Fotograma

Un fotograma es un imatge fotografica obtenguda sens utilizar d'aparelh fotografic, plaçant d'objèctes sus una superfícia fotosensibla (papiėr foto o filme fotografic) e ne l'expausant enseguida dirèctament a la lutz.

Al cinèma, lo fotograma es l'unitat mai pichona de presa de vista, una de las fotos elementárias qu'un filme es constituit a comptar de 24 imatges par segonda (a velicitat normala del fimatge).

Istòria e principi

Las primièras fotografias foguèron sovent de fotogramas. William Henry Fox Talbot ne realizèt fòrça plaçant de fuèlhas e d'bjèces dirèctament sus una fuèlha de papièr foto e las expausant a la lutz exteriora.

Creacion d'un fotograma: Una font de lutz (1) enlusís los objèctes (2 e 3) qu son plaçats dirèctament sus una superfícia fotosensibla. Segon la distància dels objèctes al film, lor ombre es mai neta (7) o mai fosca (5). Las partidas del filme que son dins l'ombre (6) demòran blancas; venon grisas se los objèctes son transparents o translucids; las partidas entièrament expausadas (4) son enegridas.

Diferentas denominacions

Dessenhs fotogenics - nom creat par William Henry Fox Talbot per descriure sas primièras fotografias.
Schadografia - per parlar dels fotogramas de Christian Schad.
Rayograma, Rayografe e Rayografia - per parlar dels fotogramas de Man Ray.
Solarfix - per parlar dels fotogramas de Théodore Brauner.
Argentipe - per parlar dels fotogramas de Jean-Marie Fadier.
Fotograma Numeric -per parlar dels fotogrammas de Rodolphe Bessey.