L’espieut es una arma d'asta compausada d'un margue subremontat d'una poncha larga. A la basa de la lame, se tròba una barra d'aplant. Es una arma de caça que permet d'infligir de bleçaduras emorragicas a un animau. Certanei modèls leugiers podián èsser gitats coma una javelina[1]. L'espieut apareguèt durant la Preïstòria, benlèu a la fin dau Paleolitic Inferior[2]. Au sègle VIII, de versions militaras apareguèron amb un margue renforçat. L'utilizacion de l'espieut declinèt amb la generalizacion dau fusiu. Pasmens, quauquei caçaires contunièron d'utilizar d'armas d'aqueu tipe per donar lo còp de gràcia a la caça fins a la fin dau sègle XIX[3].

Poncha metallica d'un espieut.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. (fr) Baron Dunoyer de Noirmont, Histoire de la chasse en France depuis les temps les plus reculés jusqu'à la Révolution, 1868, p. 411.
  2. (fr) Pierre Cattelain et Claire Bellier, La Chasse dans la Préhistoire, Cedarc, coll. « Guides archéologiques du Malgré-Tout », 2002, pp. 12-13.
  3. (fr) Pierre Garnier, La Vénerie au XIXe siècle. Chasse des mammifères de France, 1882, p. 289.