Roma Antica:
Règne roman  · Republica Romana  · Empèri  ·
Principat  · Dominat  · Empèri d'Occident
Empèri d'Orient

Organizacion sociala:
Drech roman
Assembladas romanas
Senat roman
Tribus romanas
Gens
Cursus honorum

Ciutadaniá romana
Patricians
Equites
Plebèus
Esclavatge

Magistraturas ordinàrias

Cònsol
Pretor
Tribun de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Questor
Prefècte de la ciutat
Edil
Prefècte roman
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistraturas extraordinàrias

Dictator
Mèstre de cavalariá
Tribun consular
Legat roman

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Cargas e onors

Emperador roman
Rei de Roma
August
Cesar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador roman
Dux
Lictor
Vicarius
Tribun militar

Lo Senat roman èra una institucion de la Roma antica que nasquèt per far contrapés a l'institucion reiala.

Lo Senat èra un organ essencialament consultiu, pasmens coma emanacion de la volontat del pòble, lo rei preniá en consideracion sas proposicions e lo convocava pro sovent. Sas reunions se fasián al Comitium (Forum) dins una sala sonada Bule.


Originas e membres del Senat modificar

 
Estatua representant lo senador Lucius Cornelius Balbus a Cadis (Andalosia)

Los primièrs senadors èran de representants designats per cada gens. Èra una carga que durava tota la vida.

Coma lo nombre de "gens" demorava invariable (las familhas successivas espelissián totjorn d'un tronc comun e doncas s'integravan dins los grops existents), demorèt tanben estable lo nombre de senadors.

Amb la Republica lo Senat cambièt sa composicion. Inicialament èra format per tres cents membres de la noblesa (totes los senadors, franc de qualques cases excepcionals èran de patricians), pr'aquò mai tard foguèron reservadas cent seissanta-quatre plaças pels plebèus o nòus admeses (conscripti). Lo nomenament dels senadors correspondiá tre la debuta de la Republica, als Cònsols o Dictators

La carga de senador durava per costuma tota la vida, pasmens la costuma venguèt dapasset una lei pels patricians. Ja que lo Senat representava la noblesa patriciana mas que tanben teniá de membres plebèus, aquestes foguèron relegats a jogar un ròtle segondari. En cas que qualqu'un s'opausèsse, durant las revisions quadriennalas de senadors que fasián los cònsols, podián èsser eliminats.

A mai los plebèus que dintravan dins lo Senat, o fasián generalament per sa riquesa e non pas per meriti, e doncas sos interèsses de classa èran gaireben los meteisses que los de la noblesa patriciana.

Se podián distinguir demest los senadors dos grops: los que provenián de l'exercici de magistraturas e los que jamai i avián pas participat, e aquestes darrièrs èran sonats pedarii.

Foncions del Senat modificar

 
Representacion d'una reunion del Senat roman dins una fresca del sègle XIX pintrada per Cesare Maccari

Lo Senat aviá la tasca de ratificar totas las proposicions políticas o administrativas importantas dels cònsols e dels autres magistrats que avián obtengut lo vòte afirmatiu dels Comicis assemblearis correspondents. Quand l'acte deviá èsser executat coma part dels deures del magistrat aviá pas mestièr d'una ratificacion senatoriala. A mai se a la debuta las decisions del Senat foguèron sonadas Consulis senatusque sententia, mai tard las decisions del Senat prenguèron mai de pes e foguèron pas mai consultivas; foguèron denominadas alara Senatus consultum e Senatus sententia. Lo cònsol aviá l'obligacion d'escotar lo Senat, que dins lo cas contrari podiá èsser privat de fonses, se podiá nomenar un dictator, o mai prendre d'autras mesuras que donavan de preponderància al Senat suls magistrats nauts.

Lo ròtle del Senat èra d'emetre de decisions a prepaus de divèrsas tematicas, coma:

  • Las finanças.
  • Los afars religioses.
  • L'eleccion de magistrats extraordinaris.
  • La resolucion de conflictes entre magistrats.
  • Las questions referentas a la polícia.
  • Qualques cases criminals relatius a la pena capitala; quand l'acusat èra perdonat, sa sentència èra commutada, o alara èra liberat.
  • Los afars militars.
  • Las negociacions amb los estats estrangièrs e signatura de tractats aprèp la patz. Lo Senat deviá aprovar los cambiaments territorials pactats pels Cònsols o d'autres magistrats amb l'enemic.