Los filistèus son un pòble de l'Antiquitat conegut per diferentas fonts textualas (assirianas, jusievas, egipcianas) e arqueologicas. Apareisson dins de fonts egipcianas al sègle XII abC e son presentats coma d'enemics d'Egipte venguts del nòrd, mesclats amb d'autras populacions ostilas conegudas jol nom de «pòbles de la mar». Après lors afrontaments amb los egipcians, s'establiguèron lo long de la còsta mediterranèa al sud-oèst de la Tèrra de Canaan (de Gaza a Tel Aviv actuals). Lors ciutats dominèron la region entrò a la conquista assiriana de Teglat-Falasar III en 732 abC. Someses de seguida als empèris regionals, semblan progressivament de s'i assimilar. Las darrièras mencions dels filistèus datan del sègle II abC, dins lo primièr libre dels Macabèus. Lor lenga demòra desconeguda, puòi que n'i a pas cap de tèxte. Pòt far partida de la familha de las lengas indoeuropèas o de la familha de las lengas semiticas.

La descripcion biblica identifica cinc ciutats filistèas: Gaza, Ašdod, Ascalon, Eqron e Gat

Jos Ramsès III (s. XII abC), los egipcians designan coma "Peleset" (p-l-s-t) la region abitada pels filistèus. A una epòca un pauc pus tardiva, lo sector es mencionat dins la Bíblia jos la forma פלשת P'lešet. Al sègle V abC l'istorian grèc Erodòt emplega lo tèrme de Παλαιστίνη Palaistínē, benlèu una forma derivada de l'assirian Palastu o Pilistu. Al sègle I, Plini lo Vièlh parla de Palæstina. Lo nom Palestina significa donc «país dels filistèus».

Galariá modificar

Ligams extèrnes modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :