Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 1953) ei un arqueològ catalan. Estudiec en Girona, Barcelona e Paris. Ei doctor en geologia dau quaternari pera Universitat Pierre et Marie Curie (1986) e en Istòria per Universitat de Barcelona en 1988 (1).

En 1999 ocupec era catedra de Preïstoria ena Universitat Rovira i Virgili, en Tarragona, e adara ei recercaire principau dau Grop d'Autoecologia Umana dau Quaternari d'aguesta universitat e tamben director deth Institut Catalan de Paleoecologia Umana e Evolucion Social (IPHES).

A hét viatges de recerca e trabalh e camp en França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Tatgiquistan, Argeria, Marròc, Tanzania, Kenya, Etiopia, Estats Units, Mexic, Chile, Cuba e Austràlia.

Ja de joen comencec a recercar sus es prumères poblacions deres vals des arrius Ter e Freser. En Girona siguec membre dera Associacion Arqueologica de Girona. aciu, amassa damb Josep Canal i Roquet, contribuiguec decisiuaments ath arreconeishment deth Paleolitic Inferior deth nòrd-est dera Peninsola Iberica, negat sistematicaments enquiath moment pes autoritats academiques. En 2009 arrecebec eth Prèmi Nacionau de Cultura d¡amassa damb era Fundacion Vila Casas (2).

Biografia scientifica

Es sues fites scientifiques més importants son era creacion d'un sistema d'analisi dera tecnologia preïstorica aperat sistema logic-analitic e er estudi deth poblament ancian dera Peninsola Iberica. Aguestes linhes de trabalh eth portaren a desvolopar un programa de recerca transdisciplinar ena Sierra de Atapuerca (Burgos). Aguest siguec iniciauments sos era direccion deth professor Emiliano Aguirre. des de 1991 Eudald Carbonell ei un des codirectors (1).

Sòns trabalhs en Atapuerca an ajudat a enriquir plan eth coneishement sceintific sus era preïstoria e era paleonantropologia especiauments peth que tanh ara evolucion dera tecnologia que s'a trapat en Atapuerca, ara fantastica poblacion extrèita dera Sima de los Huesos e tamben es restes de TD-6 a ont s'a discurbert ua naua especia d'ominid, eth Homo antecessor, explorador que gesséc deth continent african tà Euròpa.

Un des aises actuaus dera recerca saja de compréner era arrason d'aguesti migracions e de parlar eth nivèu tecnologic e pas climatic o biologic, coma se hé tradicionauments. Carbonell mos mostra atau ua selleccion tecnica coma mecanisme dera evolucion deth comportament uman e l'aplica tamben ath sòns trabalhs en er Abric Romaní ( en Capellades, Catalonha ), un jadiment Neandertal a ont se pòt véder qu'era distancia de comportament demest Homo neandertalesnis e es prumèrs umans anatomicaments moderni non ei pas tan grana coma se didía sonque hé diuersi ans.

Ditz Carbonell qu'era fabricacion d'utís damb d'autes utís ei era caracteristica que dessepara ath genre Homo des autes. Era selleccion tecnica s'a imposat coma mecanisme d'evolucion deth comportament uman des de hé 2 milions d'annades.

Totun, ominizacion e umanizacion son pas sinonims. era umanizacion encara ei pas assolida. Sonque s'i arribarà damb un pensament sociau critic. Pr'açò cau d'auançar ena socializacion deth coneishement, arténher qu'es sòns beneficis e es dera tecnica sigan patrimoni de tota era poblacion e, sustot, en tot seguir uns mecanismes innovadori e adequadi as naus tempsi. Tà auer aguest objectiu, cau hér pedagogia scientifica e sociau, que vol díder era integracion dera diuersitat en toti es nivèus e tamben cau arribar a auer ua consciéncia critica coma especia.

Bibliografia

º Carbonell, Eudald. El sexe social. Barcelona: Ara llibres, 2010.

º Carbonell, Eudald. La consciència que crema. Barcelona: Ara Llibres, 2008. ISBN 9788496767898.

º Carbonell, Eudald. El naixement d’una nova consciència. Barcelona: Ara Llibres, 2007. ISBN 9788496767089.

º Carbonell, Eudald. Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho). Tarragona: Publicacions URV, 2006. ISBN 9788484240716.

º Carbonell, Eudald. Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Ariel, 2005.

º Carbonell, Eudald; Bermúdez de Castro, J.M.. Atapuerca. Perduts al Turó. Barcelona: Ed. Columna, 2004. ISBN 8466404988.

º Carbonell, Eudald; Bellmunt., C. Els Somnis de l'Evolució. La Magrana, 2003. ISBN 8482644505.

º Carbonell, Eudald; Sala, R. Encara no som humans. Barcelona: Editorial Empúries, 2001. ISBN 8475968740.

º Carbonell, Eudald. «Homínidos i Comportamiento complejo» (en castellà). Mundo Científico, 208, gener 2000.

º Carbonell, Eudald; Mosquera, M. Las Claves del Pasado. La Llave del Futuro (en castellà). Tarragona: Arola Editors, 2000. ISBN 8495134586.

º Llompart, J.; Wagensberg, J.; Salvador, E. i Carbonell, E. Seres y Estrellas (en castellà). Barcelona: Ed. Plaza Janés, 2000.

º Carbonell, Eudald; Corbella, J.; Carbonell, E.; Moyà, S. i Sala, R.. Sapiens. Un llarg camí cap a la intel·ligència. Barcelona: Edicions 62, 2000.

º Carbonell, Eudald; Sala, R. Planeta humà. Barcelona: Editorial Empúries, 2000. ISBN 8475967027. º Carbonell, Eudald; cols.. Institut d'Estudis Catalans. L'Homo antecessor i el seu medi natural. Com eren i com vivien els europeus més antics, 1999 (Ciència i Cultura al llindar del segle XXI).

º Cervera, J; Arsuaga, J.L., Bermúdez de Castro, J.M. & Carbonell, E.. Atapuerca. Un millón de años de historia (en castellà). Madrid: Plot Ediciones S.A., 1998.

Prémis

º 2010. Investit Doctor Honoris Causa pera Universitat de Burgos

º 2009. Premi Nacional de Pensament e Cultura Scientífica[1]

º 2003. Professor Distingit dera Universitat Rovira i Virgili de Tarragona[1]

º 2001. Distincion dera Generalitat de Catalunya pera Promocion dera Recerca Universitària

º 2000. Medalla Narcís Monturiol, Generalitat de Catalunya[1]

º 1998. Premi Ciencias Sociales y Humanidades, Junta de Castelha e Leon

º 1997. Premi Príncep d'Astúries d'Investigacion Scientífica e Tècnica en era Equipa d'Investigacion d'Atapuerca[1]

º 1996. Medalha dera Universitat Rovira i Virgili (Tarragona)

Apertenences

º Membre deth Capítol Espanyol del Club de Roma[1]

º Membre dera Acadèmia de Sciencies de Nova York[1]

Referéncies

1.- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Eudald Carbonell i Roura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

2.- ↑ «L'Arqueòleg Eudald Carbonell i la Fundació Vila Casas, premis nacionals de cultura». Bonart [Girona], núm. 118, agost 2009, p.29. ISSN: 1885-4389.