 000 ans a.C. E s'an trobat rèstes de projectils, mès que mès de obsidiana, apròp de Quito, puntes de javelines e propulsors e, sustot, rèstes umanes a Alangasí e Otavalo e es importants enterraments de Sumpa, ara peninsula de Santa Elena, datadi ath 7000 a.C. Aguest conjunt funerari ei dilhèu eth jadiment mès important der Eqüator paleolític, donques qu'es autes rèstes trobades arreu deth país son fragments umans quasi sense contèxt o simplaments pròves de preséncia umana es determinades cauves.

• Eth periòde de desvolopament regionau (300 a.C. - 800 d.C.) S'inície damb çò que semblen importants movements de poblacion e se pòt detectar un considerable procès de aculturació. Es naues influéncies e tendéncies arriben pera còsta (cultura de Bahía de Caráquez) e semblen progressar cap ath nòrd (cultures de Era Tolita e Jama-Coaque) e era interiora (cultures d'Ángel e Quito) e, posterioraments cap ath sud (cultures Guanguala e Jambelí). Ath madeish temps tanben arriben influéncies dempús des tèrres peruanes: se pòden observar es dera cultura Chavín (sus era cultura Chaullabamba) e posterioraments dera alunhada Tiahuanaco (sus es cultures Narrío e Chordeleg). Totes aguestes influéncies e eth desvolopament posterior son fòrça evidenti ne la ceramica, er era policromia, er eth desvolopament de nuclèus urbans importants e er era metal·lúrgia. Ara cultura de Bahía de Caráquez se tròbe peth prumèr còp era metal·lúrgia dera aur, e ara dera Tolita era deth platí. Er aguesta epòca s'intensifica era estratificació sociau des comunitats e se generalisen es escambis comerciaus, qu'eth bèi uns casi arriben en Mesoamèrica. Era definitiva, er aguesta epòca s'assentissen comunitats importantes, sociauments desvolopades e damb identitats culturaus pro fòrtes; son çò que se nomenten acabdillaments ètnics (señoríos étnicos o cacicazgos).

• Eth periòde d'integracion (800 - 1534) se caracterize pera aparicion, ena zòna andina, d'ua unitat culturau impulsada era bona part peth comèrç e que darà lòc a diuèrses confederacions de pòbles damb un considerable desvolopament sociau. Ua d'aguestes confederacions se forme iniciauments a compdar dera cultura dera Tolita e acabe en tot abastar tota era zòna andina deth nòrd der actuau Eqüator: ei era confederacion caranqui (des quitus, caras o caranquis, tanben nomentadi shiris o scyris), qu'auie a Quito e es sòns voltants un des sòns nuclèus principaus. Aguesta agropacion politica, qu'es espanhòus nomentaràn damb er equívoc nòm de Reiaume de Quito, s'espandís cap ath nòrd enquiara zòna de Pasto (actuau Colómbia), peth sud enquiara zòna de Quevedo, damb contactes damb era rica cultura Milagro-Quevedo, e cap ar autan pera val der arriu Napo (s'an trobat elements quitus ara desbocadura dera Amazones). Ua auta d'aguestes confederacions siguec era confederacion cañari, plaçada ena zòna sud des andes eqüatorians, mès petita qu'era caranqui totun mès homogènia culturauments. Sigueren aguestes confederacions es que s'afrontèren ara menaça que representaue era expansion inca, pendent era dusau mitat deth sègle XV.

Era integracion ar empèri inca

Era conquista inca

Eth jadiment arqueologic de Ingapirca, assentament cañari e posterioraments inca.

A començaments deth sègle XV eth empèri inca se trobaue era ua epòca de grana expansion; eth Tahuantinsuyo s'estenie alavetz fins la còste nòrd der actuau Peró e era zòna de Cajamarca, a on auie artenhut sométer eth pòble Chimú. Pendent eth govèrn der inca Pachacútec s'inicièc ua naua ofensiva cap ar extrèm nòrd der empèri (eth Chinchaisuyo). Era ofensiva s'inicièc pes volts de 1450 e a banda des arrasons tradicionaus politiques e economiques, s'i junhien bères arrasons de caractèr mitològic e dinàstic, donques que segons bères tradicions es inques e es quitus compartien ua origina comuna ne la figure mitica de Quitumbe; ath delà es regions equatoriaus, domeni deth Solei segons es inques, auien un compausant religiós de grana importància per eri. Es accions conqueridores de Pachacútec alertèren ara confederacion cañari, que presentèc ua fòrta oposicion mès acabèc entà someter-se ar empèri. Eth hilh de Pachacútec, Túpac Yupanqui, sagèc assolidar aguestes conquistes e iniciar ua naua ofensiva entà arribar enes tèrres des quitus. Era resisténcia dera confederacion quitu-caranqui siguec herotja, dirigida pes sòns cabdills Hualcopo Duchicela, Epiclachima e Pillahuasu, que culminèc er ua grana batalha apròp de Latacunga, a on se sagerèc era conquista inca. De contunh Túpac Yupanqui refundà era ciutat de Quito. Era mòrt de Túpac Yupanqui e era proclamacion coma inca deth sòn hilh neishut a Tomebamba (actuau Cuenca), Huayna Cápac, inicièc ua tendéncia a favorir era zòna septentrionau der empèri, que mès tà deuant provocarà grèus conflictes damb eth caplòc, Cusco. Huayna Cápac embellí Era ciutat de Tomebamba e bastic era fortalesa d'Ingapirca. Er aqueri moments se produsic ua revòlte ena zòna de Quito, dirigida peth cabdill Cacha Duchicela, que culminèc era era massacre de Yaguarcocha. Un còp pacificat parciauments eth territòri, Huayna Cápac s'installèc a Quito e, en tot seguir eth procediment abituau inca, desterrà massivament diuèrsi pòbles en d'autes zònes aluenhades der empèri. Per implicar es nòbles locaus er eth aparelh estatau, Huayna Cápac se maridèc damb ua princessa quitu, Paccha (o Tuta Paclla) e qu'auec damb eth un hilh, Atahualpa.

Era guèrra civiu entre Huàscar e Atahualpa

Eth 1526 s'arreceberen es prumères notícies de vaishèths e òmes estranhs ara còsta, que corresponen ara prumèra expedicion exploradora de Bartolomé Ruiz e er an següent moric Huayna Cápac. Semble qu'era sua darrèra volontat siguec dividir er empèri eth dus: era part principau serie entath sòn primogènit Huàscar e era auta part, que comprenerie es territòris dera anciana confederacion quitu, serie entà Atahualpa. Es prumèrs ans non se produsic càpies afrontament entre es dus fraires, mès fin finau Huàscar exigic a Atahualpa era renóncia as territòris deth nòrd e mobilizèc es sues armades, que penetraren er eth territòri cañari e s'encaminaren cap a Quito. Es tropes d'Atahualpa, jos es sòns generaus, Quizquiz, Caracuchima e Rumiñahui, se les afrontèren e s'inicièc ua longa e esgotadora confrontacion, damb diuèrses batalhes de resultat incert. Fin finau es tropes d'Atahualpa artenheren superar es de Huàscar e dirigir-se sense oposicion cap a Cusco, a on entrèren pòc dempús, proclamèren inca a Atahualpa e se liurèren ath saqueig e era venjança. Sabudes es naues dera victòria, Atahualpa gessec de Quito entà dirigir-se a Cusco e èster nomentat inca de tot er empèri. Er eth camin s'arturèc a pausar a Cajamarca, a on li arribèren es notícies deth desembarcament de Francisco Pizarro. Era guèrra entre es dus frairs auec gravíssimes conseqüéncies entad empèri inca, e mès se consideram que se produsís eth çò de madeish moment qu'era prumèra expedicion espanhòla desembarcava as sues còstes. Eth conflicte provoquèc despoblacions massives e tuades considerables; Atahualpa hec aucir tota era poblacion cañari masculina e exterminar tota era familha deth sòn germanastre Huàscar. Era division regnant laguens der empèri (er aristocràcia cusquenya jamès acceptèc Atahualpa) serà hàbilment profitada per Pizarro, que s'aufrirà coma alliberador des partidaris de Huàscar deuant der usurpador Atahualpa. Ath delà, es prigondes enemistats entre pòbles e ètnies segons es partits causits serà ua auta afeblit profitada pes espanhòus.

Epòca coloniau

Assentament deth poder coloniau

Entre 1535 e 1590 (fins la revòlte des alcabales) se produsís er assentament deth domeni coloniau damb era fondacion de naues ciutats e era creacion d'avescats e audiéncies. Es constants abusi e conflites provocadi pes conquistadors provoquèren era proclamacion des Leyes Nuevas çò 1544 que centralitzaven eth poder es mans dera Corona. Er aguesti prumèrs ans se fondèren es ciutats de Guayaquil (1535), Loja (1548), Cuenca (1557) e Riobamba (1575), entre d'autes. Eth 1563 se creèc era Reiau Audiéncia de Quito, que demorèc integrada laguens deth \virregnat deth Peró. Ath costat d'aguestes, se creèren diuèrsi asientos d'indigènes, qu'arresponie ara politica de separacion entre era republica de blancos e era republica d'indios. Cap a fins deth sègle XVI se dèc un conflicte entre eth president dera Audiéncia e eth cabildo dera ciutat de Quito, que culminèc er era nomentada «revòlte des alcabales; de 1592 e demostrèc era existéncia deth conflicte entre era corona e es poders locaus, entre criolls e chapetones (es arribadi d'Espanha).

Eth sègle XVII

Convent e glèisa de Sant Francesc a Quito (sègles XVI-XVII).

Çò Sègle XVII represente era epòca d'esplendor dera Reiau Audiéncia de Quito, que se convertís er un gran centratz provedidor de neurituds e teishuts entàs granes explotacions minaires d'America, mès que mès entà Potosí. Destaquèc mès que mès era indústria de confeccion de liròts ena zòna andina nòrd e centrau, atau coma era produccion des drassanes de Guayaquil. Pendent aguest sègle tanben se generalize eth cultiu de productes d'origina europèa e s'espandís er usatge deth \quítxua coma lingua franca entre era majoria de pòbles indigènes. Ath madeish temps comence a aquerir importància era naua classa sociau des mestissos, qu'artenheren obtier bèri privilègis reservadi as blanqui mès nogensmenys demorèren relegats tostemp a ua posicion intermediària entre es criolls e es indigènes. Era relativa riquesa que s'artenhec pendent aguesti ans, ajudèc a un gran impuls constructor e artistic. Comence a aquerir importància era nomentada escòla de Quito de pentura e escultura e eth caplòc s'embelleix considerablaments (convents de Sant Francesc, Sant Agustí, Mercè, eca., eth prumèr palais presidenciau) e se creen es prumères universitats. Tanben siguec ua epòca de gran impuls explorador e missioner, damb fondacion de nombroses missions ara Amazonia.

Era crisi deth sègle XVIII

Era crisi e era escassetat qu'assolà es explotacions de metaus des colònies pendent aguest sègle afectèc grèvaments ara Reiau Audiéncia de Quito, que perdec ua grana quantitat des sòns mercats tradicionaus e, ath delà, li calec començar a patir era competéncia de productes europèus de major qualitat e mès barati. Conseqüéncia d'aguesti cambiaments siguec era estenduda des latifundis ara sèrra, que superèren era importància as tradicionaus talhèrs texili. Era arribada des Borbons en tròn espanhòu introdusic ua major centralizacion e importantes restriccions comerciaus ath comèrç intèrne entre es colònies, er un assag de concórrer damb er agressiu comèrç anglés. Es reformes administratves passèren entà suprimir era Reiau Audiéncia e incorporar es sòns territòris ath nau virregnat de Naua Granada çò 1718, damb caplòc a Bogotà. Es problèmes e conflictes subsegüents obliguèren a retornar es territòris ath virregnat deth Peró, entà tornar a passar-les ath de Naua Granada definitiuaments çò 1739, mès damb era restitucion dera Reiau Audiéncia de Quito. Eth 1734 arribèc en Quito era mission geodèsica francesa, dirigida, entre de de autes, per Charles-Marie dera Condamine, que representèc un vertadèr revulsiu entara activitat culturau de Quito, damb era promocion d'estudis scientifics e era divulgacion des naues inventes illustrades qu'influïren eth çò geògraf Pedro Vicente Maldonado. Es corrents illustradi penetraren damb fòrça as següentes generacions, er ua dusau mitat de sègle caracterizat per tensions contínues entre es representants dera Corona e es interèssi des criolls. Er establiment çò 1764 deth monopòli d'aiguardents e era racionalització des alcabales e doanes acabèren damb la revòlte des estancs de 1765, que s'ahigec a ua longa sèria de sollevaments indigènes, reprimidi duraments pes autoritats. Er aguesta epòca tanben comence a aparéisher, nauaments enllaçant damb es idèes illustrades, ua clara consciéncia quitenya, que se pòt observar ne les òbres istoriques deth jesuïta Juan de Velasco e, sustot, damb era incansable activitat culturau progressista e emancipadora de Eugenio Espejo, dilhèu çò de mès de gran illustrat quiteny. Es idèes d'Espejo representen claraments era importància dera naua consciéncia criolla, que cada còp guanhaue mès influéncia e que se consideraue espetada pes chapetones. Damb era arribada ena presidéncia dera Audiéncia deth baron de Carondelet, se sagèc satisfèr es demandes autonomistes des criolls, mès era intervencion napoleonenca en Espanha precipitarie era trencadura definitiva damb era metròpoli.

Eth Departament deth Sud dera Grana Colómbia

Dempús dera victoria s'inicièc era negociacion entà incorporar es territòris ara naua republica de Colómbia (actuauments coneishuda coma era Gran Colómbia). Quito, Cuenca E totes es ciutats andines se junheren sense massa problèmes ath nau projècte; Guayaquil per contra, ère dividida entre partidaris dera Grana Colómbia e partidaris de junher-se ara naua republica deth Peró. Fin finau, e dempús de diuèrses intervencions militares pòc importantes, Guayaquil demorèc tanben integrada ena Grana Colómbia. Toti es territòris dera Reiau Audiéncia de Quito formèren eth nomentat Departament de Quito o deth Sud, posterioraments cambiat a Districte deth Sud damb es departaments d'Eqüator, Azuay e Guayaquil. Es prumèrs ans d'integracion ena Grana Colómbia representèren un considerable esfòrç, donques que se dediquèren fòrça esfòrci ara guèrra de desliurança deth Peró, encara ne partís e que non culminèc fins çò 1824. Pòc dempús, era naua republica de Peró inicièc un conflicte termierèr damb Colómbia (que dempús heretaria er Eqüator). Aguest conflicte se materializèc çò 1829 era ua invasion peruana dera part meridional deth Departament deth Sud. Es armades peruans siguessen derrotadi pes grancolombians ara batalha de Tarqui (27 de hereuèr de 1830) e se signèren acòrds de patz e tractadi de limits que jamès sigueren respectadi per cap des partits (veigatz er article «Guèrra Eqüator-Peró; entà ua descripcion detalhada des origines deth conflicte). Maugrat toti es esfòrci, eth projècte bolivarià dera Grana Colómbia ère menaçat pes conflictes d'interèssi entre es oligarquies regionaus e pes demandes d'autonomia des sues regions, atau coma pera accion politica des poténcies capitalistes deth moment (basicaments çò Reiaume Junhut e es Estats Units), pòc interessades era era formacion d'un estat fòrt a Sud-amèrica. Çò Cèrt ei qu'eth 1830 s'inicièc un procès de disgregació imparable que dèc lòc enes naui estats de Veneçuèla, Colómbia e Eqüator.

Epòca republicana

Era neishença dera Republica der Eqüator

Eth 13 de mai de 1830 se constituic definitiuaments eth nau estat integrat pes territòris deth Departament deth Sud, jos eth govèrn deth generau Juan José Flores. Pòc dempús s'amassèren es corts constituents e se cristianèc er estat coma Republica der Eqüator, donques qu'eth nòm de Quito denominacion tradicionau des ancians territòris dera Reiau Audiéncia non siguec acceptat pes representants de Guayaquil e Cuenca. Pòc dempús, çò 1832, er Eqüator prenec possession des isles Galápagos. Flores controtlèc era politica eqüatoriana fins çò 1845, ans eth qué eth país siguec sometut a revòltes contínues, coma es grops oligàrquics dera sèrra e dera còsta sostenguessen a determinadi grops o d'autes. Maugrat es assagi liberalitzadors de Vicente Rocafuerte (president entre 1835 e 1839), Flores aqueric mès poder e en tot convertir-se er un dictator de facto enquia qu'ua aliança de militares e notables de Guayaquil eth derrocà (era nomentada Revolucion Marcista). Eth generau José María Urvina (president e dictator entre 1851 e 1856) instaurèc mesures progressistes, coma era abolicion dera esclavatge, era supression des tributs indigènes e er emparament des petiti proprietaris ruraus. Açò l'afrontèc damb es grani latifondistes, ath madeish temps afrontadi entre eri er ua inacababla luta ressègue-còsta. Eth conflicte s'agravèc eth temps deth sòn successor Francisco Robles, enquiath punt que se creèren diuèrsi govèrns simultanis a diuèrsi punts deth país (Quito, Guayaquil, Cuenca e Loja). Damb eth país prèst de desaparéisher, Gabriel García Moreno, membre der aristocràcia quitenya, era ua sèria de campanhes militares e politiques artenhec amassar eth poder e arténher ua coesion minimau entre es diuèrses fòrces.

Era epòca de García Moreno

García Moreno artenhec erigir-se ne eth factor unificador des diuèrses tendéncies des oligarquies dera sèrra e era còsta. Açò permetec crear ues estructures estataus modèrnes, articular eth país (que sonque a compdar d'aguest moment comence a aquerir ua vertadèra consciéncia nacionau) e, en generau, racionalitzar eth sistèma. Es resultats deth programa de García Moreno se notèren plan lèu: aument des exportacions de cacau, vinculacion deth país as corrents comerciaus internacionaus, aument dera recaptacion estatau, proliferacion espectaculara d'òbres publiques, reforma der ensenhament segondari e superior (creacion d'academies e instituts, dera Escòla Politecnica, dera observatòri astronòmic, eca.) e modernizacion dera armada. Mès eth procès de modernizacion auec un prètz anautit, consistent er ua fòrta repression, censure e contraròtle estatau de toti es aspèctes sociaus. Ath delà, eth prigond conservadorisme de García Moreno çò portèc a establir eth monopòli dera Glèisa sus era educacion e es mejans de comunicacion. Eth 1869, era naua Constitucion aprovada peth Congrès, nomentada era Carta Nera, confirmaue e enfortie encara mès eth regim repressor e reaccionari. Era situacion venguec extrèma e fin finau García Moreno siguec assassinat eth 1875. Era mòrt de García Moreno, mès, non signifiquèc un cambiament immediat de politica. Es grops proprietaris conservadori dera sèrra mantengueren eth poder quauqui ans. Totun, era dinamica comerciau internacionau favorie es comerçants, dinamics e liberaus, de Guayaquil, que maldaven entà arribar en poder. Er aguesta epòca se comencen a perfilar es partits politics tradicionaus e maugrat era dictadura de Ignacio de Veintemilla, era tendéncia cap a un major liberalisme se hè evident.

===Dera Revolucion Liberau (1895) ara Revolucion Juliana (1925)===

Eth president Eloy Alfaro.

Maugrat S'auanci progressista arribent se darrèri ans, aguesti èren insufisenti a opinion dempús de progressistes mès radicaus, dirigidi per Eloy Alfaro. Per aquerò, quan eth govèrn s'afrontèc a ua crisi relativaments fòrta a principis de 1895, aquerò siguec profitat pes liberaus entà dar un còp d'Estat, damb eth supòrt dera borgesia, e proclamar a Guayaquil ua nau govèrn çò 5 de junh: siguec ère nomentada Revolucion Liberau. Damb Eloy Alfaro, que dirigie se sectors camparòus e burgesos dera còsta, se procurèc establir eth laïcisme e se separèc definitiuaments Glèisa e Estat, arribèc au sude conclusion eth camin de hèr Guayaquil-Quito e se garantiren ère majoria de liberades ciutadanes. Eth progressisme sociau D'Alfaro se combinaue damb un liberalisme economic que condemnaue çò proteccionisme e favorie çò lliurecanvisme a ultrança, hèt que non favorie eth desvolopament industriau pròpri deth país. Alfaro tanben tendec a sajar anullar se sòns adversaris politics e s'afrontèc damb ua tendéncia dissident deth sòn pròpri partit, dirigida peth generatz Leónidas Plaza e constituida pera nauta borgesia guayaquilenya. Er afrontament acabèc damb Ère tragica mòrt d'Alfaro e ua etapa d'acusat liberalisme economic (1912-25), que permetec enes bancs aquerir eth domeni quasi complèt deth país. Quan eth 1924 assumic ère presidéncia Gonzalo Córdova, eth liberalisme auie perduda bona part deth sòn supòrt populara e se tendéncies conservadores guanhauen fòrça. Eth malcontentament Popular deuant ère inflacion facilitèc eth còp d'Estat dempús de militars joeni e progressistes (9 de junhsèga de 1925, ère nomentada Revolucion Juliana) que, eth tot auançar-s'ara reaccion conservadora, se prepausauen empréner reformes substanciaus, executades dempús parciauments pendenta ère presidéncia de Isidro Ayora (1926-31), eth reordenar ère economia, establir eth Banc Centratz coma er unic autorizat entà eméter moneda e crear ua nau sistèma de pressupòst e de doanes. A compdar dempús d'ans trenta ère vida politica der Eqüator siguec dominada pera figura de José María Velasco Ibarra, qu'inicièc eth sòn prumèr mandat presidenciau eth 1934 (posterioraments aucupèc ère presidéncia ues autes quate còps). Maugrat Se sudes deficiéncies coma administrador, eth sòn acusat populisme e ère suda vinculacion as grops oligàrquics, impulsèc ambicioses òbres publiques e reformes educatives e mantenguec ua politica exteriora d'independéncia. Dempús de diuèrsi conflictes, eth decènni de 1930 s'acabi damb eth brèu dictadura deth generatz Alberto Enríquez Gallo, qu'autregèc eth poder a ua semblada constituent. Posterioraments, eth Discutit trionf electorau de Carlos Arroyo deth Río, eth tot representar dempús d'interèssi dempús de Estats Units, da eth poder ath liberalisme mès extrèm. Eth sòn govèrn Se ven perturbat pera desastrosa guèrra damb eth Peró (1941) e eth subsegüent Protocòu de Rio de Janeiro (gèr de 1942), qu'Eqüator renonciaue entà eth a ua grane part de territòri amazonic. Eth caotic Estat deth país dempús dera guèrra, junhut ara dura repression governamentau, facilitèc eth retorn ath poder de Velasco Ibarra, er ère nomentada Jornada Gloriosa (o simplaments Ère Gloriosa) deth 28 de jamès de 1944.

Deth dusau velasquisme ath fenomèn migratori e era inestabilitat

Eth retorn de Velasco Ibarra coïncidic damb er eclosió d'un nau producte entà produsir e exportar: eth plàtan, vertadèr motor dera economia eqüatoriana d'aquera epòca (lèu se convertirie eth çò de prumèr exportador mondiau). Eth nau sector permeté ua considerabla entrada de caps-lòcs, que se rebatec era ua politica fòrça mès establa, eth creishement economic, era dinamizacion de sectors terciaris e un foncionament normau deth sistèma democratic. Dempús dera queiguda de Velasco Ibarra eth 1961, lo remplacèc eth sòn vicepresident Carlos Julio Arosemena, qu'a eth sòn torn siguec desrocat junhsèga de 1963 per ua Amassa Militara. Eth fracàs economic determinèc eth nomentament (març de 1966) d'un mandatari provisionau, Clemente Yeroví, e ueit mesi mès tard era naua assemblada constituent encarguèc era direccion deth país a Otto Arosemena; alavetz se descorbiren rics jadiments de petròli es zònes deth nòrd deth Amazonia. Es comicis de 1968 tornèren un còp mès ath poder a Velasco Ibarra, que nauaments siguec destituit per un còp militar hereuèr de 1972. Assumic alavetz era direccion suprèma çò de generau Guillermo Rodríguez Lara, depausat ath sòn torn eth 1976 per ua Amassa Militara. Era Amassa Militara restablic es libertats democratiques e mejançant un referendum s'aprovèc ua naua Constitucion (1978). Es es eleccions de 1978-79 trionfèc eth candidat dera Concertacion de Fòrces Populares, Jaime Roldós. Dempús dera sua mòrt er un accident d'aviacion çò 24 de mai de 1981, lo succedic eth vicepresident Osvaldo Hurtado. Aguesta epòca coïncidís damb era fin deth boom petrolièr, qu'inicièc ua clara recession economica. Er es presidenciaus de 1984 vencec León Fèbres Cordero, candidat deth dretà Tèsta de Reconstruccion Nacionau. Pendent eth sòn mandat, sofric diuèrsi assagi de còp d'Estat e ua sequestracion, mentre era sua politica ère claraments neoliberau. Er es presidenciaus de 1988 vencec eth socialdemocrata Rodrigo Borja e eth 1992 Sixto Durán Ballén. Gèr de 1995 se produsiren afrontaments armadi damb eth Peró ara sèrra deth Còndor (era guèrra deth Cenepa); dempús de diuèrses escaramusses, eth Peró e er Eqüator signèren ua dobla declaracion de patz. Abdalá Bucaram, Deth Partido Roldosista (que dempús dera mòrt de Jaime Roldós auie anat degenerant er un partit claraments populista) vencec er es presidenciaus de 1996, mès era sua desastrosa gestion economica provoquèc protèstes populares massives e ua grèva generau. Eth Congrès optèc entà destituir-lo per «incapacitat mentau» hereuèr de 1997 e nomentèc president interin a Fabián Alarcón, enquias naues presidenciaus de 1998, er es quaus resultèc vencedor Jamil Mahuad, deth Partit Popular Democratic; aqueth an tanben s'artenhec un acòrd termierèr, aparentaments definitiu, damb eth Peró. Es darrèri vint ans deth sègle XX an representat ua epòca de crisi entath país, afrontat damb ua inflacion e un deute public creishenti, ath delà der imparable aument deth deute extèrne. Es mesures dràstiques de Jamil Mahuad, damb era dolarització, artenheren frenar era inflacion (actuauments inferiora a 2% annau) mès aboquèren ua part importanta dera poblacion ara praubesa. Aguesta situacion ei ara origina dera grana ondada migratòria qu'a sofrit eth país a compdar de 1995, dirigida mès que mès cap a Estats Units, Espanha e Itàlia. Aguesti ans tanben an presenciat eth ressorgiment e reforçament dera identitat indigèna, peth prumèr còp organizada sociauments (CONAIE, Confederacion de Nacionalitats Indigènes der Eqüator) e politicaments (Pachakutik) e damb un poder impensable ans enrera. Membres destacadi des comunitats indigènes an accedit fin finau a cargues publics d'importància, e es lengües e cultures (mès que mès çò quítxua) s'an vist refortilhades e promoigudes.

Es prumèrs ans dera s. XXI

Er an 2000 se produsiren naui suslhèuaments militars e dera CONAIE e Jamil Mahuad renoncièc en tot èster remplaçat per Gustavo Noboa. Es es eleccions de 2002 vencec era exgeneral Lucio Gutiérrez que siguec derrocat eth 2005, ath miei de naui casi de corrupcion e mala gestion, e ath sòn lòc assumic eth poder eth sòn vicepresident Alfredo Palacio, enquias eleccions presidenciaus deth 15 d'octobre de 2006. Palacio Artenhec mantier era estabilitat politica e cedir sense problèmes eth poder ath guanhador des eleccions, era esquerrà Rafael Correa, que s'inscriu era era tendéncia, generau en America Latina n'es darrèri ans, de caps de govèrn de quèrra mès o mens populista, damb un programa basat era era nacionalizacion de bèri recorsi naturaus e eth contrarestar ua excessiva influéncia des Estats Units en país. Correa S'a afrontat ara partitocràcia tradicionau der Eqüator e çò 15 d'abriu de 2007 artenhec un ample supòrt eth çò referendum entara reforma constitucionau e era creacion d'ua Assemblada Constituent (78% de vòtes en favor).