Feudalitat
La feudalitat (o feudalisme) es un sistèma politic caracteristic de la societat europèa de l'Edat Mejana que conoguèt son apogèu entre lei sègles X e XII. Èra basat sus una tièra d'associacions entre lo poder centrau e lei senhors locaus d'un caire e entre lei senhors locaus e lei populacions d'auntre caire. Cada associacion definiguèt un ensems complèt de deures, de servicis e de libertats.
Sciéncias politicas | |
Session parlamentària al Reialme Unit | |
Poders | |
---|---|
Executiu · Judiciari · Legislatiu | |
Escòlas | |
Istòria · Conductivisme · Racionalisme · Economia politica · Istòria politica mondiala · Filosofia politicas · Estructuralisme · Foncionalisme · Institucionalisme | |
Sistèmas politics | |
Anarquia · Ciutat-Estat · Democracia · Dictatura · Federacion · Feudalisme · Meritocracia · Monarquia · Parlamentarisme · Presidencialisme · Republica · Sistèma semipresidencial · Teocracia | |
Concèptes | |
Autoritat · Politica · Sobeiranetat · Ideologia · Legitimitat · Partit politic · Estat sobeiran |
Segon un definicion classica establida per François-Louis Ganshof (1944),[1] la feudalitat es un ensemble d'obligacions recipròcas, legalas e militaras entre la noblesa guerrièra, que vira a l'entorn dels tres concèptes claus, de senhor, vassals, e fèus.[1]