Francis Fukuyama, nascut lo 27 d'octobre de 1952, a Chicago, es un filosòf, economista e cercaire en sciéncias politicas estatsunian d'origina japonesa.

Francis Fukuyama

Intellectual influent, fòrça conegut per sas tèsis sus la fin de l'istòria, Francis Fukuyama es uèi professor d'economia politica internacionala a l'Universitat de Johns-Hopkins de Washington, DC.

Las idèas politicas de Fukuyama se son alunhadas d'aquelas dels neoconservadors. Participèt activament al Projècte pel novèl sègle american, lançat en 1997. Signèt una peticion demandant al president Bill Clinton de renversar le dictator iraquian Saddam Hussein plan abans que George W. Bush se ne cargue en 2003. Pasmens desaprovèt l'invasion d'Iraq dins son principi e cossí se realizèt, e demandèt la demission de Donald Rumsfeld (secretari de la Defensa). Aquò l'empachèt pas, en 2004, de participar a l'administracion Bush coma membre del Conselh presidencial de bioetica. Demanda uèi dins las relacions internacionalas la promocion de la democracia pel soft power e anoncia lo retorn en fòrça dels realistas aprèp lo despart de George W. Bush.

La Fin de l'istòria modificar

Lo concèpte de « fin de l'istòria » foguèt d'en primièr elaborat per Hegel, puèi utilizat de biais variat per divèrses filosòfs e criticat per Karl Marx per qui l'umanitat èra pas encora sortida de sa preïstòria. Per Fukuyama coma per Hegel, l'Istòria s'acabarà lo jorn qu'un consensus universal sus la democracia atudarà los conflictes ideologics.

Fukuyama publiquèt un primièr article sul subjècte (The end of History?) pendent l'estiu de 1989 [1]. Desvolpèt sas tèsis dins un libre que fasiá contovèrcia publicat en 1992, La Fin de l'Istòria e lo darrièr òme, que defend l'idèa que la progression de l'istòria umana, envisatjada coma un combat entre las ideologias, s'acabarà amb la fin del consensus sus la democracia liberala e lo capitalisme qu'auriá tendéncia a se far aprèp la fin de la Guèrra Freja.

«La Fin de l'òme» modificar

Dins «La Fin de l'òme», Fukuyama exprimís sas paurs fàcia als progrèsses de las biotecnologias e subretot de lors applicacions possiblas sus l'èsser uman. Perque seràn capables de transformar l'òme a un gra non sospechat fins ara, poirián aver de consequéncias fòrça grèvas sul sistèma politic. Es un grand enemic del transumanisme, tòca dels tenents de las evolucions tecnologicas que vòlon modificar l'uman e la societat, subretot dins lo domeni de las biotecnologias.

Bibliografia (fr) modificar

  • La Fin de l'Histoire et le dernier homme, 1992 ISBN 2080812904Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • La confiance et la puissance, 1997 ISBN 2259027113Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • La Fin de l'homme : les Conséquences de la révolution biotechnique, La Table Ronde, 2002 ISBN 2710325209Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Le grand bouleversement : la nature humaine et la reconstruction de l'ordre social, La Table Ronde, 2003 ISBN 2710326302Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • La fin de l'homme, 2004 ISBN 2070304434Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • State Building : Gouvernance et ordre du monde au sègle XXI, La Table Ronde, 2005 ISBN 2710327449Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • D'où viennent les néo-conservateurs ?, 2006 ISBN 2246713714Error d'escript : lo modul « check isxn » existís pas.
  • Jours de colère - L’esprit du capitalisme, Descartes et Cie, 2009 (amb Pierre DOCKÈS, Marc GUILLAUME, Peter SLOTERDIJK)

Vejatz tanben modificar

Nòtas modificar

  1. Revista The National Interest

Articles connèxes modificar