Galhac (vin) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 38 :
[[Image:Pigeonnier Lagrave.JPG|thumb|alt=Photographie montrant un ancien pigeonnier en brique toulousaine sur arcade récemment rénové.|left
|upright=0.6 |Ancian colombièr restaurat de brica]]
Galhac, sus la riba drecha de [[Tarn (riu)|Tarn]], apartenguèt als domenis del [[comte de Tolosa]]. La riba esquèrra
Aquela tèrra [[lengadòc|lengadociana]] foguèt dominada par una cavalariá rafinada qu'aimava la gastronomia e lo bon vin. Lo vin de Galhac se trapava sus las melhoras taulas. Al sègle XIII, [[
A partir de [[1209]], la [[Crosada dels Albigeses]] marquèt un tèrme brutal a aquel biais de viure. Se Albi foguèt estalviada en fasent omenatge a [[Simon IV de Montfòrt]], lo vinhal de Galhac foguèt ravajat aprèp la cavalgada dels crosats de [[1212]] d'[[Albigés]] cap a [[Carcin]] e [[Agenés]]<ref>{{fr}} Zoé Oldenbourg, Le bûcher de Montségur - 16 mars 1244, Paris, ed: Galimard, col: Les journées qui ont fait la France, 1959 ISBN 2-07-032507-9}}.</ref>. En efèit, l'[[òst]], practicant la [[politica de la tèrra brutlada]], arranquèt las vinhas e vergièrs, trepegèt o encendièt los blats e destruiguèt los vilatges.
|