Guajajaras

Los guajajaras, que tanben li dison tenetearas, son uèi un dels pòbles autoctòns pus nombroses de Brasil. Demòran dins las tèrras indigènas situadas dins l'Estat de Maranhão. En 2010, sa populacion èra de 23 949 personas. La lenga que parlan es lo teneteara, sortit de la familha lingüistica tupí-guaraní.

Son istòria de plus de 380 ans de contactes amb los non-Indians foguèt marcada a l'encòp per de raprochaments amb los blancs e per de refús, somissions, revòltas e grandas tragedias. La revòlta dels guajajaras de 1901 contra los Fraires Capucins es considerada coma la darrièra guèrra contre los indians de l'istòria de Brasil. Coneguts per nombroses brasilians coma cuia de aço per la fabricacion d'excellents esplèits pel trabalh. Se noirisson principalament de la caça e la cultura.

La lenga guajajara aperten a la familha lingüistica tupí-guaraní, las lengas pus pròchas essent l'assurini (de Tocantins), avá-canoeiro, paracanã, suruí (de Pará), tapirapé e tembé, que li es fòrça similari. Los guajajaras nomenan sa lenga ze'egete (bona parladissa).