Ferran Delèris

escrivan roergàs d'expression occitana e francesa
(Redirigit dempuèi Ferrand Delèris)

Ferran Delèris (en francés Ferdinand Deleris - Vòrs e Bar, Roergue, lo 23 de julh, de 1922 - La Sanha, Var, lo 19 de febrièr de 2009), es un escrivan roergàs d'expression occitana e francesa.

Maison comuna de Saigon, uèi Ciutat d'Ho Chi Minh, ont Delèris visquèt après la Segonda Guèrra Mondiala.

Nascut en Roergue dins una familha de bordièrs, fugiguèt en Espanha durant l'ocupacion alemanda. Arrestat per las autoritats franquistas, foguèt liberat mercé a l'edat faussa marcada sus sos faus papièrs. Aital poguèt persègre sa fugida fins en Marròc ont junhèt las fòrças francesas liuras e finiguèt la guèrra coma paracasudista.

Après la guèrra trabalhèt en Indochina (ont coneguèt sa molhèr amb qui aguèt dos filhs e una filha) entrò la fin de la preséncia francesa puèi a Madagascar al moment de son independéncia (èra conselhaire del primièr president Tsiranana).

Escriguèt primièr en francés, de romans e de libres sobre Madagascar. Son primièr roman en occitan foguèt l'Aucon (1992), seguit per dos autres : Pèire e Maria (1996) e Los Crocants de Roergue (2000).

L'Aucon tracta de la segonda guèrra mondiala dins lo contèxte occitan amb un fons d'istòria de Mafia. Pèire e Maria parla de la Primièra Guèrra Mondiala. Los Crocants de Roergue conta l'istòria de Joan Petit (devengut famós amb la cançon tradiconala e tanben amb la cançon de Los de Nadau : Auròst tà Jan Petit) e tanben la dels crocants de 1643.

Escriguèt tanben una autobiografia, Memòris qu'i contèt son istòria occitana, militara, indochinesa e malgasha.

Moriguèt en 2009 e es sepelit dins sa vila nadala de Vòrs, en Roergue.


Bibliografia modificar

En francés modificar

En occitan modificar

Roergue