Gres
Lo gres es una ròca detritica, eissida de l'agregacion e la cimentacion (o diagenèsi) de grans de sabla. S'agís doncas d'una ròca coerenta e dura. Aqueles grans son sovent compausats de silici, mas podon aver d'autras composicions. Se parla alavetz puslèu d'arenita, en particular se los grans son carbonatats.
 Tròç de gres (talha:4cm) | |
| Tipe | psammita (ca)  , material de construcció natural (ca) e Ròca sedimentària  |
|---|---|
| Material | qüars, Feldspat, Mica, minéraux lourds (fr) , bioclast (ca) e Lithoclaste (fr) |
| Textura | sabla consolidada |
| Color | variabla (roge, òcra, ròse, verd, gris, blanc, jaune, marron) |
| Categoria | ròca sedimentària |
| Soscategoria | ròca detritica terrigèna |
Taffoni e nises d'abelha modificar
Los noduls d'oxids de fèrre de mantun gres, en se desintegrar daissan de cavitats sonadas taffoni e d'estructuras d'erosion sonadas "nises d'abelha". D'en primièr, los noduls se produsisson per la precipitacion del fèrre present dins lo gres a l'entorn d'un nuclèu, en se formar de jaç concentrics d'aquel mineral. Aquelas estructuras, expausadas a l'activitat de l'atmosfèra e a l'aiga, subisson una meteorizacion rapida e despareisson, en i daissar de cavitats o taffoni, qu'agrandisson progressivament lor talha. En mai d'aquò, las particulas portadas pel vent trucan los gres en produsir un tipe d'erosion alveolara, que s'i forman de cavitats pichonas tanhentas, en guisa de cellulas, nommadas "nises d'abelha".
