Fragaria es un genre de plantas de la famiha de las Rosacèas. Es lo nom generic dels fraguièrs[1].

Son d'erbacèas, tendent a se lignificar, non epinosas, de calici doblar d'un calicul, avent un fals fruch carnós, que se nomena fraga. Dotadas d'un rizòma, se desvolopan doas menas de tijas fulhadas: lo còr, tija amb entrenoses fòrça corts eissida del borron terminal e l'estolon, tija rebalanta als dos primièrs entrenoses fòrça longs.

D'entre la espècia, i a lo Fragaria vesca, lo fraguièr fèr que lo fruch (fragon) son fòrça soborosas e l'ibrid Fragaria ×ananassa. que son eissits gaireben totes lo fasièrs cultivats.

Descripcion modificar

Las espècias adòptan diferentas portadas:

  • las fuèlhas son peludas e sedosas sus las doas fàcias, lo calici es quilhat e placa contre lo fruch, la tija passa de pauc las fuèlha. per ex., Fragaria viridis.
  • las fuèlhas son pas sedosas al dejós, lo calici es pas quilhat contre lo fruch

Lista de las espècias modificar

 
Fragaria × ananassa
 
Una flor de fraguièr
 
Los fruchs

Las Fragaria an un nombre cromosomic de basa n=7.

  • Diploíds (2n=2x=14)
    • Fragaria bucharica Losinsk. - Imalaias oèst - Autosterila. Semblant fòrça a Fragaria nubicola mas estolons simpodials
      • subsp. bucharica
      • subsp. darvasica
    • Fragaria chinensis Losinsk. - Benlèu aujòl de Fragaria corymbosa e moupinensis
    • Fragaria daltoniana J.Gay - Imalaias (3 000-5 000 m) - Autofertila, fruch blanc, ròse o roge brilhant sens sabor. Estolons simpodials
    • Fragaria gracilis Losinsk. - Chinq nòrd - Autosterila
    • Fragaria hayatae Makino - Taïwan - Fruch ròse e roge amb carn blanc crèma. Totas las partidas de la planta los fruchs tanben son plan rics en antocian. A vegaga vist coma una sosespècia de nilgerrensis
    • Fragaria iinumae Makino - Còsta oèst de Hokkaido e Honshu - Autofertila, fruch pauc perfumat, fòrça resistent al freg. Unes carctèris exepcionals del genre: fuèlha plan glaucas, flors amb 6 a 9 petals, fuèlhas desapreissent en ivèrn
    • Fragaria mandschurica Staudt - èst du Baïcal fins en Mongolia, China, Corèa - Ermafrodita autosterila. Fruch fòrça acid. Benlèu aujòl de Fragaria orientalis. Estolons simpodials
    • Fragaria nilgerrensis Schltdl. ex J.Gay - Asia sud e sud-èst - Autofertila, fruch ròse sens sabor veire desagradabla, fòrça resistent a las malautiás foliàrias a las afidas. Benlèu aujòl de moupinensis
      • var. mairei (H. Lév.) Hand.-Mazz.
      • var. nilgerrensis - Asia sud-èst tropical - Fruch blanc crèma
    • Fragaria nipponica Makino - Faciada èst del Japon, de las illas Corilas e de Sacalina - Autosterila, fòrça resistent al freg
      • subsp. chejuensis Staudt & Olbricht - illa de Cheju-do
      • subsp. nipponica H.Hara - Honshu, Hokkaido, Sakhaline, Kouriles - Autofertila, fruch de sabor desagradabla. Pròche de Fragaria moschata
      • subsp. yakusimensis (Masam.) Staudt & Olbricht - ila de Yakushima - Cultivada al Japon.
    • Fragaria nubicola (Hook.f.) Lindl. ex Lacaita - Imalaia penjal sud ( 1 500-4 000 m)- Autosterila. Forma de foliòlas suplementàrias amb l'edat. Fruch semblable a Fragaria vesca o fòrça a Fragaria bucharica mas estolons monopodials
    • Fragaria pentaphylla Losinsk. - China nòrd - Autosterila, fruch roge brilhant pauc perfumat, resistís a las malautiás foliàrias. Pròche e benlèu aujòl de tibetica. Preseta de foliòlas suplementàrias. Estolons monopodials
      • f. alba Staudt & Dickoré - gòrja del Tsangpo al Tibèt - Fruch blanc.
    • Fragaria vesca L. - Fraguièr fèr. Emisfèr nòrd - Ermafrodita autofertila, fruch roge brilhant fòrça perfumat, resistent a las malautiás, fòrça resistent al freg, adaptacion climatica a la calor e a la secada. Seriá lo taxon mai destriat dels Fragaria. Estolons simpodials
      • subsp. americana (Porter) Staudt - America del Nòrd - Mai pichona que las autras sodespècias
      • subsp. bracteata (A. Heller) Staudt - Sud e oèst dels EUA - Ginodioïca. Flors mai grandas que las autras sosespècias
        • f. albida Staudt
        • f. bracteata (A. Heller) Staudt - a vegada ginodioïca
        • f. helleri (Holz.) Staudt
      • subsp. californica (Cham. & Schltdl.) Staudt - EUA còsta pacifica sud - Foliòlas mai redondas e dentadas. Pau resistenta al freg
      • subsp. vesca - Eurasia
        • f. alba (Ehrh.) Staudt
        • f. roseiflora (Boulay) Staudt - Flors ròsas geneticament dominantas sul caractèr a flors blancas
        • f. semperflorens (Duchesne) Staudt - Fruchd fòrça perfumats, forma cultivada de florason de contunh tant que la temperatura o permet.
        • f. vesca
        • ...
    • Fragaria viridis Weston -. Euròpa, Asia centrala - Dioïca. Una de las raras espècias naturalas florissent dos còps l'an. Fruch ne se destacant pas del calici pichon e acid mas aromatic, exterior roge, centre verd-jaune. Originari dels Alps. Es termoxerocalcicòla: tolerant los sols alcalins, la secada e la calor e es tanben resistent a las malautiás foliàrias. Estolons monopodials
      • subsp. campestris (Steven) Pawl.
      • subsp. viridis
  • Diploíds ibrids
    • Fragaria ×hagenbachiana Láng ex W. D. J. Koch (syn. Fragaria ×bifera Duchesne)- Fragaria vesca × viridis. Euròpa - Calcicòla. Ibrid natural espontanèu a vegada triploíd amb dos genòmas de viridis e un de vesca. Un ibrid fuguèt cultivat find 1850 mas seriá atudat. Caractèrs intermediairis entre los parents. L'ibrid invèrse Fragaria viridis × vesca seriá esteril.
    • Fragaria bucharica - (mandschurica, vesca, viridis) - Caracteristica de bucharica dominanta dins los dos sens d'ibridacion
    • Fragaria bucharica × nipponica - Planta nana
    • Fragaria daltoniana × (iinumae, nilgerrensis, nipponica) - Morfologia intermediària entre los parents
    • Fragaria nilgerrensis × viridis -
    • Fragaria nubicola × vesca - Esteril
    • Fragaria vesca f. alba × Fragaria virginiana - obtengut per E. M. East
    • Fragaria vesca subsp. californica × subsp. bracteata -Ibrid natural
    • Fragaria vesca × nilgerrensis - Ibride de pichon desvolopament
    • Fragaria vesca × nubicola
  • Triploíds ibrids (2n=3x=21)
    • vejatz Fragaria vesca f. alba × Fragaria virginiana dins los ibrids diploíds
 
Durmersheim
  • Tetraploíds (2n=4x=28)
    • Fragaria corymbosa Losinsk. - China nòrd - Dioíc. Benlèu descendent de chinensis
    • Fragaria gracilis Losinsk. - China
    • Fragaria moupinensis (Franch.) Cardot - Yunnan, Sichuan, Tibèt - Dioíc, fruch roge-irange pauc perfumat, paréis a Fragaria nilgerrensis e benlèu descendent d'aquel o de chinensis
    • Fragaria orientalis Losinsk. - Siberia - Dioíc o Trioic, fruch mòl pauc perfumat, resisténcia a la calor e a la secada. Benlèu descendent de mandschurica
    • Fragaria tibetica Staudt & Dickoré - Imalaias centre e sud, Yunnan, Sichuan - Forma de foliòlas suplementàrias amb l'edat. Pròche e benlèu descendant de pentaphylla. Estolons monopodials
    • Fragaria tibetica f. alba - Fruch blanc
  • Tetraploíds brids
    • [Fragaria ×intermedia] Bach - Ibrid moschata - vesca - Resultat similar dins los dos sens. Paréis fòrça a moschata e complètament fertila.
    • Fragaria moschata × nipponica
    • Fragaria ×neglecta Lindem. - Fragaria moschata × viridis - Paréis fòrça a moschata e complètament fertila.
    • Fragaria viridis - moschata - paréis a moschata dins los dos sens d'ibridacion
    • Fragaria nipponica nipponica × moschata -
    • Fragaria nubicola - moschata -
    • Fragaria vesca f. bracteata × f. rosea - Vigorós e fertil, fuèlhas mai espessas, grandas e dentelhat que los parents.
    • Fragaria vesca tetraploïda
    • Fragaria vesca × virginiana
    • Fragaria viridis × vesca - paréis fòrça a Fragaria orientalis benlèu a l'origina ibrida naturala d'aquel darrièr.
  • Pentaploíds ibrids (2n=5x=35)
    • Fragaria ×bringhurstii Staudt - Fragaria chiloensis × Fragaria vesca californica. Còsta de Califòrnia - Dioíc, ibrid natural de granda vigor vegetativa mas fòrça flac fertilitat, mai sovent esteril e se reprodusent per via vegetativa.
    • Fragaria orientalis × moschata - realizat en 1930. 
    • Fragaria vesca subsp. americana × F. glauca - Esteril
    • Fragaria vesca f. bracteata × F. virginiana - Esteril
    • Fragaria vesca tétraploïde × moschata - Ibrid vigorós mascle fertil.
    • Fragaria vesca tétraploïde × F. virginiana, chiloensis, ×ananassa
  • Exaploíds (2n=6x=42)
    • Fragaria moschata Weston -. Eurpa nòrd e centre - Trioíc. Fruch ma gròs que vesca, roge de carn blanc-jaune, a l'aròma muscat. Tolerant a l'ombre al freg e als sols umids, fòrça resistent a las mamautiás foliàrias. Estolons simpodials
  • Exaploíds ibrids
    • Fragaria vesca tetraploíd × virginiana × chiloensis
  • Eptaploíd ibrid (2n=7x=49)
    • (Fragaria × ananassa × vesca tétraploïde) × ×ananassa
    • Fragaria × ananassa × moschata
    • Fragaria virginiana × moschata -
    • Fragaria moschata × chiloensis - Realizat per Antoine Nicolas Duchesne al sègle XVIII dins l'encastre de las primièras recercas d'ibridacion dels fraguièrs.
  • Octoploíds (2n=8x=56)
    • Fragaria chiloensis (L.) Mill. - Fraguièr del Chili. America de l'oèst - Trioíc, fruch aromatic rouge-brun de carn blanca, adaptable als diferents sols e climas, resistent a las malautiás.
      • subsp. chiloensis (L.) Mill.
        • f. chiloensis - Chili, Peró, Eqüator - Cultivat pels Amerindians precolombians. Fruchs blancs
        • f. patagonica - Argentine, Chili - Fruchs roge
      • subsp. lucida (E. Vilm. ex Gay) Staudt - Còsta oèst America del Nòrd - Buta dins lo sable de las plajas
      • subsp. pacifica Staudt - Còsta oèst America del Nòrd
      • subsp. sandwicensis (Decne) Staudt - Hawaii, Maui
    • Fragaria ovalis - oèst de l'America del Nòrd - Fruchs perfumas
    • Fragaria virginiana Mill. -
      • subsp. glauca (S. Watson) Staudt -
      • subsp. grayana (Vilm. ex J. Gay) Staudt -
      • subsp. platypetala (Rydb.) Staudt - glauques. Parfois introgressé par glauca.
      • subsp. virginiana -
  • Octoploíds ibrids
    • Fragaria ×ananassa Duchesne ex Rozier - Fragaria virginiana virginiana × Fragaria chiloensis chiloensis -
      • ×ananassa nothosubsp. ananassa - La fraga de l'òrt modèrna eissida d'ibridacion en cultura
      • ×ananassa nothosubsp. cuneifolia (Nutt. ex Howell) Staudt - Fragaria virginiana virginiana platypetala × Fragaria chiloensis pacifica ou lucida.
    • Fragaria ×ananassa × moschata octoploïde -
    • Fragaria ×ananassa × Fragaria vesca octoploïde -
    • (Fragaria vesca × moschata) octoploïde -
    • Fragaria vesca octoploïde -
    • (Fragaria vesca tétraploïde × ×ananassa) × (Fragaria vesca tétraploïde × 16-ploïde) -
  • Nonaploíds ibrids (2n=9x=63)
    • Fragaria ×bringhurstii -
  • Decaploíds ibrids
    • Fragaria vesca × ×ananassa
    • Fragaria ×vescana Rud.Bauer & A.Bauer
    • Fragaria vesca
    • (Fragaria vesca × virginiana × chiloensis) octoploïde - Per doblament cromosomic artificial
  • Autres ploïdias.
    • 11-ploíd (2n=77)
      • exaploíd × ((vesca × ×ananassa) × décaploïde)
    • 12-ploíd (2n=84)
      • (Fragaria vesca tétraploïde × virginiana × chiloensis)
    • 13-ploíd (2n=91)
      • Heptaploïde × moschata
    • 14-ploíd (2n=98)
      • Fragaria ×ananassa × moschata
    • 15-ploíd (2n=105)
      • pentaploïde × ((vesca × ×ananassa décaploïde)
    • 18-ploíd (2n=11x=126)
      • pentaploíd × 16-ploïde × ×ananassa
    • 32-ploíd (2n=224)
  • Ibrides intergenetics aparentats

Potentilla reptans - Duchesnea indica.

Genetica modificar

Pels octoploíds 3 formulas genomicas foguèt prepausadas: Modèl 1: AAAABBCC (Fedorova, 1946) Modèl 2: AAA’A’BBBB (Senanayake & Bringhurst, 1967) Modèl 3: AAA’A’BBB’B’ (Bringhurst, 1990)

Segon d'analisis mai recents los espècias deurián puslèu èsser gropats en tres clads X, Y e Z

  • grop X (C) : F. daltoniana, F. nilgerrensis, F. nipponica, F. nubicola, F. pentaphylla, (F. bucharica ?)
  • grop Y (A) : F. mandschurica, F. vesca, F. viridis, (F. bucharica ?)
  • grop Z (B) : F. iinumae

La plaça de F. bucharica dins lo grop X o Y mòstran benlèu son origina ibrida.

Aquel novèl modèl genomic dels Fragaria octoploíds es indicat YYY′Y′ZZZZ/YYYYZZZZ (Rousseau-Gueutin et al., 2009). (AAA′A′ BBB′B′/A′A′A′A′ BBBB (Bringhurst, 1990) dins l'anciana notacion)

Referéncias modificar

  1.  {{{títol}}}. ISBN 2-603-01182-0. BNF 37118402f. 

Ligams extèrnes modificar