L’Estat unitari es una forma d'organizacion de l'Estat. Es caracterizat per una aplicacion identica dau drech per totei lei ciutadans. Aquò es assegurat per una centralizacion importanta que permet de concentrar la màger part dau poder au nivèu nacionau. En retorn, l'autonòmia dei collectivitats territòrialas es reducha. França es sovent presentada coma l'exemple tipic de l'Estat unitari[1].

Leis estats unitaris dins lo mond en 2007.

Existís una varianta qu'es l'Estat unitari decentralizat. Dins aqueu cas, la concentracion dau poder es compatibla amb una decentralizacion territòriala o foncionala. Lei collectivitats territòrialas an alora de poders vertadiers mai lo govèrn dispausa de mejans de susvelhança e de contraròtle que li permèton d'annular una decision locala. Lei comunautats autonòmas espanhòlas son sovent citadas coma exemples d'aqueu mòde d'organizacion.

Lo federalisme es sovent presenta coma l'opausat de l'Estat unitari.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

  • Joël Thalineau, Essai sur la centralisation et la décentralisation - Réflexions à partir de la théorie de Ch. Eisenmann, Université François Rabelais de Tours, 1994, [1].

Nòtas e referéncias modificar

  1. Dempuei 2003, la constitucion francesa precisa que lo país es decentralizat. Dins lei fachs, lei procès decisionaus son demorats identics e França demòra de facto un país relativament centralizat.